dimarts, 3 de novembre de 2020

Agulletes cròniques

Pues si, sembla un bucle maquiavèl·lic això d'anar a Agulles. Sempre cagats de por per pujar aquests rocs, però sempre hi tornem. Tant fa que siguin més o menys fins, que estiguin més o menys equipats, sempre tinc de tragar un bon tou de saliva. Suposo que no m'hi acostumaré mai a aquesta finura, però buenu, el lloc bé s'ho val.

Fa poc vàrem quedar en Pepins i jo per anar a la vessant sud de Frares encantats, però un cop al refugi Vicenç Barbé ens n'adonem de l'error que estem a punt de cometre!

NO HI HA NINGÚ EN TOT AGULLES! Com mola tenir festa entre setmana!!!!!

Ni Cristu per enlloc!!!!!!

Així que deixem Frares per un altre dia que hi hagi més gent per aquí, i decidim quedar-nos a la zona del refugi, i anar ascendint agulletes fins que el tiquet del monsieur Pepins expiri. 

Com que no teníem res pensat, rebusco en els racons més profunds de la meva memòria i proposo fer La Bitlla per la seva "Aresta Brucs". En Pepins no ha pujat mai al cim d'aquesta agulla i jo només l'he feta una vegada, l'any 1995. 

Així que 25 anys després i 15 quilos més m'hi torno a cardar. El primer llarg és facilot, però ja t'avisa de que va l'asuntu, assegurances distants i més rovellades que jo. En aquesta tirada vàrem trobar 2 espits, sinó recordo malament, i vaig posar un alien a la llastra. Reunió d'un parabolt i un buril.

El segon llarg el recordava bastant terrorífic, així que em mentalitzo i pujo poc a poc però segur. Poso un alien, xapo el pitó, això es carda molt dret, respiro, monto un merlet, torno a respirar, veig el burilillu una mica més amunt, respiro, xapo el buril i ja està! No hi havia per tant collons! Un cop al cim tots dos, intento convèncer a en Pepins de fer La Bola de la Partió, però es nega rotundament. Així, que mentre rapelem vaig rumiant que més podem fer.

El menda al L1.

Monsieur Petate al L1.

Jo a l'inici del 2n llarg: ☆☆☆☆☆!

R opc. que nosaltres no vàrem utilitzar.

Un cop amb tota la trastada recollida, anem a fer la via "Aresta Brucs" de La Reina, ja que no hi hagut manera d'enredar-lo a fer La Bola de la Partió. Un cop a peu de via ja veiem de que va el pal i molt amablement em cedeix el torn... burils distants i malmesos... joer!

Tiro amunt fins el primer buril però ho veig més negre que els collons d'un grill, així que em canvio a la via del costat, la "Aresta oblidada". Segons els crokis és més difícil però alhora està més equipat. Tiradeta guapa amb un tram molt tiesu però ben protegit, tres espits en aquest llarguet.

El següent llarg continuo jo davant. Per sobre de la reunió hi ha un murete més net que el cutis d'un nadó, així que vaig una mica a la dreta per anar a caçar un burilillu de la "Aresta Brucs". Esquivo aquest tram i torno a la nostra aresta, on xapo un buril sense xapa i dos espits abans d'una fissura amb roca a controlar. Poso un alien i vaig a buscar la reunió del ràpel.  

Jo al 1r llarg.

I altre cop jo, però ara al 2n llarg.

Foto-cim.

Rapelem i un cop a terra veiem que el tiket està a punt d'expirar, així que decidim fer-ne una més però que sigui ràpida. Com que estem davant la "Aresta Brucs" de La Corona de la Reina ens hi posem. Aquesta vegada en Pepitu ho veu més clar i tira ell. Tiradeta de bon fer, amb dos burils i un sabinot. Tornem a rapelar i comencem a baixar ja que queda una bona tramada fins a casa.




Tres imatges d'en Pepins a 
La Corona de la Reina. 

Jo rapelant del cim d'aquesta agulla.

Croki-paint.

L'aproximació crec que tothom se la sap, però si hi ha algun despistat li pot anar bé aquest croki-Maps, tot i que us recomano pillar alguna guia de la zona, ja que hi ha infinitat d'agulles i vies. 

Croki-Maps.