El Turnillet

 El Turnillet està mal escrit direu. Pues claro no. Sí en castellà és tornillo, en català és turnillu, no? Doncs el diminutiu seria el turnillet. Que us pensàveu! Que tincs estudis muchachus! Que vaig començar a estudiar que el Generalísimo encara voltava per aquest planeta. 

 Buenu, total, que fa un booooooooooooon grapat de dies que una colla del poble van anar a Riglos a passar una setmana. I van enredar a l'Arturu, però com que anava amb la parenta, necessitava una espècie de cangur-comodí per no aguantar-la 24 hores seguides, així que va enredar a en Fonts, però com que és gat vell va pensar que millor se l'aguanta ell tot sol, però com que ja havia dit que si, em va enredar a mi. Resumint, sin comerlo ni beberlo, ja em tens empaquetat a dins la furgo d'en Josep i cap a Aragó una altra vegada.

 Doncs el primer dia, després d'aconseguir quedar tota la tropa, uns vuit diria jo, vàrem dinar a Huesca, i en acabat, els que és quedaven una setmana s'en van anar al Mercatrona, i els que anàvem menys dies, en Fonts i jo, vàrem decidir passar de comprar, cuinar i embrutar trastus i anar de bocates i menús. Així que vàrem anar a fer una vieta a la tarda, i pel vespre a sopar a un bareto d'Ayerbe. 

 Com que tots dos estem força atropellats acordem no fer esportiva perquè no trobem cap sectoret per fer quarts i quintus pels voltants. I com que en Fonts no li motiven els desploms pel tema de l'hombro, busquem, buenu, més aviat busco, perquè ell condueix, alguna via facilota. I rebuscant vaig trobar El Tornillito, on fa poc van obrir i equipar la via "El descanso del guerrero". A ell li va fer el pes i a quarts de sis de la tarda comencem a caminar. 

Comencem a caminar sota un bon torrijo.

Paisatges marcians o d'Aragó?

 Arribem a peu de via i ens emportem cap amunt una motxilleta amb aigua i els frontals per sí les mosques. El primer llarg és facilot, un pas de bloc i la resta grimpar fins a una reunió, que no és R1, és la del ràpel, però jo la vaig fer igualment. Després vàrem fer un canvi de reunió i a partir d'aquí la cosa es posa més tiesa que la picha dun novio!!!

Jo a peu de via.

Després del pas difícil del L1.

La nostra R1, que en 
realitat és el 3r ràpel.

En Josep arribant a la R1.

En Fonts es mira el segon llarg, obre els ulls com taronges i gentilment em dóna les cintes i es posa el grigri... Molt sutil! Pues res, tiro amunt i la veritat és que ja vaig arrancar fent A0's. En alguna ressenya posava 6a/b, però aquí canvia la roca i es torna realment cutre. Potser sóc molt tikis mikis, però crec que és bastant més difícil i la pedra no dóna gens de confiança. Finalment arribo a R2, que és un mirador brutal, després d'agafar-me a totes les cintes, tot i així em de fer algun paset en lliure perquè no s'hi arriba de xapa a xapa.

Comencem el 2n llarg.

L2.

S'ho mira...

...i apreta!

Excursioneta per arribar a R2.

La segona reunió és un mirador digne de voltor. 

 Un cop arriba en Josep es lliga a la reunió i es torna a posar el grigri,  ja que si la segona tirada impressiona, la tercera imposa! Així que trago una mica de saliva i cap amunt. El llarg potser és més difícil que l'anterior, ja que hi ha un parell o tres de bombos que t'has de posar bé sobre els estreps, però en canvi no t'has d'estirar tant. Total, hi ha crokis que diuen que les dues tirades són 6a+ o 6b, però s'ha de tenir molta fé per tibar d'aquella cancerígena roca. Finalment arribem al cim, fem el cigarru i les fotos de rigor.

Jo guarrejant al L3.

En Fonts arribant a R3.

Encara no s'ho creu.

Repassant el Crokis per baixar.

 Montem el ràpel que va des d'aquí a la R1, tot i que no ho sembla. Baixo pensant que no anem per la baixada bona i que em tocarà pujar amb el Prusik, però no, directe a R1 i sobrats amb la corda de 60mts. Baixa ell i fem el segon ràpel fins a terra  sense problemes. Recollim i arribem de clar al cotxe sense correr!

En Fonts rapelant des de R3.

El senyorito no ha montat ni els ràpels!

El dia s'acaba...

... però arribem de clar!

 Via recomanable per emplenar una tarda lluny de la multitud de Riglos o Rueba, amb una aproximació i un retorn fàcils, evidents, còmodes i curts. No us faig Croki-paint de la via perquè no tinc cap foto digne per poder pintar-hi a sobre, però us penjo la ressenya del blog de l'Amuso i el Croki-maps personal per arribar-hi. Vinga canalla, que l'endemà ens vàrem anar als Mallos d'Agüero i si aquí la roca és cutre, a Agüero plà...

Croki-maps.

Croki-paint immillorable xirlat del blog Amuso.