Pues si, ja torno a ser per aquí i us preguntareu on m'he amagat tots aquests mesos.
Doncs fent una guia d'escalada de l'oficina que ens ha vist créixer.
Suposo que ja estareu al tanto de que ja està a la venda: 300 pàgines amb 600 vies, 300 de les quals no han estat publicades enlloc i repartides en 12 sectors, amb els seus corresponents crokis, mapes i comentaris.
Total, que ja teniu feina a encadenar i a criticar.... per que ja hi ha algú que ho ha fet!
Suposo que fa mandra llegir però sinó tenim collons ni a llegir el títol ja podem plegar!!!
No surt ni Montgrony, ni la Dent d'en Rossell, ni el Salt del Grill ni pollas!!!
 |
| La portada, crec que s'entén prou bé! |
EL TÍTOL ÉS MOLT CLAR:
ESCALADA ESPORTIVA A LA VALL DE RIBES.
Havent deixat aquest punt clar torno al blog que no hi ha tants mal de caps.
I com que vaig endarrerit de collons començaré per on em permeti la motivació de fer escrits i crokis!
Remenant pel mòbil he trobat les pedo-fotos que vaig fer quan vàrem anar a Collegats amb la companya ja fa unes quantes setmanes, així que començaré per aquesta sortida.
Després de tantes setmanes fent crokis, dibuixant, escrivint, llegint, modificant, maquetant, tornar a modificar, fent fotos, pintant, tornant a modificar, contar fins a 1000, tornar a escriure, tornar a modificar, cadar-me cops de cap contra la paret per no explotar tocava anar a escalar alguna coseta MOOOOLT FÀCIL I TRANQUIL·LA.
Així que vam anar a fer dues vietes força maques a Cal Nica, a la carretera vella de Collegats.
Plaisir 100%, cap preocupació, roca excel·lent, assegurances a dojo i aproximació de luxe des de l'aparcament de la Font de la Figuereta, a uns 5 kms de La Pobla de Segur en direcció a Sort. Des de la font seguim la carretera nova fins que trobarem la vella, la seguirem fins que veiem les vies, uns 20 minuts.
Després d'un bany d'alter ego, que bueno soy, que tipo tengo, ens cardem en un bon merdachu...
La via em va agradar molt, però no vam trobar informació per la xarxa, i clar, va passar el que havia de passar...
Em miro el primer llarg i està molt ben equipat. Es veu un pas una mica puta a l'arrancada, i la resta força fàcil. Així que sense ressenyes però ben motivat tiro cap amunt ja que es veu una xemeneia ben maca al segon llarg.
Encadeno el L1 pel canto d'un duro i arribo a la reunió.
Mentre asseguro a la Mireia em vaig mirant el següent llarg i només aconsegueixo veure un pont de pedra ben furronyós i una xapa... ai ai ai...
Enceto el segon llarg, i després de xapar el pont de pedra i el parabolt entro a la xemeneia i les meves sospites es confirmen. Ni una puta xapa més fins la següent reunió. Vaig pujant amb cura ja que hi ha alguna pedra suelta i no porto cap catxarro. Tot i així trobo tres arbrets per assegurar-me decentment i arribo a R2 molt content després d'haver fet aquesta xemeneieta ben guapa.
Des d'aquí pugem en diagonal a l'esquerra per esquivar un sostre. Arribo a una repisa i trobo un espit on faig un pas d'estreps i tiro fins l'últim ressalt que és una mica guarrete. Pujo com puc i arribo a R3.
Recollim els trastos i decidim baixar per la via Eurónica, que està a uns 100 mts a l'esquerra, ja que a la repisa de la reunió hi ha molta pedra suelta i no tenim ganes de jugar a bolos entre nosaltres.
Plaisir 100%, cap preocupació, roca excel·lent, assegurances a dojo i aproximació de luxe des de l'aparcament de la Font de la Figuereta, a uns 5 kms de La Pobla de Segur en direcció a Sort. Des de la font seguim la carretera nova fins que trobarem la vella, la seguirem fins que veiem les vies, uns 20 minuts.
 |
| La Perkins gaudint del conglo d'aquestes vies. |
 |
| Croki-paint |
La via em va agradar molt, però no vam trobar informació per la xarxa, i clar, va passar el que havia de passar...
Em miro el primer llarg i està molt ben equipat. Es veu un pas una mica puta a l'arrancada, i la resta força fàcil. Així que sense ressenyes però ben motivat tiro cap amunt ja que es veu una xemeneia ben maca al segon llarg.
Encadeno el L1 pel canto d'un duro i arribo a la reunió.
Mentre asseguro a la Mireia em vaig mirant el següent llarg i només aconsegueixo veure un pont de pedra ben furronyós i una xapa... ai ai ai...
Enceto el segon llarg, i després de xapar el pont de pedra i el parabolt entro a la xemeneia i les meves sospites es confirmen. Ni una puta xapa més fins la següent reunió. Vaig pujant amb cura ja que hi ha alguna pedra suelta i no porto cap catxarro. Tot i així trobo tres arbrets per assegurar-me decentment i arribo a R2 molt content després d'haver fet aquesta xemeneieta ben guapa.
Des d'aquí pugem en diagonal a l'esquerra per esquivar un sostre. Arribo a una repisa i trobo un espit on faig un pas d'estreps i tiro fins l'últim ressalt que és una mica guarrete. Pujo com puc i arribo a R3.
Recollim els trastos i decidim baixar per la via Eurónica, que està a uns 100 mts a l'esquerra, ja que a la repisa de la reunió hi ha molta pedra suelta i no tenim ganes de jugar a bolos entre nosaltres.
 |
| La Mireia al primer llarg. |
 |
| La primera assegurança del 2n llarg. |
 |
| La Mireia surtint de R2. |
 |
| La Mireia al 3r llarg. |
 |
| Croki-paint, el millor que trobareu...jijiji. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada