divendres, 25 de desembre del 2020

Simbelmynë

 I amar prestar aen.

Han mathon ne nen.

Han mathon ne chae.

A han noston ned gwilith.



Doncs si, ella ja ho sabia i ens va avisar. No li vàrem fer cas i així estem, amb la merda fins al coll, despedint-nos de gent que no s'ho mereix i animant-nos mutuament a tirar endavant, però sense saber ni com ni cap on.

En fi, la vida continua, i encara que anem "cojitrancos" em d'avançar, per tant, no em queda més remei que ocupar el cervell amb croki-paints i teclats per oblidar en la mesura que es pugui aquests últims dies.

Entre totes les sortides que tinc endarrerides he escollit aquesta, ja que és de les últimes que he fet i encara la tinc fresca, i a més, es tracta d'una via força nova i gens divulgada.

No és res més que una cresteta facilota, ideal per iniciar-nos en vies de diversos llargs i d'auto-protecció. Buenu, en realitat es pot dir que està equipada, ja que els tres primers llargs, que són els difícils, estan protegits amb parabolts. La resta de la cresta trobarem alguna xapa. Si volem anar a l'ensamble o a llargs és decisió de cadascú, però amb un grapat de bagues per llaçar arbres és sufucient, tot i que sí sóm molt precavuts podem portar un joc d'empotradors per amanir la festa.



En Grau al L1.


Boniques vistes des de mitja cresta.

L'accés amb el vehicle l'entendreu millor amb el croki-Maps que us penjo al final. Un cop aparcats ja veureu la cresta a sobre vostre. Hi ha rastres de pas. Potser hi ha algun corriol però nosaltres no el vàrem saber trobar. Tot i així, només serien 5 minuts d'embardissada. I per retornar només em de remuntar el bosc seguint un cami fitat fins a un collet. Un cop aquí, girem a l'esquerra  i en còmode baixada arribarem al cotxe.



En Grau a mitja via.

Croki-Maps.

Croki-Maps.

Croki-paint.

En Grau a la part superior de la via. 

Com que amb aquesta activitat no emplenareu un matí, podeu acabar de rematar el dia en algun dels molts sectors de Beuda. Trobareu els crokis a la web de l'ajuntament. Estan una mica desfasats, però no us ho acabareu. En total hi ha més de 100 vies repartides en més de 15 sectors. 

Per arribar-hi heu de passar de llarg el poble de Beuda, i trobareu l'aparcament a uns 500 metres després del petit poliesportiu del poble. El camí està molt ben indicat amb cartells i no té pèrdua. Us podria penjar l'actualització de l'escola, però no em pertany a mi aquest honor, sinó a en Lato, a en Grau o en Tubi, ja que són els màxims precursors de la zona, a part de que tinc informes que estan recullint tota la info per posar al dia el petit llibre de ressenyes.

Us penjo l'actualització del sector Reggae, ja que he col·laborat en dues vies, tant en feina com en material, i a més ja corren per internet. Apa, a escalar que el món no s'acaba, però la llibertat de moviments si!

Croki-paint actualitzat del sector Reggae de Beuda.






dimarts, 15 de desembre del 2020

300!!!!!

Tranquil·litat mainada!

No parlaré del pet de peli que també duu aquest títol, sinó que és el número que portem d'escrits penjats a la xarxa!

Doncs si, ja són 300 entrades i unes 17.638.304.299 hores dedicades a escriure i a fer crokis-paints i croki-Maps.


En fi, crec que tot i així portem més estones dedicaques al Pornhub que no pas al blog,per això en n'hi ha que tenen milers d'escrits i visites, i aquest no. 

Ja sabem, que els internautes com vosaltres, el que més us agrada és fer vies noves, com dicta el primer manament del Pepitisme Il·lustrat. Per tant, ara us farem cinc centims per anar creant afició amb aquests 10 spoilers de vies noves, on nosaltres hi em cardat el nas, i que us anirem relatant  en pròxims posts.

Pues som-hi nois i noies!

1- Primera repetició amb els obridors a l'entrada directa d'una via que té uns pocs anys a la Dent d'en Rossell. Quan arribi el bon temps ja ho penjarem.


2- Ja que parlem d'una entrada directe, doncs també us explicarem, quan arribi la primavera, la sortida directe que em obert en una altra via de la Dent d'en Rossell.


3- Posats a parlar de parets, aquí en teniu una altra, però aquesta està a la Vall de Camprodon. 


4- No tot està fet, i esperem que aquest any us poguem presentar aquesta ruta. Tinguem fé i a veure si l'acabem d'una puta vegada.


5- També em estat equipant i obrint vies de caire esportiu. Algun sector ha set creat partint des de zero. Quan comences un sector sempre hi ha més feina, però sí vas acompanyat és més descansat. 


6- I sí aquest sector en qüestió té cara S i N, encara millor. Ja us direm alguna coseta aviat.


7- Quan comences un sector nou, s'ha de fer el camí d'accés, el que va a dalt, sanejar la roca, provar, marcar, equipar, cremar-te amb la broca... i lo més difícil de tot: que tothom coincideixi amb el grau! Han sorgit problemes amb el propietari, però anem pel bon camí. Ja us informarem quan tot estigui solucionat.

8- També em equipat en sectors totalment consolidats, però quedaven espais entre viote i viote per montar alguna vieta pel peloton, que sóm molts i no hi ha tant de quintu pel món! Segur que més d'un ja ho ha visitat.


9- També em aprofitat un pany de paret d'un sector molt veterà i concorregut per descongestionar-lo. Així també els més novells de la colla podien fer els seus primers forats... mama por!!!! D'aquí poc tindreu el croki-paint penjat.


10- I l'últim invent que s'ens ha passat per la tetera és intentar reviure un sector que estava força oblidat. Tot just em començat però les ganes hi són!


I penseu que això només és una mostra del que em anat obrint, però també em visitat secretius i vies no publicades que us mostrarem amb el consetiment dels seus creadors.

Apa, fins a la següent entrada, que ja serà la 301. Ja falta menys per arribar a 400!!!





divendres, 11 de desembre del 2020

Batucada

S'acosta Nadal, època pel consumisme desmesurat i de falses aparences, en què tothom es desitja el millor, mentre ens diuen el nom del porc entredents. Època on s'iluminen els carrers amb guirnaldes d'allò més cutres, mentre hi ha gent que no té per escalfar-se en pisos vells, mal aïllats i que es cauen a trossos. Època en que em d'escoltar les consagrades i inaguantables nadales quan decidim treure el nas al carrer a través d'estridents megafons que tenen més mili que el pal de la bandera. Època per atiburrar-nos de guisats de difícil digestió i que tardarem mesos a fer desaparèixer dels nostres michelins. Època per colgar la mainada de joguines que ni es miraran, i que molt possiblement provocaran algun cabreig perquè no són el model 2.0. 



Resumint, una farsa tot plegat, i el millor que podem fer és anar a trepar entre obligacions i obligacions, ja que la majoria de dies no anirem per gust en aquestes celebracions.

Si teniu un matí, us recomano aquesta vieta dels germans Masó, la "Francesc Sardans", a l'agulla del Timbaler del Bruc. És un itinerari curtet però a nosaltres dos ens va deixar força ben servits. I si teniu ganes i temps, com va ser en el nostre cas, cosa rara, podeu rematar la sortida amb la via "Aresta Brucs" a l'agulla d'El timbal gros. En realitat no és res més que un contrafort, no arriba a tenir una entitat pròpia però la seva vessant S i E hi trobarem un bon grapadet de vies d'esportiva per rematar el dia.

Nosaltres, en Pepitu i jo, vàrem fer un bon rodeo fins a peu de paret. Normal. Quan comences a caminar i encara no has decidit a quin collons de via vas és inevitable  que passin aquestes coses. Però buenu, ja ens va anar bé per cremar alguna caloria, ja que el dia abans vàrem liar-nos una mica, i la cervessa no és que sigui un fidel aliat dels encadenes.

Un cop sota la via "Aresta Brucs" del Timbaler del Bruc ens cauen els collons a terra. Potser és que estàvem cansats, acalorats i una mica resacosos encara, però tota aquella munió de còdols que semblaven enganxats amb Imedio ens va decepcionar una mica. M'acosto a la via dels Masó i em motiva més. 

Finalment tenim via, i començo jo. Només de començar trobo un pas tonto abans del primer seguru que vaig protegir amb l'alien vermell, després continuem pel diedret i sortim a la placa. No sé el perquè, però jo estava convençut que el 1r llarg era 4+, però ja veig que allò comença a finejar de mala manera. I quan ja estic a punt d'acerar, aconsegueixo trobar un cantet i sortir del tram puta i continuar fins a la R1.


Jo al pas tonto a l'inici de la via.

Foto culera per excel·lència. 


En Pepins al L1.

En Pepins s'anima i li fot al següent llarg: un Exin Castillos mal muntat que et remou les entranyes! Buenu, exagero una pèl massa. Ja sabeu que corre una mica de sang xarneguilla per les meves venes...Al final no és tant descompost i tots dos encadenem i el disfrutem. 

El L3 vist des de la reunió.


En Pepitu al L2.

Jo camí de la R2.

El tercer llarg li ofereixo a en Pepins, però molt prudentment no accepta regals enverinats. Total que no m'escapo de pillar avui. Tiro amunt i a mesura que pujo, la primera assegurança també ho fa. En realitat no es mou, i jo ho faig tant lentament que provoco una distorsió a la Teoria de cordes!



Un cop xapada la 1a assegurança, un flor de pitons, continuo amunt amb Ae, dues xapetes, però el pitó que marca el crokis no hi és, així que poso l'alien vermell i vaig a caçar les següents 4 xapes tremolant com una fulla. Després sortida en lliure fàcil i amb bona roca a buscar un desplomet on hi ha un pont de pedra que només serveix per marcar el camí. Uns metres més amunt ja hi ha la reunió: un parabolt de M10 i un espit de M8 sinó recordo malament. Tirada clau però guapa,  no és gens expo però tinc de posar una mica de salsa sinó aixó seria molt soso!


Definició de guarrejar...

En Pepitu arribant a R3.

L'últim llarg el fa en Pepitu. El crokis que duiem pintava un pitó però no vàrem saber trobar-lo, així que el tiu va muntar un merlet d'atrezzo i va posar l'alien groc a caldo. Tiradeta molt maca però extra-curta, gairebé tant com el nostre valor.

Jo assegurant a en Pepitu al L4.

Foto-cim.

Un cop al cim fem el cigarru de turnu i discutim si fem alguna cosa més. En Pepins troba una via a l'agulla del costat, així que baixem a peu per darrera, entre romanís i lloses de pedra i en 10 minuts estem sota de la "Aresta Brucs", del Timbal Gros. M'encordo i tiro amunt. La 1a assegurança es un pitó casolà i rovellat visible des de terra. Via equipada però amb mooolt d'aire entre les assegurances i amb un pas que diuen que és 4+... que catxondos aquests montserratins! Un 5° indecotable!!!!! Tot i així és una via molt maca amb els seus pasets finets i un bombet final que té trucu. La R del cim la vaig muntar en un arbre, ja que no en n'hi ha.

Jo a la "A. B." del Timbal gros.

I finalment va arribar l'hora de pirar i d'emplenar el buche, així que només falta explicar-vos les aproximacions i els descensos però m'estalvio tota aquesta parrafada amb aquests croki-paints i croki-maps tant ben parits que us he preparat!

Croki-Maps de l'aproximació.

Croki-paint del Timbaler del Bruc.

Croki-paint de descensos i de la "A. B." del Timbal gros.







dimarts, 1 de desembre del 2020

Posant a prova el Panderetto

Ja fa uns dies, abans del confinament municipal, o intermunicipal, ja que tinc la doble nacionalitat com les estrelles del fúngol, vàrem anar a visitar en Pepins i jo, un paisanu que ha emigrat a les terres del sud, a Aldover. Com que en Pepitu no vol agafar la furgoneta per què es gasta, i l'Ibiza porta més quilòmetres que la Voyager, decidim, o més ben dit, em coacciona, per què hi anem amb el meu Panda que ja té 15 anys, més que la ISS...

Lo que us deia...

Buenu, amb paciència, un bon pack de birres i la inevitable volta de més per què ens em equivocat arribem a casa del colega. Sopem una mica, arreglem el món mentre fem sobretaula i anem a dormir.

Matinem una mica, només una mica, i tirem cap a Horta de Sant Joan, i mentre esmorzem triem via. A mi em feia gràcia una via d'en Kurt Mañez, la "No vendas la piel del oso", però quan hi vàrem arribar ja hi havia una cordada. Així que finalment acabem a la "Salsitxes tibetanes", que ja ha havia fet, però no m'importa repetir alguna via quan val la pena, ejem, ejem!

Via maca en el seu grau amb roca i equipament excel·lents, excepte la meitat superior de l'últim llarg, on la roca és força cutre. La resta és Hollywood. Ideal per portar un novell, com era el nostre cas, ja que era la primera via llarga de l'Aitor. El millor llarg és el de la xemeneia, el L4 del croki-paint, ja que vàrem enllaçar llargs. Les tirades 3 i 5, també són xules però no tant. 

Una bona matinal que es pot rematar amb alguna altra via o amb un bon apat a la plaça d'Horta,  com va ser el nostre cas.

L'Aitor a mitja via.

La xemeneia del L4.

A l'inici, queden pocs minuts d'ombra.

El mateix llarg.

De dos no em fem ni un...

Croki-Maps amb accés, aproximació a peu i descens.


Croki-paint amb la salsitxa tibetana...