No para de nevar!!!

Continua caient aquesta merda blanca i no he pogut treballar un altre cop!

A veure que pasa el dia de cobro!

Com que es d'hora encara, tinc temps d'escriure la última entrada pendent que em quedava, després ja faré una mica de maruja...

Després m'hi poso...

L'estiu de l'any passat, en plena calorada, vàrem anar a Camarassa en Pepins, el Litri, el Karre i jo.

Un cop aparcats al costat de la presa ens distribuim en dues cordades, en Pepins i el Litri s'en van a fer "Donde està Wally?" i el Karre i jo marxem a fer la "Juan Gutiérrez".

Fem l'aproximació per la pasarela de sobre el Segre en pocs minuts, i ens preparem.

L'Aleix s'anima i li fot ell. El primer llarg va per un diedre, que segons els crokis que em trobat el graduen de 5°... nosaltres creiem que és 5+/6a...

Arriba a la R1 amb més pena que glòria i després pujo jo.

Un cop a la reunió ens acollona una mica el techacu, però tiro cap amunt, o cap endavant, depèn de com es miri, i després d'uns quants tirons al michelin, arribo a la R2.

No vam fer cap foto del sostre, així que us penjo una que he trobat per internet i que li he fet un parell de retocs amb el fotochoped i que no es noten.

El Karre al 2n llarg...

Arriba l'Aleix a la R2 i tira ell. 

Es veu una placa força vertical amb una bona travessa final ben dificil que soluciona magistralment! En canvi jo, arribo a la R més apurat que la llet de Déu! Vaja quintu més de pagès! Un bon 6a crec jo!

En Karre al L3

L'Aleix i jo en plena faena.

El següent llarg no té molt misteri, un Ae per un muro lleugerament desplomat que faig tranquil·lament per qué comença a cardar molta calor!

Arriba el Karre i li fot a l'últim llarg... 5° diuen! Nosaltres creiem que és un bon 6a i sota el Sol ja!

Arribo a la R, recollim els trastos i baixem cap al cotxe. 

Foto-cim.

Quan arribem a la carretera ens trobem aquell parell fent esportiva al sector Marcant Estil! 

Els matats han fet un llarg i s'han baixat!!!

Mare meua!! 

Estan pitxor que jo!!!

Quins loooooseeeeeers!!!

Quin parell!!!!

I ara ha arribat el gran moment del croki-paint!!!
Com que no he trobat ni fotos ni crokis bons, l'he fet jo a mà alçada... intentant imitar a en Prunera, l'Asin o l'Escalatroncs... però crec que he fracassat estrepitosament!!! JAJAJA!!!!!!

Croki-paint! Jajaja! Que em pixo!!!

Un finde variat

Doncs aquest finde he tingut una treva i divendres vaig poder-me escapar a equipar una miqueta (quan ho acabi us penjo el croki-paint del sector), dissabte vaig anar a fer esportiva al sector de la Font del Gat, a Sant Llorenç de Montgai, fins que va entrar  l'ombra a quarts de tres, i ens va fotre fora. I diumenge ens vam fugar la Mireia i jo a Malanyeu a fer una vieta. Que podria haver fet més? Pues si, però entre el desguace, la vida social i tot plegat no tinc temps per més!

Divendres...

...dissabte...

...i diumenge.

Pues eso. 

Dissabte, vàrem anar a Sant Llorenç de Montgai l'Iturri i jo.

Vaig trobar al blog "Lo Gall" aquests crokis i ens va picar la curiositat, i clar, vam anar-hi a treure el nas.

Xapes lluentes, algunes massa a prop de les expansions velles, molts itineraris, peu de via insuperable, poca aproximació i Sol fins a migdia.

Vam fer un bon grapat de vies fins a les tres de tarda, que ja estàvem a l'ombra i començava a cardar rasca, i a més a més, ja teníem els dits prou castigats! 

Diumenge, la Mireia tornava a tenir festa, així que tocava fer de bon maridet i anar a fer alguna coseta amb ella.

El millor marit de tots els temps!!

Com que ella no havia anat mai a Malanyeu li vaig proposar d'anar-hi.
Com és lògic, ella va dir que si... amb tal de no rebuscar sectors entre les guies de casa i internet tot li va bé.
Mentre esmorzem a Guardiola, al bar Cadí (per cert, recomenable 100% l'hamburguesa XXL!), miro crokis i em decideixo per la via "Montse Curto" i si queda temps i ganes, la "Doraemon".
I com acostuma a passar aquests últims mesos... m'equivoco de via!
És de ser inutiles!!!!!!

Mira que és fàcil trobar la via en qüestió ja que té les inicials grabades a la roca! Doncs jo marrà que era aquesta i no aquella...
Total, vàrem acabar fent la via de "La Carla s'en va a la selva", però entrant per una via d'esportiva que hi ha a la seva dreta.
Tot i que el nom "ya echa p'atrás", la vieta està força bé. No hi havia tant matoll com m'imaginava, i l'equipament i la roca són més que correctes, tan sols al L3 em de vigilar amb algun roc dubtós i per no passar gens de por, vaig posar l'alien vermell per la part de dalt,  que afortunadament la Mireia va poder treure...uf!
El descens el vàrem fer rapelant per la mateixa via entre núvols i fred, així que vam decidir fer alguna coseta arran de terra i marxar a dinar a Ripoll.

I el croki-paint como está mandao!

Els germans Ruiz

Continua aquest hivern llarg i inacabable, on cada dia toca fer el mateix ritual de rascar el maleït gel del parabrises del cotxe, escalfar l'interior, horroritzar-me mirant l'hora i el termòmetre, anar al curro, penjar-me i congelar-me el cul i els peus, mirar cap a l'Est per veure com el Sol va pujant massa a poc a poc, mirar la meteo durant algun descans i veure que l'asuntu va de mal en pitjor... però tot i això, encara he pogut fer alguna escapadeta.

Maleït fred!! Arg!!!!

Dios!!! Que arribi la primavera, JA!!!!!!!

La última que vaig fer va ser aquest diumenge passat amb la Mireia, que casualment tenia festa després de 7546 hores seguides treballant sense parar al supermercat.
Així, mentre esmorzàvem a Bellcaire, vàrem escollir una vieta al Montroig, la "Brothers Ruiz".
Jo ja l'havia feta fa una pila d'anys amb el meu germà, però com que és una via molt assequible i la Mireia no hi havia estat mai, no em fa pa'res repetir-la.

Per arribar em d'anar a Vilanova de la Sal i seguir la pista en direcció a Montalegre. Quan la pista comença a pujar, en un revolt a l'esquerra, n'hem de prendre una altre a ma dreta en pitjor estat. Seguim aquesta pista uns metres i quan fa un revolt a l'esquerra aparquem a ma dreta en una esplanada. 

Des d'aquí anem caminant per la base de la paret fins a trobar la via, fàcil i evident. 

Croki-paint força acceptable.

Un cop a peu de via veig que l'han re-equipada amb parabolts de M10 inox, tot i que en 2n llarg hi ha moltes plaquetes que es mouen.

El 1r llarg és facilot, però el 2n ja té uns pasos bastants difícils només sortir de la R i un altre a mig llarg.

El 3r és el mes senzill,  i a més, trobem la 4a reunió de la "Mariola motors" per si volem partir aquesta tirada.

I l'últim és el més xungo. Una sortideta més fàcil del que sembla ens duu a un muru, on hi ha el pas de la via. Amb més pena que glòria em va sortir, però vaig arribar a la reunió més botit que un gripau!
Vàrem fer un cigarru al cim i vàrem baixar tot xino-xano, primer en direcció Est seguint un corriol molt fressat fins el Coll de Porta, i a partir d'aquí, seguint la pista fins el cotxe.
Bona via però pocs metres. Podríem haver fet alguna altra via, però ja estàvem satisfets i afamats, així que la decisió va ser fàcil... 

El menda lerenda al 1r llarg.

La Mireia al 2n llarg

La Mireia al 3r llarg.

Foto-cim!

Foto-cim!

Rocher de la Tana

Veus que bé! Entre la xusma del desguace que no em deixen gaire temps lliure i aquest hivern pata-agónic que no dóna treva per anar a escalar gaires dies, ja m'estic posant al dia al blog!

Tenia una entrada pendent del 2016 que em feia mooooolta mandra fer-la...

Del 2016!?!?!?!

Si, nois, si.... em feia molta ànsia escriure-la per qué no trobava cap crokis decent d'aquesta via, i al final he aconseguit fer un croki-paint mig fumable...

Doncs si heu anat seguint el blog, sabreu que el 2016 em vaig casar, i el viatge de noces va ser un pseudo viatge d'escalada i turisme per Còrsega.

Vam anar-hi dues setmanes, i la veritat és que ens ho vam passar de putíssima mare!!!

Vam disenyar una rutilla per visitar unes quantes escoles d'esportiva i de sector a sector, anàvem a fer el guiri i de botigues...tot no podia ser!

El penúltim dia, després d'haver visitat Restonica, Bavella, Berghellu, Chisà... veure el Rally de Còrsega, turistejar per Sartene, Ajaccio... i entrar a 10.000 botiguetes de records,  vàrem passar pel Col de la Tana, i ens vam quedar a fer una vieta abans d'anar a passar el dia a la platja.
Nosaltres, aquella nit vàrem dormir en un hotel de Zonza, i per arribar-hi només vàrem tenir de seguir la D-420, i quan passem per sota l'agulla només cal aparcar. Molts llocs i bons. A partir d'aquí, fins a peu de via hi ha uns 10' i és molt evident i fàcil.
El lloc no és molt maco, i a més, es deuria cremar la zona no deuria fer gaire,  però és molt curiós  i té molt bones vistes de Bavella i el sud de la illa.
Vàrem (vaig) escollir la via "Coralie-Rojan et son apou", un pèl més difícil que la clàssica "Arete de Zuribia".

Més val que us mireu el Google Maps

Foto de la Rocher de la Tana

I croki-paint mig potable

Un cop a peu de paret, no recordo sí començaven separades o el 1r llarg era comú, però és molt fàcil i vaig enllaçar les dos primeres tirades sense problemes.
El 3r segueix un esperonet esmolat, amb un pas tonto arribant a R, la qual està en una bona repisa, al peu d'un muret.
Aquí hi ha varies opcions, més de les que diu el llibre, així que tenia més dubtes que en M. Rajoy parlant dels catalans en una possible Catalunya independent... ¿Y la europea?
Com és obvi, em vaig decidir per l'opció que es més veia assequible, la del mig.
Al final va resultar que era un bon 5°/5+, i que a més, li faltava la 2a xapa, però com que sempre en porto un parell a la bossa de magnesi no vaig patir en excés! Jijiji!
L'últim llarg és un tramet de cresta fàcil però ben maco, i després, ja a peu, és qüestió de buscar els rapels.

Foto de la guia on indica els rapels

Del final dels rapels hi ha un camí que resseguint la paret ens duu al cotxe.
Resumint, un bon dia fent una bona vieta en un lloc molt curiós i amb molt bona companyia.
I ara unes fotikis de la núvia!

Dues imatges de la núvia al L3

La Mireia acabant el L4

I arribant a R5

Cooooorrrrrrre hermosura!!!

L'altre dia mentre estàvem treballant en Grau i jo, anàvem parlant d'on aniríem a trepar per la tarda. Però  quan estàvem  a punt de pirar surt una emergència i em d'anar a canviar un termo elèctric averiat... 
La senyoreta en qüestió ens va dir que ja el va buidar i que només era canviar-lo...
En Grau, que és un optimista, va dir que serien 10 minuts, i jo, que sempre ho veig tot negre, deia que serien 30 minuts mínim...
Jajaja!!!
Arribem allà i el termo estava més ple que una andana del metro de Tokio en hora punta!!! 

Total, vam buidar un bon grapat dels 150 litres i vam canviar-lo,  però ja eren les 3 i encara no havíem dinat! Per sort vam trobar un restaurant que ens van agafar pero ens aixecàvem de la taula a un quart de quatre!
Mentre dinàvem, vàrem triar la via, la "Tirabous" al Morro de l'Abella, aprop de Tavertet.
Ell ja l'havia feta i deia que estava equipada, que es podia fer en dos llargs i en una hora.
Jo em mirava el crokis i no em surtien els números per enlloc però buenu, cap allà!
Per anar-hi em d'arribar a l’Esquirol i des d'allà prenem la carretera cap a Tavertet (BV-5207). Aproximadament al quilòmetre 8 trobarem un  aparcament a mà dreta on deixar el vehicle. Seguim un camí en direcció sud, que poc a poc es va fent més estret. Hem de seguir el corriol, que baixa pel costat del Morro de l’Abella i estar atents a desviar-nos a mà dreta quan intuïm la base de la paret (10 minuts des del vehicle). La via és molt fàcil  d'identificar ja que les xapes són ben curioses!!!

Com que ja és molt tard, en Grau diu que començarà ell i que enllaçarà  L1 i L2.
Al final, quan arriba a la R1 s'ho repensa i fa reunió.
Em toca a mi, i veient com ha pujat ell, no em poso ni els peus gats. És un Ae des de terra fins a la R, podem apurar algo però poca cosa.
En Grau continua optimista i torna anar ell davant amb la idea d'enllaçar L2 i L3, i quan arriba a R2, torna a repensar-s'ho i monta la R2.
Em poso els gats i tiro un cap amunt combinant lliure i artifial. En aquest tirada hi ha algun pas molt llarg i haurem d'apurar els estreps. També vaig trobar que fins que no arribem a la 2a xapa té mala caiguda a la repisa de la R1.
Arribo a la R2 i ja veiem que acabarem a les enfosques. Torna a cardar-li ell amb la idea d'enllaçar L3 i l'escape. Va pujant mentre es fa fosc per moments. S'arrossega pel diedre-xemeneia, passa el pas difícil com pot, ja que només duiem el semàfor, i surt per l'escape. Monta la reunió amb els aliens i pujo jo, ja de negre nit. Un acerot al pas puta i cim! Recollim els trastos i sort que surt la lluna i ens il.lumina el camí fins el cotxe.
Via molt guapa que hauré de repetir per fer l'últim llarg, un sostre ben aeri i acròbatic, però no em penso oblidar els Camalots pel 3r llarg!!
Amb les corredisses no vam fer cap foto, així que us penjo una panoràmica que he trobat per internet i el croki-paint.

Bona postal de la zona.

El croki-paint!

Repetim a la Issac

Pues si, entre els milions de vies que hi ha a Catalunya, el Litri i en Fonts s'encapritxen d'una via que vaig fer no fa gaire, el 2015, la "Isaac-Gabriel" (Cinc estrelles o cap), a la Paret de l'Ós de Sant Llorenç de Montgai.
Com que sóc una boníssima persona i un màrtir, no em vaig fer pregar i els hi vaig dur per qué sols s'haguessin perdut! 🤣🤣🤣
No m'enrotllaré gaire ja que hi ha desenes de centenars de milers de milions de pàgines amb informació d'aquesta via voltant per la xarxa.
Tan sols recordar-vos que està bastant sobadota, que hi ha uns alejes trans-oceànics però assumibles, que el millor llarg per mi és el 3r (que no us el cardin!) i que li continuo possant 5 estrelles!
Resumint, va resultar un bon dia d'escalada, amb un bon solete i bona companyia, i finalment el Litrako va poder escalar a Sant Llorenç després de tropocientos intents fallits per culpa de la meteo.

Jo començant la via.

I jo arribant a R1

El Litrako al 2n llarg

Tres imatges del Litri al 3r llarg.

I arribant al cim més content que unes Pasqües!

I el croki-paint reciclat!

Le Godier

L'altre dia, no recordo el perque, vàrem fer festa a la feina, suposo que deurien faltar permisos o alguna història d'aquestes, i com que ja ens havíem fet a la idea d'aguantar-nos mútuament, vàrem anar a fer alguna coseta junts en Grau i jo.

Entre les opcions que van sortir sobre la taula, vàrem escollir anar arreglar la última via que van obrir en Grau i la Núria, la seva companya, al Cingle de Sant Roc, a Amer.

La paret en qüestió no es una Roca dels Arcs, però té trams aprofitables per escalar. 

Quan vàrem anar a repetir la "Ferrero Rocher",  ja vam veure que es podia obrir una línea nova allà, i al final varen anar ells dos.
La van enllestir en un matí i sense expansions, però la volien reforçar per fer-la més segura i assequible.
Així que em va tocar arrossegar el taladru i la cacharrada per equipar.
Per arribar-hi és fàcil amb el mapa  i la foto que he mangat del blog d'en Pepe i la Laura.

La via, " Le Godier", comença en una espècie d'esperó secundari i fissurat, de bon protegir i molt guapo. Al final de la fissura comença una travessa d'esquerres, on vam col·locar el 1r parabolt per protegir el pas més difícil del llarg. Després anem travessant cap a l'esquerra fins una repisseta on hi ha un arbre i un altre parabolt amb anella. Aquí muntarem la R1.

En Grau obrint el 1r llarg

Per on està en Grau més o menys em posat el 1r parabolt

El següent llarg comença amb un diedre-xemeneia molt maco fins gairebé un bloc, aquí flanquegem a l'esquerra, on trobarem un parabolt per protegir el pas fins a caçar una altra fissura molt bona però a tractar amb carinyu i de seguida arribem a R2, on vàrem deixar un altre parabolt amb anella i un empotrador

Jo estudiant on anirà el 3r parabolt

El tercer comença amb un petit sostret toca-collons, protegible amb els Camalots del 1 i del 2. Aquí vàrem estar una bona estona rumiant si posàvem o no un parabolt més, i al final, per unanimitat i mandra no el vam posar. A més, un cop passat el sostret podem posar un Camalot del 3 que queda a caldo, i una mica més amunt hi ha una gran alzina on vam deixar un cordinu. Passat aquest arbre entrem en una xemeneiota molt estreta que una mica més amunt es converteix en un túnel!
Brutal, guapíssim, sorprenent i mooooolt estret!!!!! 
Un cop sortim del forat ja som dalt del cingle, on podem montar la R3 en qualsevol dels arbres que hi ha.

El túnel vist des de baix...

...i des de dalt, es passa justet, justet....

Via molt ben trobada, maquíssima, divertida i reforçada, on amb un joc d'Aliens i de Camalots fins al 3 es pot passar bé. I obligat deixar la motxil.la a peu de via si no volem passar-les canutes a l'últim tram!
I ara el moment que tots esteu esperant! És l'hora del Croki-paint!!!!!!

Croki-paint original meu.

Ressenya original de la Núria

Per baixar, el millor és rapelar per la via "Le Grand Chocolat", que està a uns 50 mts a la dreta mirant la paret i amb un sol rapel de 60mts. arribem a terra. Ull que no s'enganxin les cordes! Si no volem rapelar tant, podem baixar pel descens de la "Ferrero Rocher", rapel de 20 mts. i una estoneta de caminar.