dimarts, 30 d’abril de 2013

Rammstein+cervessa+Montserrat= Cangueli Assegurat

Diumenge 14 d'Abril....
Les 9 del vespre....
Palau Sant Jordi....
Fora encara és clar...
I apareix en escena Till Lindemann!!!!!
Dues hores més tard, el meu germà i jo, no som persones....



video

El dia següent és un puto drama!!!!
Quina ideia tant brillant anar a escalar a Montserrat l'endemà d'un concert!!!!!
Total, les escales van ser una agonía, però res comparat amb la via...
Vam arribar a peu de via de la Free Light del Gorro Frigi desmontats....
Començo a escalar, faig el primer llarg tremolant com una fulla, i quan arribo a la 4ta o 5na  xapa del segon llarg, ja tinc el "coco" a pendre pel sac... i veiem que la via del costat té les assegurances més aprop.....

Jo al L1, molt maco.

Acabant el llarg....uf!

Faig una travessa i em canvio de via...
Tot un recital d'A0's....

Jo al L3, ja tinc ganes d'acabar...Diossssss!!!! Quina ressaca!!!!

Quan arribem a la creu del cim ni m'ho crec, m'he cascat tota la via de primer amb un "resacón del copón" i no m'he mort....

Cim!!!! Cap al bareto cagant osties que ja en tinc prou avui!!

El meu germà i en Marc estan igual o pitjor que jo... Per tant decidim cardar el camp cap al bar!!!!
Per avui n'hi ha prou, només una via però feia temps que no ho passava tant malament....
S'ha de ser molt montserratí per fer la Free Light...  I nosaltres no ho som!!!!!
Però ha valgut la pena: el concert va ser brutal i la via Bella Easo l'he trobat molt maca, i com no, un dia per Montserrat sempre s'ho val!!!!!

Croquis de pre-escolar amb el que vam fer....



dijous, 18 d’abril de 2013

Els intocables de Bellmunt

Ja fa anys que vaig obrir aquesta via a la Paret del Pessó, a Collegats,  però per mandra a publicar-la i que finalment la van incloure a la guia de Collegats, havia passat d'ella bastant...
La vaig obrir tot sol, durant el juliol del 2007. Hi anava a les tardes ja que la paret queda a l'ombra, i primer la vaig rapelar per veure per on anirien els "tiros", a mesura que baixava mirant-m'ho, anava montant les reunions, i després de mica en mica la vaig anar obrint des de sota.
Per estalviar-me l'entrada, vaig netejar un camí per la repisa que ratlla tota la paret, però un cop oberta i equipada, és millor entrar per qualsevol de les vies que arriben a aquesta feixa, la "Kollegats", que està totalment equipada, la "Discovery", que està semi-equipada, i que per tant haurem de portar uns quants ferros, o "El último buril", que està gairebé equipada, però que queda un xic a l'esquerra i haurem de fer una petita travessa caminant pel bosc de la feixa, per tant és possible que tinguem uns metres una mica selvàtics...
La via consta de sis llargs, tots ells d'uns 25 o 30 metres, per tant els podem enllaçar, i les dificultats màximes no passen de 6b/6b+, però el grau obligat serà 5º. Esta molt equipada, per no passar gens de por si volem apurar en lliure, i només ens caldrà unes 15 cintes com a màxim.
El més recomenable, per mi, és entrar per la via "Kollegats", que són dos llargs molt llargs, i a la R2 continuar per la "Discovery", que en un llarg de 3º mooooolt llarg ens durà a peu de via. Per fer aquesta tirada podem llaçar alguna savina, ja que no hi ha gaires assegurances...
La via no mata "morus", però està bé per fer una escalada ràpida per les tardes d'estiu o els matins d'hivern.
Doncs apa, espero que us agradi, ja que la meva intenció quan obro/equipo és que la gent que repeteix les meves vies disfruti sense passar por!
Espero les vostres crítiques...



dijous, 11 d’abril de 2013

Fent barrancs per Guara 1

Ja ha arribat la primavera i s'aproxima la caloreta... per tant, época de compaginar l'escalada i els barrancs!!!!
Aquesta activitat la vam realitzar l'estiu passat, però si us animeu a repetir-la és millor fer-ho per la primavera, ja que trobareu més aigua i més neta.
Vam fer tres barrancs en un dia a la serra de Guara, tots ells amb poc cabal d'aigua, però la poca que hi havia estava neta, més l'estretor dels passadissos i  les  boniques  formacions  de  la  roca conglomerada,  i sobretot la solitud que si respira en aquest paratge tant poc comercial d'aquesta serra, converteixen aquests descensos en més que recomenables.
Una altra dada important, es poden fer els tres descensos amb un sol cotxe, i sense cap gran patejada. Al final vam tardar unes 8 hores, però es pot fer en menys, ja que el primer riu ens va costar molt trobar l'aparcament i l'inici... a més anava amb la dona, que ho va fer molt bé, per cert, peró és una mica més lenta que jo i no vol remenar cordes...i al final tant plegar i desplegar també cansa...




LUMOS
Aparcarem el vehicle en una gran cuneta que hi ha entre el km 20 i 21 de la ctra que va de Colungo a Ainsa. Seguirem una antiga i abandonada pista, ara ja és un camí, direcció Colungo uns pocs metres, després hi ha un petit sender que en baixada ens durà a la gran capçalera del Lumos (evident) i que té 4 entrades, però tan sols, dos són interesants, la 3 i la 4 en el croquis. Nosaltres ens vam decidir per l'afluent d'entrada, el 4, un petit barranc que a mi em va agradar molt, però crec que és millor l'entrada normal, la 3.
Es un barranquet amb una entrada molt oberta, però a mesura que baixem es va encaixonant, i en 7 petits rapels ( el més llarg d'uns 10m) arribem al Lumos, en mig d'un passadís molt estret, dos ressalts petits més i s'obre un gran congost, i sense interès esportiu, però si amb boniques formacions rocoses, arribem a una característica llosa de calcari, on una gran fita ens indica el camí de sortida i que en 45' arribarem al cotxe, remuntant el barranc per la carena, per una suau i agradable pujada.
Un cop al cotxe vam desfer la carretera d'anada 5 km, i vam aparcar just passat el gran pont que creua el barranc del Fornocal.




La jefa destrepant pel Lumos

La mestressa fent "rapel-espeleo"

El final del tram estret...


SARRATANAS
Just on comença el pont, arrenca un camí paral.lel a aquest barranc, i  en vint minuts arribarem al seu inici. Mentre pugem, anirem veient trams del gorg, i la veritat, no promet molt... Res més lluny de la realitat, l'únic defecte que té, és que no és més llarg! I que amb aigua seria brutal de guapo, però ja se sap que en aquests barrancs de conglomerat és practicament impossible trobar-hi aigua fora d'època de pluges.
Un caos, seguit d'uns petits estrets molt divertits, amb 4 ràpels, el més llarg d'ells de 15m, i un caos final ens mena a la grandiosa sortida, on seguirem uns metres el Fornocal, fins passat el pont, on trobarem el camí que em de remuntar, a la nostra dreta. 15' fins el cotxe.
Un cop al cotxe, continuem direcció Colungo fins el següent pont, uns 800m, que creua el barranc del "Palomeras del Fornocal", aparcarem abans de creuar el pont.




Bonic caos al Sarratanas

PALOMERAS DEL FORNOCAL
Un cop em aparcat el vehicle, baixem al llit del riu en un o dos minuts.
Un petit barranc però alhora una obra mestre, és guapíssim!!! Llàstima dels coloms que hi ha, que poden tirar pedres i que a més, és molt probable que trobarem un tram molt brut de merda seva...
Són quatre ràpels, el primer destrepable, de 7m màxim, i amb uns "oscuros" APOSTOFLANTS!
Recomenable al 100%, ideal per rematar un Fornocal, o un Lumos, o un Alpan, o un dia com aquest per fer-ne tres.
Sortim al Fornocal, i  el remontem fins a trobar la sortida anterior, i anem a buscar el cotxe, 25'.

Una bona activitat per realitzar lluny de les aglomeracions típiques de Guara, amb un sol cotxe, poc pateo i  perfectament factibles amb dues cordes de 15m. 




Un altre dels estrets rapels que vam fer 

dijous, 4 d’abril de 2013

Trio de Gorros

He tornat a Montserrat, la tercera vegada amb el que portem d'any! Estic en ratxa!!!!
La víctima-acompanyant? L'Esteve, un habitant de Vic, guia de muntanya i de barrancs...un comodí...
Hem anat a Gorros, a veure si podiem tornar a fer un pòquer de cims, però per vies un pél més difícils, no gaire més, no fos cas... Però aquesta vegada no ha pogut ser, ens hem tingut de conformar amb un trio, ja està bé, ja que al final s'ha tapat el dia i s'ha girat vent... Com sempre hem acabat passant un fred de  Déu!
Vam començar per la Magdalena Superior, i la via escollida va ser la "Ignasi Jorba". L'inici és força evident, quan estem sota la Magdalena, pugem per unes rampes de pedra fins a arribar a peu de paret, uns metres a la dreta trobarem un parabolt pintat de verd a l'alçada del melic. Tota la via té les plaquetes pintades d'aquest color.
Aquí ens encordem, i tot hi que no m'agrada ser el primer, tiro jo, empalmant el L1 i el L2, uns 70m de 4+, ben equipats, tot hi que em vaig saltar algunes xapes, però perqué no les vaig veure, ja que pel meu gust no en sobra cap...
El següent llarg és el 5+, vaig de segon pensant que serà un passeig, ja que l'Esteve ni s'ha immutat, i Déu n'hi dó, tenia unes ganes d'agafar-me a les cintes...però va sortir, cagadet, però va sortir.
El L3, ja té guasa, amb el "peacho" diedre que hi ha sobre la R i les xapes ens obliguen a passar per la placa, glups, passo por però encadeno, el desplomet és el de menys, té molt canto, impressiona més que res, peró la placa de sota i la de sobre si que les vaig trobar finetes, suposo que serien les ganes d'anar pel diedre en lloc de ficar-me en aquest "fregao".
Baixem i anem cap a la Magdalena Inferior, no sabiem ben bé quina via fer. Al final ens decidim per la "Benson", que a l'inici té dos burils pintats de blau, just a l'últim graó de les Escales de Jacob.
La via està equipada amb parabolts pintats de blau, si no ens hem equivocat...
Aquesta vegada comença l'Esteve, i es menja el 5º com el quí es menja una llesca de pa de motllo... Ni es despentina, el paiu...
Arribo a R1, i a partir d'aquí les xapes blaves s'intercalen amb unes de verdes, que deuen ser de la "Bi-potens", arribo a bubtar de si estem fent la via escollida, vaig tirant amunt, i enllaço el L2 i el L3, queda un bonic llarg d'uns 50m, i suposo que he pujat per on tocava, ja que l'ùltima assegurança és de color blau....
Són les dues més o menys quan acabem el ràpel, i el temps començar a canviar... el cel es tapa i es gira vent. Ja hi som!!!!!
Com que encara tenim ganes, anem a la Miranda de Sta Magdalena, i després de rumiar i discutir quina via fem, ens decidim per la "Campos magnéticos", amb un primer llarg de 5b, que fa l'Esteve, molt ben equipat amb parabolts de color taronja i algun espit, i un L2, que faig jo, i que segons el croquis és de 5b també, però que tinc de cardar una apretada al bombo del mig que al.lucino, estic matat...
Aquest segon llarg no té tantes xapes i el pas del desplom està protegit amb un espit de 8mm que és molt possible que tingui vint anys de solera.
Pugem fins el cim, i amb un fred del carajo decidim pirar... Uns frankfurts a Monistrol i cap a casa, que avui és l'aniversari del vell.



 L3, 5+, L2 per nosaltres de la "Ignasi-Jorba", quines ganes de fer A0!!!!
L2, 5º/5+, de la "Campos Magnéticos"

 L4, 5º, L3 per nosaltres de la "Ignasi-Jorba"

Jo a la R2 de la "Ignasi-Jorba" des de R3, sembla més de 25m...