Testant l'esquena (i 4, o no hi ha solució)

 El títol ho diu tot, o gairebé tot, ja que de moment cap metge m'ha donat una solució, i l'únic remei que em donen és que faci vida normal, pastilles, pomadetes... i a l'agost ens tornem a veure. No sé ben bé que es refereixen en fer vida normal sí estàs cardat. Anar mirar obres com els jubilats? Fer la ruta del colesterol juntament amb centenars de persones que tenen els triglicèrids que els vessa per les orelles? Treure el gos a pijar al costat de casa? Fer la partida de botifarra ocupant una taula de la cantina del barri durant 3 hores? Perdre mig matí al centre de rehabilitació envoltat de funcionaris desganats? Sí es refereixen a això, és que estic força acabat, però encara puc donar una mica més pel cul!

 Com que suposo que només puc "escalar" margeres i matollades que es poden pujar amb btt, al menus durant una temporada, i com que tampoc en n'hi ha gaires a prop de casa, me les hauré d'equipar jo. 

 Doncs dit i fet, enredo al meu germà, que també està mig desballestat, i enfilem la C-26 una altra vegada. Ell no ha estat mai per la serra de Picancel, així que també es deixa enredar  fàcilment, no com d'altres que esperen a veure el Croki-paint mentre miren com creixen els enciams tot fumant un canelu.

Així em sento a vegades...

Total, pensava que la cosa seria més tiesa i agafem uns 30 parabolts de 8mm, el taladru amb dues bateries, a més d'alguns pitons, aliens i empotradors, però després d'una bona suada creuant bardisses arribem a peu de via i ja veiem que allò és més tombat que les vies d'en Vidal, la "Easy indian trail"i la "Easy way", així que deixem tots els flotants, una bateria i la meitat de les xapes a l'inici, i començo a tirar amunt amb sabatilles, i després de posar dues xapetes en 60mts monto la R1 en una bona repisa. 

 Arriba el meu germà, que tampoc s'ha posat els gats, i continuo jo. Una rampa em deixa a peu d'un esperonet força maco, on hi cardu dues xapes més i als 40mts monto la R2. En un moment tornem a estar junts i li torno a fotre amunt. Rampeta fàcil que desemboca gairebé al cim d'Els Millasos, i instal·lo la R3 en un grup d'alzines al límit de la corda. 

En David assegurant a R2.

En David a mig L3.

Com dirien Os Resentidos: Fai Un sol de carallo. 

 Un cop al cim, busquem una ombra, i recollim el material tot rumiant per on podem baixar. Mirem el Maps i veiem unes lloses netes de vegetació que gairebé pasen pel costat del peu de via. Ho probem i en pocs minuts estem a l'inici. Posem una xapeta més per indicar el començament i tirem avall.

 Resumint, una via força xarbutada, del estil de les de l'Agulló, molt fàcil, sense ambient ni compromís. Totalment equipada amb 6 xapes i reunions a part. Em de vigilar els còdols que no han pogut caure degut a la poca inclinació de la "paret". Combinable perfectament amb les vies d'en Vidal, ja que crec que des de la font dels Colletons anar i tornar deuen ser dues hores màxim. Una manera diferent de fer el poc concorregut cim d'Els Millasos.

Croki-paint.

 

 P.D.: Uns dies després, quan ja no em cardaven mal les lumbars per culpa del semi-motxillot i gràcies a un bon grapat d'antiinflamatoris, i amb l'onada de calor a tope hi torno tot sol. Vaig netejar i fitar el camí fins a peu de via. Després em vaig motivar i la vaig repetir autoassegurat. Un cop al cim, vaig anar baixant i fitant a la plegada. Jo crec que amb els Croki-maps i les fitetes que  vaig posar n'hi ha de sobres per si algun descerebrao la vol repetir.

Croki-maps d'accés.

Croki-maps de l'aproximació.

La Riera de Margansol més seca que un Martini.

Em de passar per l'esquerra del pi sec.