eskalades al ripolles: Clerc

Clerc

Nom masculin

(Latin ecclésiastique clericus, du grec klêrikos, de klêros, fonction de prêtre)

Celui qui est engagé dans l'état ecclésiastique. (Actuellement, l'entrée dans la cléricature se fait avec la réception de l'ordre du diaconat.)

Avant la réforme de Paul VI, celui qui avait reçu la tonsure.

Employé d'une étude d'officier public ou d'officier ministériel.

Littéraire ou ironique. Lettré, savant, intellectuel.

Per sí no ho sabieu, com jo.

Hagués jurat que "Punta d'en Clerc" era una agulla o paret dedicada a un militar força popular de la IIGM, però no. En tot cas seria Le Clerc, i no és un sector ni agulla...és el nom de la via, o sigui que podriem dir que fa un parell de mesos vaig anar a fer la via "Punta del clergue", no?

Joer, quina menjada d'olla!

Deu ser degut a la combinació de xarops i medicaments caducats que he trobat per casa per combatre aquesta puta grip.

Buenu, a lo que anàvem, quan faltaven pocs dies per l'1-O, ens va tocar a en Grau i a mi currar a St. Cugat, a una empresa força fatxa i butiflera, i quan vàrem acabar el jornal, ens vam acostar a St. Llorenç del Munt a fer alguna vieta.

Vam triar aquesta, ja que el meu 1r intent va quedar fustrat quan ens vam equivocar de via en Pepins i jo... Per variar, no fos cas que l'endevinéssim a la 1a! (https://escaladaripolles.blogspot.com.es/2016/11/conglo-15-sant-llorenc-del-munt-via.html)

On creieu que vàrem anar a currar?

L'aproximació? Ben curta, fàcil i evident.
L'accés? És una altra història!
Lo millor que podeu fer es escriure: "carrer de les belles roques matadepera" al Google Maps i a pendre pel cul! Fiable i segur. Aparqueu al final de carrer, on s'acaba el quitrà i a caminar!
Un cop a peu de via, comença en Grau amb un bon 6a, un xic trencat però equipat, tot i així, les xapes sempre queden per sota dels peus...glups!
El segon llarg el vaig fer jo, amb un cangueli de Déu!
- Que collons cardem aquí aquí sense cascu?!?!?
Amb cuidadu per la roca i els sartenazos arribo a R2. Tirada per gaudir de valent si ens acostumem a aquesta pudinga i sí no ens oblidem el casc a la feina.
I el 3r llarg, comença finet, i com més amunt, més finet, fins que arribem a un bon repós. A partir d'aquí tomba molt fins al ressalt final, on abastar el canto salvador m'exigeix una santíssima tibada que ni el meu cul i ni el meu bíceps em permeten...per tant, aceraco que te crió y p'arriba, que s'està fent fosc!
Vieta molt guapa, i ben equipada amb parabolts i algun burillo, tot i que al segon llarg, jo vaig tenir de tragar força saliva...