Seguint els passos d'en Shackleton

Ja que ha sortit Montserrat per aquí enmig us explico la última que vàrem fer per aquests verals, tan sols fa uns dies.
Després de tota la moguda de les llums, i imprevistos de la feina i familiars, en Pepitu i jo vam aconseguir un tiquet per anar a Ca la Montse sense presses ni horaris.Com que va ser un dia entre setmana vàrem pensar que no hi hauria gaire gent per la zona del monestir... que equivocats que estàvem! No hi havien barcelonautes però estava ple de japos i russos. Volíem pujar amb el funi però la cua era digne de la expo'92!

Així que ni cortos ni perezosos vam tirar a peu cap als Gorros per St. Miquel. 

Un cop a dalt li deixo triar la via a ell i va i em surt amb la puta Paparra de Deu!

Joer! Al final callo i anem a fer la via "Balbino" perquè estigui content, ja que li fa il·lusió...

Poca cosa a dir d'aquesta via. Només el segon llarg té algo de salsa. La resta anar a quatre grapes seguint xapes grogues. Ell enllaça L1 i L2. I jo els tres següents fins al cim, on en els últims metres trobarem un paset de 5° en el qual és millor no caure perquè et pots cardar un bon ostiot contra la repisa.

Croki-paint força xulo, No?

Jo arribant a la nostra R1.

I una altra vegada jo, ara al nostre L2.

Fem un cigarru al cim i  descendim seguint el corriol fins a sota del Gorro Frigi. En aquest punt apareix el dilema de l'any... 

Jo volia fer un Gorret però el Petit Shackleton del Ripollès vol anar d'exploració i acabem perduts enmig de La Plantació. 

El petit Shackleton i l'Endurance.

Després de més de dues hores buscant agulles i vies aconseguim situar-nos però estem cansats, suats i esgarrinxats, i acabem decidint de començar la tornada. 

Quan passem per sota del Gorro, enredo a en Shackleton de pa sucat amb oli per fer la via "La Gavina", que no vaig poder acabar fa uns mesos degut a l'overbooking. 

Com que ja havia fet els dos primers llargs, entrem per "Lo Tio Gos", que també he fet, però ja fa un grapat d'anys i no recordava res.

El primer llarg el fa en Pepitu sense problemes, tan sols ens em de dedicar a seguir les xapes grogues i agafar les patates més grosses. Agafo el relleu i enllaço L2 i L3. Un cop en aquesta R canvio de via i vaig a buscar el mur de "La Gavina" i faig reunió en una alzina molt ferma.

Arriba en Pepins i com a bon convergent em cedeix el torn, i jo ben content i motivat tiro amunt amb passos ben verticals i guapos fins a un punt que no ho veig clar i em penjo. 

- Collons, vaja quinto!

Una mica d'aleje amb moviments obligats em frenen de cop. Ho probo diverses vegades i finalment em faig un pedalet i xapo amb l'antena. Després afluixa una mica però ja vaig violat i arribo a la reunió guarrejant.

El següent llarg li fot en Pepitu i arriba a la R del cim en un tres i no res. Ens trobem a dalt i comencem la baixada, que a dia d'avui ja és com una més de la familia...ja van una trentena de vegades que faig cim al Gorro...Deu n'hi dó.

Croki-paint amb la ruta seguida per l'Endurance.

El menda fent el 2n llarg.

Arribant al cim del Gorro Frigi per trentena vegada.