diumenge, 23 de setembre de 2018

Vacancetes per Panticosa (3)

Al tercer dia ja estàvem una mica tocats.
No estàvem rebentats però entre els pateos, les kilometrades de furgo, les hores amb els gats posats i les birres ja no estàvem al 100%... en realitat jo ja fa anys que no ho estic...
Així que deixem de banda anar a escalar al Tobazo, ja que havíem de tornar aquest  mateix dia. Masses mts. i masses kms. per fer-ho tot en un jornal!
Mirem uns quants crokis i ens posem d'acord per anar a la Paret de la Sagüeta.
Una aproximació curiosa i arribem en uns 20' a la paret.

Aprox-paint....jijiji...
Un cop a peu de via ens decidim per la "Sendero Límite 2".
Via molt guapa i molt ben equipada, la millor del viatget!
Una entrada desplomadeta que em demano jo ens porta a una placa on els bessons freguen el límit de la trencadissa!
Bruuuutal!
Via molt i molt guapa. 200% recomenable amb unes incustracions marrons molt surrealistes!
Llàstima que em de tornar d'hora i no tenim temps de fer la via del costat.
Nosaltres a l'últim llarg ens vam canviar de via per grapejar més incustracions!
El descens pot ser a peu o rapelant. Nosaltres vàrem rapelar per veure si podiem fer l'altre via però ja era tard.... oooohhhh....

Croki-paint!!!! Molt cutre però fa el fet!!

Ai ai que no arribo!
En Pepins al L2, placa i més placa!
En Pepitu i jo al L3, més placa!


Vacancetes per Panticosa (2)

El segon dia ens decidim per anar a la Pared de la Cascada de Bachimaña.
Sobre el paper ens montem una pel·lícula de pilotes!
Dos cents i picu metrus!
Això és com Vilanova de Meià!
Per tant acordem de fer una via, la "Via del diedro", 5+, i sí queden forces i ganes fer algo més.
Ens llevem d'hora i ens posem a caminar quan comença a clarejar, ja que hi ha un bon pateo tot seguint el G.R. en direcció al Refugi de Bachimaña.
Al final el pateo no és tant pateo, i amb una horeta ja veiem la paret, i fins al peu de via són uns deu minuts més molt evidents seguint un corriol.
Però un cop allà, els dos convergents, en Pepins i en Fonts, es deixen intimidar per la paret i volen canviar d'objectiu...
Al final organitzen un cop d'estat i canviem de via i acabem a la via "Espolon del pino". Vieta molt fàcil, molt equipada i molt estètica.

Ni oblid ni perdó!!!
La via via no té molta història, un primer llarg facilot ens duu a l'esperó propiament dit, que es soluciona en dues tirades molt guapes. La resta de la via es una successió de ressalts que anem superant, alguns més macos que els altres.
Al final arribem al cim en unes dues hores.

Croki-paint del "Espolon del pino"
En Pepins assegurant-me al L1.

Jo assegurant a en Pepins al penúltim llarg.

Foto cim.

Jo al L2.
 Fem un vistasso al refu i als "llacs" i tirem avall seguint el G.R.
Arribem als Plans de Bozuelo i els convenço per fer una altra via, ja que és molt d'hora.
Jo duia entre cella i cella la via "Baloo", però com a bons convergents que són aquell parell, m'obliguen anar a la via "Arista Mowgli"...
Via realment fàcil, fàcil, fàcil... només els primers metres tenen una mica de chicha i l'últim té una plaqueta molt maca però també molt fàcil.

Croki-paint de la "Arista Mowgli"

Aixi que fem la via ràpid ràpid, montant les reunions on ens surt dels collons i en una horeta tornem a estar caminant. 
Encara es d'hora i jo vull més roca, però l'ogru que portem tots dins a l'estómac comença a rondinar i acabem cardant un menú al Refugio de Piedra, al Baños de Panticosa.
Tenia l'esperança d'escalar més en ben dinat però es torna a cardar a ploure! Jodeeerrrr!!!
Agafem els trastos, pugem a la furgo i seguint les instruccions d'en Pepins acabem a Candanchú... no em pregunteu ni el com ni el perquè però anem a petar a un sector realment cutre equipat pels militars de la zona... coses d'en Pepitu i les seves app's...

Vistes del sector, ja es veu que la cosa promet poc...

Jo a un 4+, un pedo de via per un pedo de sector.