Testant l'esquena (3)

 Després de l'hòstia que em va cardar la via "Xermi", ja que la por a caure i tornar-me a fer mal a l'esquena no em deixava moure amb comoditat, torno a baixar el llistó de les aspiracions, i aprofito que una col·lega de cordada desapareguda durant anys i anys ha començat a donar senyals de vida, per tornar a l'Agulló Xic, ja que ella també està cardada de l'eix i l'edat li ha passat una bona factura, digne d'un banquet al Majestic.

El típic tentempié del Majestic.

Realment torno a la Serra de Picancel, Vilada, per intentar trobar l'inici de l'aproximació a una possible nova via que vaig veure quan vaig anar-hi amb en Pepitu. La idea que tenia era fer la via que no vàrem fer amb ell, la "Easy way", i com que ja coneixia l'accés, l'aproximació i el descens ja donava per fet que iriem ràpids i tindriem temps d'anar a estudiar el camí per accedir a la "paret" o "magdalena" que havia vist, però la calor exagerada que cardava quan vàrem acabar la via ens va fer anar directes al bar a refrescar la gola. 

Que serà? 

Buenu, de la via poc a dir, continuo pensant el mateix, però en fi, hi torno, ja que els dos semblem vells geperuts, i ens convé més caminar que escalar. També és d'agrair que el camí és a l'ombra, i el paissatge és molt guapo. L'altre raó principal per tornar a aquí,  és que ella havia viscut molts anys a Borredà, però les lesions i la festa li van impedir visitar aquesta contrada i li feia molta gràcia.

Postureo al L2 de la "Easy way".

Aquesta vegada pugem més descarregats, tan sols una cordeta de 8'5mm., 10 cintes+R's, casc i arnés, ni gats ni magnesi, francament no calen. Tot i així tardem 45' i arribem ben suats, carda una calor de Déu! Descansem i quan ja estem eixuts ens posem a la via i anem intercanviant llargs. Ella fa uns 20 anys que no monta cap reunió, així que perdem una mica de temps practicant però tot i així s'en surt prou bé. Un cop al cim, tirem avall amb tranquil·litat, ja que decidim de mutu acord donar el dia per bo, ja que amb aquesta calor a ningú li apeteix embardissar-se.

La Twity encarant el 4t llarg...

...i directe al cim.

Apa, us penjo els croki-paints d'en Joan Vidal que són millor que els meus.

Croki-paints d'en Vidal.