Yaque

 Així és el típic inici de frase que et diu molta gent quan vas a treballar amb comunitats de veïns, i fins i tot en més d'una empresa:

-"YA QUE estas aquí, por que no haces esto o aquello....

 Doncs com que les últimes entrades us he cardat la xapa sobre el Pirineu aragonès, pues continuo "Ya que estoy aquí...". D'aquesta sortida ja fa uns mesos, i ara potser ens pilla una mica a desmà, ja que es tracta d'una via que vàrem fer a la Paret de la Cascada de Bachimaña, un lloc realment fresquet per passar l'estiu, però que ara mateix hi dèu cardar una rasca de pilotes.

 Era l'agost, i l'Aleix, també conegut com a Karre, va aconseguir un mega tiquet de cap de setmana. Ell volia anar a Riglos, però jo el vaig avisar que allò seria Crematòria, però no s'ho creia fins que el Litri li va dir, ja que es força assidu del lloc. Finalment vàrem escollir Panticosa, que no és el millor lloc per portar un remáquinas, però hi ha força cosa pels dos. 

Crematòria, del sistema Igneon.

 Vàrem sortir divendres ben dinat, i sí fóssim molt fanàtics encara haguéssim pogut fer alguna cosa al vespre, però com que no és el cas, vam anar tirant xino-xano, parant a totes les betzineres a pillar birres, i com és de suposar, vam arribar de fosc. El show va ser trobar un racó per posar-nos, ja que en lloc d'un aparcament, semblava un càmping. D'aquí quatre dies faran pagar o ho regularan... Fins hi tot a mi em feia mal d'ulls tot aquell tingladu, ja que semblava un camp de refugiats.

  L'endemà ben d'hora començem a caminar i després d'una hora i pico arribem a les envistes de la paret i ja hi ha cinc cordades: 4 a la via "Espolon del pino" i una altra a la via "Del diedre". Arribem al peu de la nostra via escollida, "El Dorado", després de fer una última rampa i ens espavilem, ja que estem segurs que vindrà més gent.

Impossible equivocar-se!

 Comença el Karre i sense problemes arriba a R1. Placa arrampada amb les assegurances un pèl allunyades però res de l'altre món. El següent llarg em toca a mi, però la majoria de la gent l'enllaça, però nosaltres no. En un moment ens plantem sota el llarg clau. Segons el croquis 6a/Ae, però jo diria que és més, però en fí, potser estàvem una mica espessos i ens va costar molt. La primera part de la tirada és 5° i s'arriba a una reunió opcional que ningú fa, nosaltres tampoc, però jo crec què és millor fer-la, ja que hi ha un roc al pas de 6a que si cau va directe a R3, i la R opcional està apartada de la línia de foc.

Pedo de foto al L1.

Dues fotos del Karre al L3.

I jo arribant a R3.

Després d'una bona estona ens trobem tots dos a R3. Ja tenim mitja via podem dir. El següent llarg és una travessa molt fàcil però molt fotogènica, on a mig camí trobarem una R, nosaltres ni cas i tirem endavant. Com que és molt senzilla li demano a l'Aleix sí em deixa fer el següent llarg i accedeix. Brutal!! És un 5° només, però jo el vaig trobar molt guapo. Una placa força tiesa amb moltes formacions ben curioses. 

L4.

L4.

Fem un canvi de reunió i ens encarem a un 6a molt guapo. Tres xapes molt desplomades i després un tram fàcil fins a R6. Força i un pas de fé sinó trobem el cantu amagat. I el següent llarg és com un passeig pels Camps Elisis fins al cim, o millor dit, fins als prats de sobre la paret. Un cop a dalt remuntem fins al refugi, on ens cardem una gerra de mig litre de birra i cap avall. 

El tram clau del L6.

L'Aleix arribant a R7.

 Arribem al càmping/aparcament força d'hora, cuinem i ben dinat li proposo d'anar a fer alguna cosa pel voltant, però quan li ensenyo els croki-paints es nega rotundament a  fer vietes de 5°. Així que pasem lo que queda de tarda privant i cardant el gansu. 

Sopant ben d'hora com la canalla.

 L'endemà volíem fer alguna altra vieta però el dia es va despertar mooolt gris i el Meteosat ens ho pintava molt malament. Així que entre el cansament i la mala meteo decidim anar a fer esportiva al costat de Barbastre, i de pas, ja tenim fet un trosset de la tornada.

 I ja només queda penjar el Croki-paint i el Croki-maps, que per cert m'han donat força feina. Com deia la iaia Antònia, qui fa el que pot, no se li pot demanar més.

Croki-maps de l'aproximació i el descens.

Croki-vistes de la paret.

Croki-paint de la via "El Dorado".