eskalades al ripolles: Frarets i 3

Ja fa uns dies vaig rebre una trucada d'en Fonts, raro, raro, raro. Ell no truca mai, sempre espera a última hora per decidir-se amb qui anirà entre totes les ofertes que rep, per això em va estranyar tant la seva trucada. Total, que s'havia tornat a xarracar l'hombro i no podia anar a trepar amb els màkines i no li venia de gust anar al Pedraforca per allò del fred i la neu, ja que fa uns dies va nevar i glaçar. Li proposo fer una vieta fàcil, fàcil, a Montserrat i que s'hagi de caminar una mica, que a mi també em convé. Ell accepta la proposta i ja em tens rebuscant entre llibres i guies alguna escaladeta que reuneixi aquestes premises.

Arribem a Montserrat i el pla A s'en va a tomar pel cul: l'aparcament de Can Massana està a petar i carda un vent de la óstia. Anem al Bruc amb la ideia de fer esportiva. Aquí estem a recer del vent però també semblen les rambles... Finalment decidim aparcar aquí i anar a la Miranda del pas del Princep a fer la via "Blava+ Dori", ja que amb l'aproximació que hi ha no crec que hi hagi tanta penya.

El més difícil de l'itinerari és trobar el peu de via entre tota la infinitat de camins, pistes i cruïlles que hi ha. Un cop a l'inici no té misteri. Seguir les xapes i gaudir de la roca i l'entorn. Alguns muretes entre rampa i rampa ens amaneixen l'escaladeta. Alejes estratosfèrics als trams fàcils i xapetes juntes als trams més drets. El llarg més xulo per mi és el tercer, tot i que totes les tirades tenen el seu passet surtint de la R.

Un cop al cim fem el bocata, ja que encara no em esmorzat i en acabat anem a buscar el pas del Princep, per on passa el PR. Aquí dubtem entre baixar pel torrent de les Grutes i seguir el camí que em fet de pujada, o pel torrent del Lloro que fa molts anys que no hi paso o pel refugi Vicenç Barbé i després pels Pallers.

Finalment baixem pel refugi, i després de fer el turista pels Pallers i rebre negatives per fer alguna vieta més per la zona, arribem al cotxe, més cansats de caminar que no pas d'escalar. Hem fet 4 hores de pateo per dues de trepar.

L'aproximació no us l'explico perquè pot ser un coñazo, per tant us penjo un croki-Maps que s'entén prou bé amb la ruta que vàrem seguir nosaltres.