diumenge, 2 de juny del 2019

Reptant per Osona

Doncs ja que us he explicat abans una vieta inèdita, o curiosa, o poc coneguda, o digueu-li com vulgueu, us en mostro un altre.
Ja fa uns mesos, quan encara feia calor i el dia era força llarg, plegant de treballar vàrem dir d'anar a fer l'Agullola de Rupit, un petit cim molt clàssic de la comarca d'Osona.

L'Agullola de Rupit.
La ideia inicial era fer la via Normal, però tot i què és una via històrica, no ens va fer el pes i vàrem dirigir-nos a la Ecolight, una ruta molt lògica que segueix un sistema de fissures a la dreta de la Normal. Un cop a peu de via vam tornar a canviar d'opinió ja que la "roca", per dir-ho d'alguna manera, era realment un pilot de sorra mal premsada. Finalment vam arribar a l'inici de la Romenage a trois.
Quina pinta tiu! No ens ho vam pensar i ens hi vàrem cardar. 
El primer llarg comença amb una xemeneia però de seguida s'estreny i es converteix en un O.W. dels que fan afició! Arribant a R es suavitza però les assegurances desapareixen. Crec que vàrem posar el totem groc però no recordo del tot segur.
El segon llarg comença també amb xemeneia i es torna en un O.W. Per arribar al primer espit em de tragar saliva per qué està força amunt o ser més manetes que jo posant catxarros. Després arribem a una repiseta i continuem amunt combinant placa i diedre, molt guapo! Un cop al collet vaig anar directe al cim enllaçant L2+L3. 
Via brutal de guapa!
Dos tirades però que et deixen ben satisfet!
Recomenable 300%!!!

Per accedir-hi cal arribar fins a Rupit, i a l'entrada del poble, al costat del gran aparcament s'ha de seguir el carrer que marxa a la dreta. Aviat esdevé pista asfaltada, i la seguim un parell de quilòmetres fins a trobar un indicador que ens marca el Salt de Sallent. En aquest punt comença una pista forestal que seguim uns 50 metres fins que trobem un gran pla on podem aparcar.
Comencem a caminar per una pista secundària que marxa en sentit sud al mateix pla. Caminem de pla per la pista, que al cap de poc gira cap a l'esquerra. Continuem avançant i aproximadament al cap de 20 minuts arribem a un punt en què davant nostre tenim la vora del cingle. La pista que seguíem es difumina i gira a la dreta en pujada. En aquest punt marxa de pla un senderol difuminat cap a la dreta que en tres o quatre minuts ens acosta al Grau de Saltabocs, pas que ens permetrà baixar de la cinglera i anar a buscar la base de l'Agullola.


Descens en dos rapels per la via Normal, per la vessant Sud, de 40 i 20 metres.




Jo arribant  a R1.


En Grau per l'aresta que duu al cim.


Foto-cim havent suat la cansalada.


El dia s'acaba i nosaltres em de baixar.
Croki-paint.


Croki-paint original.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada