dimarts, 10 de gener de 2017

Conglo 22: Montserrat- Via de l'Avi Joan

Per la Puríssima vam decidir marxar 4 dies a Eivissa amb la dona a fer una mica d'esportiva i el guiri, així que vam carregar el cotxe de trastos com si marxessim per un mes i cap al Port de Bcn.
Cop que el ferry surtia a les 6 del vespre vam aprofitar el matí per fer algo per Montserrat.
Quan estavem esmorzant a Monistrol vaig mirat el trànsit pel Maps i ja hi havia caravana per entrar al Monestir. 
Doncs cap a Collbató, a fer una mica de totxo al CAM....
Jijiji....gairebé aparquem a Abrera!
Estava tot petat!
Mentre feiem l'aproximació ja vam veure que no hi cabriem.... hi havien cordades a totes les pedres, fins hi tot les que estaven a l'ombra....
L'únic espai sense penya era la "Via de l'Avi Joan", no em motivava gaire per qué ja l'havia fet....wenu... una part ( L'atic de l'avi joan ) així que ens hi vam posar.
Poca cosa a dir, els dos primers llargs són molt facilets i amb bona roca, el L3 va per una placa fineta, però és millor la via de l'esquerra que puja per una fissura guapa i es pot enllaçar faciment amb la part superior de la tirada. El 4t llarg també és fàcilot i xulu i l'últim és realment guapo, amb pasos finets fins la 4a assegurança i després és Hollywood fins el cim.
El descens el vam fer tot xinu-xanu, doncs vam anar molt ràpid i anavem sobrats per arribar a l'hora al port.

Crokis wapu d'en Ninublog

Aproximació del blog Escalada per tontos

Vistes de la via del blog Escalada per tontos
L'única foto que vam fer a la via, la dona arribant a R4


Conglo 21: Sant Honorat- Via Anasazi

Reprenc el fil de les conglorejades d'aquest any després d'haver rebuscat pel baúl dels records una mica.
El dia que vam fer la "Aresta idíl.lica" havia molta molta boira i no vam poder gaudir gaire del paissatge, i em va saber greu per l'Iturri, així que li vaig proposar de tornar-hi.
Com que és el tiu que s'adapta més del planeta, el vaig enredar per anar a petar una línia verge i evident que encara no entenc com ningú s'hi havia possat....
Aquest és el seu relat en cursiva i negreta.....i amb alguna anotació meva!

Diumenge 27 de Novembre de 2016. Oliana. Peramola. Agulla del Corb.
Pues no fa tant, no?
No pinta gaire bo segons els del temps. 
Plà A: obrir via
Bién! Com l'he enredat!
Plà B: escalar
Plà C: esmorzar de forquilla i ganivet!
Anirem molt carregats, tot sigui per l'entrenu.
Ens llevem d'hora per tal d'aprofitar més el finde, però tampoc cal correr.
Aparquem el cotxe al Mas Torrent, i tranquil.lament arribem a peu de via després de fer el xafarder a la casa del corb i flipar amb les formes de la Mola del Corb.
Com que el dia abans va ploure, cau aigua per gairebé tot arreu...i per la línia que m'havia mirat també, per tant, saltem al plà B.
Comencem a 2/4 de 12: 2:30 hores de viatge, emplenar la panxa i esperar que el Sol escalfi la roca.
En Xexu encapçalava el 1r llarg, tot Ae. Em fixo com va progressant, de parabolt a parabolt, movent les escales i superant sostrets.
Quan sento que crida "Reunió!!!" Li dic que monti un rapel i baixi....i gairebé em creu!
El primer llarg no té pas molt misteri, un Ae d'uns 30 mts. amb alguna sortideta en lliure, i un sostre que has de tibar fort per pujar el cul i xapar la següent assegurança.
Quan monto la R, l'Iturri em diu que em baixi, que fa molt vent i fred i que no ho veu clar aixó dels pedals.
Quan ja anava a muntar el rapel i ja estava rumiant on podiem anar a fer un bon dinar, em diu que provarà de pujar. 
Uf, menus mal, ja creia que no fariem res avui!
S'em fa molt feixuc aquest tipus d'escalada, però un cop posat i amb la calma tot es va superant.
L'Iturri finalment arriba a la reunió, amb pena que glòria, però no es desanima i es tira cap amunt....vaja crocanti que es veu....
El segon llarg m'hi poso de primer, quin cangueli Déu meu! Quina roca més delicada! Sembla que s'hagi d'arrencar tot! I en Xexu m'anima dient:
- Quina poca gràcia que fa aquesta pedra on tens el peu....
Ho tinc clar, A0 i xapo, però a mesura que vaig pujant, vaig agafant confiança, i fins hi tot acabo gaudint aquest llarg, aixó si, sense baixar la guardia, tot hi que els parabolts són molt propers un de l'altre i aixó ajuda molt....
Quan em toca a mi fer el segon llarg, vaig amb la mentalitat de fer-lo en lliure, però fa tanta grima la roca que el pujo acerant, i fins hi tot trec els estreps en un parell de pasos.
Tercer llarg, ens mirem i tira el que té més experiència, ell.
A mi em toca el tercer, li volia cedir aquest honor però no el va voler acceptar, collons, sort que el Sol ja escalfa i el vent ha parat, però el llarg va en diagonal a cercar l'ombra....ui...
Moments de dubtes al final del llarg, unes quantes pedres que canvien de lloc i ja és a dalt.
Faig tot el llarg amb A0, no m'acostumo a aquesta pudinga, sort que els parabolts són a prop!
A la última xapa m'encallo, i de valent! Em fa moooolta por deixar l'estrep i fer el pas, una espècie de mantle a 100 mts. de terra...finalment, em decidixo i tiro amunt, i algunes pedres tiren avall.
Gaudim de les vistes d'aquest racó tant preciós.
Un rapel, un destrepe i una caminadeta i ja estem mirant la via del costat, un parell d'excuses i la deixem per un altre dia. Tampoc cal correr.
Des del cim fem un rapel de 30 mts. fins un collet, baixem per la canal, un altre rapel, aquest de 5 mts. i arribem sota la via "Tao't Bato", però un parell d'excuses i la deixem per un altre dia.
La tornada la fem per l'altra vessant de la mola, per coll de Mu, i ens acostem a les runes de l'ermita de St. Salvador.
El Sol ja no escalfa i l'estómac rondina...marxem però encara queda feina.


Crokis perfecte d'en Grané

Durant l'aproximació passem per sota la Mola del Corb

La casa del Corb

Ja ens acostem a Mordor!

A peu de via preparant el material


Dues imatges del sostre més gros del L1

Jo a la R1

L'Iturri a la R2 fent selfies i passant de mi....😠


Començant el 3r llarg

Jo més penjat que un fuet a meitat del L3

Preparant el rapel, amb la corda de 70 mts. ja fas.
Vistes de l'ermita de St Salvador i de l'Agulla del Corb


Us deixo uns apunts sobre la bonica capella romànica de Sant Salvador:
És la més petita de Catalunya en aquest art: interiorment fa 3,35 metres d'ample per 5,30 de llarg, amb l'absis a llevant i la porta d'entrada a tramuntana, a causa del cingle que té a tocar mateix de la paret de migdia. En el camp de la mitologia, la creença popular conta que un escurçó guardava la capella tot l'any de lladres i malfactors, tret de la diada de Nadal, data en què aquest rèptil es tornava inofensiu i no picava.