dijous, 4 d’abril de 2013

Trio de Gorros

He tornat a Montserrat, la tercera vegada amb el que portem d'any! Estic en ratxa!!!!
La víctima-acompanyant? L'Esteve, un habitant de Vic, guia de muntanya i de barrancs...un comodí...
Hem anat a Gorros, a veure si podiem tornar a fer un pòquer de cims, però per vies un pél més difícils, no gaire més, no fos cas... Però aquesta vegada no ha pogut ser, ens hem tingut de conformar amb un trio, ja està bé, ja que al final s'ha tapat el dia i s'ha girat vent... Com sempre hem acabat passant un fred de  Déu!
Vam començar per la Magdalena Superior, i la via escollida va ser la "Ignasi Jorba". L'inici és força evident, quan estem sota la Magdalena, pugem per unes rampes de pedra fins a arribar a peu de paret, uns metres a la dreta trobarem un parabolt pintat de verd a l'alçada del melic. Tota la via té les plaquetes pintades d'aquest color.
Aquí ens encordem, i tot hi que no m'agrada ser el primer, tiro jo, empalmant el L1 i el L2, uns 70m de 4+, ben equipats, tot hi que em vaig saltar algunes xapes, però perqué no les vaig veure, ja que pel meu gust no en sobra cap...
El següent llarg és el 5+, vaig de segon pensant que serà un passeig, ja que l'Esteve ni s'ha immutat, i Déu n'hi dó, tenia unes ganes d'agafar-me a les cintes...però va sortir, cagadet, però va sortir.
El L3, ja té guasa, amb el "peacho" diedre que hi ha sobre la R i les xapes ens obliguen a passar per la placa, glups, passo por però encadeno, el desplomet és el de menys, té molt canto, impressiona més que res, peró la placa de sota i la de sobre si que les vaig trobar finetes, suposo que serien les ganes d'anar pel diedre en lloc de ficar-me en aquest "fregao".
Baixem i anem cap a la Magdalena Inferior, no sabiem ben bé quina via fer. Al final ens decidim per la "Benson", que a l'inici té dos burils pintats de blau, just a l'últim graó de les Escales de Jacob.
La via està equipada amb parabolts pintats de blau, si no ens hem equivocat...
Aquesta vegada comença l'Esteve, i es menja el 5º com el quí es menja una llesca de pa de motllo... Ni es despentina, el paiu...
Arribo a R1, i a partir d'aquí les xapes blaves s'intercalen amb unes de verdes, que deuen ser de la "Bi-potens", arribo a bubtar de si estem fent la via escollida, vaig tirant amunt, i enllaço el L2 i el L3, queda un bonic llarg d'uns 50m, i suposo que he pujat per on tocava, ja que l'ùltima assegurança és de color blau....
Són les dues més o menys quan acabem el ràpel, i el temps començar a canviar... el cel es tapa i es gira vent. Ja hi som!!!!!
Com que encara tenim ganes, anem a la Miranda de Sta Magdalena, i després de rumiar i discutir quina via fem, ens decidim per la "Campos magnéticos", amb un primer llarg de 5b, que fa l'Esteve, molt ben equipat amb parabolts de color taronja i algun espit, i un L2, que faig jo, i que segons el croquis és de 5b també, però que tinc de cardar una apretada al bombo del mig que al.lucino, estic matat...
Aquest segon llarg no té tantes xapes i el pas del desplom està protegit amb un espit de 8mm que és molt possible que tingui vint anys de solera.
Pugem fins el cim, i amb un fred del carajo decidim pirar... Uns frankfurts a Monistrol i cap a casa, que avui és l'aniversari del vell.



 L3, 5+, L2 per nosaltres de la "Ignasi-Jorba", quines ganes de fer A0!!!!
L2, 5º/5+, de la "Campos Magnéticos"

 L4, 5º, L3 per nosaltres de la "Ignasi-Jorba"

Jo a la R2 de la "Ignasi-Jorba" des de R3, sembla més de 25m...