dilluns, 22 de maig de 2017

Tarda pel Berguedà

En pocs dies he vist un bon grapat de publicacions de les vies "Arnau-Oleguer"+"Queraltina", al santuari de Queralt.
Totes parlaven molt i molt bé de les dues vies.
Com que el santuari i els seus voltants estan plens de turistes els caps de setmana, decidim anar-hi a treure el cap el divendres per la tarda, que tota la guirada ja haurà cardat el camp!
Varem deixar el cotxe a l'aparcament del santuari, i varem fer l'aproximació en "baixada"...
Baixada entre cometes per qué el tram final del camí puja més que el preu de la betzina a l'Agost!

Aproximació

Crokis de "Ressenyes del Berguedà"

Arribem a peu de via després de gairebé una hora de caminar (anàvem fent fotos, xerrant, esperant a la parenta, etc, etc... vaja, que anàvem pasturant!).
Des de sota ja es veu que la via serà una mica rostollada, però buenu, no és tant com sembla...

Peu de via inconfussible!

Vaig començar jo, i tot hi que la via està molt sanejada, no tot és de fiar! 
Enllaço L1+L2, saltant-me xapes i pitons casolans que semblen fets per algun aprenent de ferrer. Trobarem algun pas tonto, però no passa de 5+. Estàvem una mica alerta, ja que el grau a la comarca del Berguedà està més apretat que les andanes del Metro a hora punta, però en aquesta via he trobat que està correcte.
El 3r llarg, el nostre 2n, té uns passos molt finets a l'arrancada, obligats i amb mala caiguda fins que no arribem al 1r seguru. No sé el per qué d'aquesta "exposició", tota la via està ametrallada de xapes i pitons i aquí hi faltaria una, però buenu, no és pas difícil, un 5°/5+. Després fa una trave guapa i molt grapada i un final rostollaire, rostollaire... igual que el següent llarg.
Arribem a una reunió amb cadena i rapelem uns 25 mts.
Caminem uns metres fins el següent tram.
Aquí vam fer canvi de cordes, i en Pepins va encapçalar la cordada durant els tres següents llargs.
Aquí també canvia la roca, recorda al tram del mig de Roca Regina, com sorra premsada.
En aquest llarg hi ha un bon aleje, però és fàcil.

En Pepins al L5
El següent és curiós.
Surts de la reunió cap a la dreta, voltes la paret i trobs la 1a xapa, i segueix en travessa fins un petit collet que tenim a la nostra dreta.
És un bon 6a, però atenció amb la roca i amb el company que va de 2n  sí cau i no estem atents!!
L'últim llarg està guapo, comença amb una altra travessa, diuen que de 5+, només per l'arrancada, la resta no és pas xungo, i continua per un esperó fins a sota el mirador. La R només té una xapa, però podem llaçar un merlet que hi ha a la dreta o algun arbre.

En Pepins a l'últim llarg de la via

La meva companya al L7, l'últim.

A partir d'aquí ens vam desencordar i varem pujar al camí. Varem plegar els trastos i cap al cotxe... ja vèiem que no tindriem temps de fer la "Queraltina"... wenu, de fer-la si, però segur que baixàvem de fosc i no cal buscar-se merders, ja la farem un altre tarda.
Moraleja?
Jo no la repetiré, i tampoc la recomano.
Ara... l'entorn és maco, si no mirem cap al polígon, clar, i té algun tram molt xulu, però alhora crec que la gent ha exagerat molt dient que és una via molt guapa... és millor que està pel poble bevent birres? Pues si, però no sé si val la pena tant kms. per fer aquesta via... però wenu, ja està feta, una més per la cole!





diumenge, 14 de maig de 2017

St. Honorat agredolç

Quan per la tardor varem fer la "Aresta idíl.lica", a l'Agulla de Tres Ponts, em vaig fixar en un esperó ben guapo que segons la guia de la zona no hi havia res obert. Vaig estar buscant per internet i tampoc vaig trobar res... així que només em quedava buscar un company amb  ganes de carregar molts trastos a l'esquena!
Vaig intentar-ho amb l'Iturri, peró aquell dia no era el dia, en Pepins molt xerrar però alhora de la veritat no li va el rotllo de currar, vaig pensar anar-hi amb la dona, però aixó de pedalar als desploms se  li dona més malament que el mecànic que va passar la ITV del Challenger.
Quan ja tenia assumit que em cardarien la línia o hi anava sol, va aparèixer en Grau...
Així que carregats de ferros i il.lusions, ens dirigim cap al Sentilla de Tres Ponts!
La línia que tenia pensada estava, buenu està, a la dreta de la "Liberazione", però en Grau diu que el 1r llarg donarà molta feina i optem per entrar una mica més a la dreta.
Podeu trobar l'inici prenent com a referència un pi molt alt que hi ha a la dreta de la "Liberazione", que per cert, encara la tinc pendent, algú s'apunta?
Per arribar a la R0 deixarem el camí a l'alçada d'aquest pi, que es veu des de Coll de Mu gairebé, entrarem en un petit bosquet, una mica embardissat, però és poc tros, uns 20 mts. si fa no fa, arribarem a la roca i farem una grimpadeta molt fàcil fins a trobar la xapa que fa de R0.
Aquí ens encordem, pugem una mica, i amb un pas tonto assegurat amb un parabolt (4°) arribem a una repisa que l'anirem seguint fins al final on trobem la següent xapa (3°). Podem assegurar tot aquest tram amb un totem lila o similar, però és molt fàcil.

En Grau a la 1a assegurança de la via

En Grau al final de la travessa fàcil

En aquesta xapa comença el tram d'Ae, el qual desploma molt i on la roca no és molt bona.
Per arribar a la següent plaqueta hi ha un pas molt llarg, o ens estirem mooooolt, o portem una anteneta o un pitonet.
A partir d'aquí, els pasos són més propers, fins que ja comença a tombar,i on haurem de sortir en lliure fàcil, 5é, més o menys.
Farem la R en una repiseta còmode. Jo crec que aquest llarg és 5°/Ae, 30 mts.


Dues imatges d'en Grau al tram d'Ae
La següent tirada diria que és 4°/Ae, però crec que deu sortir en lliure i sense ser molt difícil, no sé, potser 6b o 6c, ni puta ideia, cantos hi havien, però jo no tinc bistec al braços..
Sortim de la R cap a la dreta i encarem un desplomet, el superem en 2 Passos d'Ae, i entrem a un murete, de 4° més o menys, el passem i arribem a la R gairebé caminant, uns 20 mts.

Cuidao!! 


El menda obrint el 2n llarg

Quan vaig arribar en aquest tros tant tombat, em vaig creure que obririem una línia guapa, llarga i en el dia, ja que es veu tota l'aresta tombadeta i més assequible del que semblava.
Animat a tope començo a tirar i SORPRESA!!!!!!
D'on cony han aparegut aquestes dues putes xapes?!?!?!?!?
Monto R, i mentre en Grau va pujant, vaig mirant pel voltant a veure si veig l'inici d'aquesta via que em trobat.
Finalment, veig que hi ha un passamà més amunt i a l'agulla del costat. Acabem deduïnt que per arribar a aquesta R, els obridors van fer una travessa i una desgrimpada fins la canal de la nostra dreta, i van montar aquesta reunió,  que seria la seva R0.
Decepcionats, i amb l'esperança de que sigui un intent abandonat, tirem amunt, seguint la línia més lògica. A mesura de que anem pujant, anem trobant assegurances de tots tipus, burils, espits, parabolts de 8mm...
Aquest 3r llarg és guapo i disfruton, amb bona roca, i ben equipat.
Uns 40 mts de 5°.

En Grau al 3r llarg, ja a la via que vam trobar

Equipada amb burils, espits, parabolts i...??

El següent continua la mateixa tònica, però a mesura que anem pujant es comença a cardar més tiesu, fins a l'última assegurança, on trobem el pas més difícil del llarg, 5+, on jo vaig posar els pedals i vaig sortir a caçar la sabina que tenim a sobre.
Després arribem a un repisot, on podem montar la R en un parell d'arbres molt ferms.
A partir d'aquí, es veu el cim a tocar, però no veiem la continuació de la via.
En Grau va anar a treure el cap cap a l'esquerra i va trobar un parabolt de 10mm, i acabem deduïnt que és el tram final de la "Liberazione".
Un pas de 4+, i ja només queda caminar fins al cim, on muntem R a la sabina del rapel.

En Grau a l'últim llarg, el 5é.

Buenu, resumint, em obert una entrada directa, que em batejat com la "Via del coix", a una via molt guapa que no en sabem gaire res, tant sols que està equipada, que és 5+ màxim i que aquesta combinació és molt interessant. Si voleu, podeu portar un totem lila, o un camalot 0.75, o algun trasto semblant per la travessa del 1r llarg, i una anteneta per caçar el 2n parabolt de l'Ae, o un pitonet, o un colega molt alt.
Baixem del cim amb un rapel de 40 mts justos fins el collet per on passa la "Retiro espiritual".
Aquí tenim l'opció de baixar rapelant per aquesta via, o de fer l'última tirada i allargar l'escalada i baixar a peu, o de baixar per la canal est, que és l'opció que vam escollir nosaltres.
En Grau la va destrepar tota, jo vaig fer dos rapels més des d'arbres.
Després només queda anar a buscar el camí pel mig del bosc, que ens portarà a l'inici de la via gairebé.
Pues vinga, ara que ja us he cardat el rotllu, us penjo el croki-paint!

Croki-paiiiiiiiiiiiiint!!!!!!!!!!










dimecres, 10 de maig de 2017

El camí dels Alabalomidonutranidomabons

No sé, mira que hi ha noms de vies rarus, rarus, però aquest deu estar al top ten!
Wenu, jo me le aprés, però en Pepins no hi hagut pas manera... cada vegada deia un nom més complicat i estrambotic!
Massa patxaran!
Total, després de la cortideta amb els còdols de Collbató, el dia següent ens anem a barallar amb els còdols del Solsonès...
El tiu ja comença a fer les coses... i bé!
M'ha passat l'escrit sense que tingués d'inssistir-hi gaire, i a més, ho ha fet en un Word! 🎉🎉🎉🎉🎉🎉😃😃😃😃!!!!!
Pues venga va! 
Va por ustedes!

Iep! Els de casament a pagès em treuen a passejar!!
Ja feia temps que amb en Xexu teníem ganes d’escalar la paret de Vilamala al Solsonès ( un tiquet més de conglomerat de Catalunya mmm...), però per diferents motius encara no l’havíem degustat, un indret amb molt d’encant i solitud.
Paradeta al bar Trabucaires de Solsona per omplir el dipòsit i amunt cap al quilòmetre 21 de la carretera que porta a Coll de Jou. Les vistes no deixen indiferent, amb Montserrat al fons i molt de conglo per tot arreu. Des del pàrquing impressiona veure un cotxe estavellat uns 250m barranc avall.
Aproximació amb baixada cap a l’est, seguir pista forestal fins un collet i buscar fites i marques de pintura groga cap a la dreta que ens guiaran a través de lloses de conglomerat i bosquets de boixos fins al torrent que separa les parets, remuntar uns 70m per la dreta i pel mig del torrent fins el peu de via.

Mapa de l'aproximació tret del blog d'en Llorenç

En principi volíem escalar la via “Arantxa al país dels sons trobats”,  però unes cabres al mig de la paret ens obliguen a prendre la decisió d’escalar la via “El camí dels Alamalivons”, un cop a la seva alçada veiem que la decisió ha estat correcte veient com fan rodolar els còdols paret avall.



Crokis ultra-detallats dels obridors, l'Arantxa i en Llorenç

En Xexu arranca amb la primera tirada, 40 metres de 4+,  amb 8 o 9 assegurances, quelcom descompost  que el fan escalar amb finura. Amb la Perkins a peu de via sentim xiular uns quants còdols que no aguanten la llei de la gravetat, els Alamivons ens posen a prova. Escalo el llarg de segon també amb peus de plom per evitar deixar el nuvi de pagès sense dona.

Jo...


...i la meva dona al L1.

El segon llarg de 55m amb 3 assegurances i un grau de 3+ l’inicio amb flanqueig a l’esquerra fins a buscar el primer parabolt, continuem el flanqueig fins a la tercera xapa on cal anar recte fins a buscar la reunió, la pedra es de millor qualitat.


Dues imatges d'en Pepins al L2

La reunió està situada sota un petit muret descompost , el grimpo i  decideixo muntar reunió a uns 20m amb un senyor boix per evitar exposar la núvia a un ensamble descompost. Arribem a una caminada d’uns 100m que fem amb un ensamble fàcil però amb molt de ritme ja que el senyor Congloxets decideix estirar la cordada, la perkins a fondu  fins on ha muntat la reunió (parabolt amb una repiseta). 
Des d’aquí es divisa una tirada amb pedra molt més compacta de 40m de 4+ que fa gaudir de l’escalada amb el Xexu! Es veu un còdol de dimensions considerables que sobresurt fent equilibri sospitós.



Jo al 3r llarg, el millor en diferència!

Ja només em queda l’última tirada de V d’uns 20m, excursioneta fins a buscar el primer parabolt i finet fins a role!


Dues imatges d'en Pepins a l'últim llarg

Els Alamivons ens han deixat disfrutar del conglo del Solsonès!!



Tarda de somnis

Divendres passat, quan vaig plegar de currar de Vic a la una del migdia, la parenta em va recollir i varem anar a dinar a l'àrea de servei de Gurb a la C-25.
Amb la panxa ben plena i el nas vermell i els ulls vidriosos per culpa del vi de la casa, ens vam dirigir cap a...
Com no, cap a Montserrat!
La ideia era anar a fer una via racing per la tarda, que ara els dies ja són llargs!
Arribem a Collbató, i ens dirigim cap als totxos Cam 9barris, a fer la "Somni de tardor".
El primer llarg entrem per una via d'esportiva que hi ha just a l'esquerra, 5°/5+, i enllacem amb el 2n llarg, uns 50 mts molt de trankis.
El tercer llarg ja és una altre història. 
Una placa dreta com un ciri amb roca que no és perfecte em fan pujar concentrat, després un bombo que el paso un pèl per l'esquerra (toma ya! Ja no podeu fer-lo a vista!!!) i després ja és facilot fins gairebé al cim, on hi ha un altre bombet.

La Mireia al 2n llarg del "Somni de tardor"

I aquí al tercer llarg de la mateixa via

Rapelem, i com que és d'hora fem la "Somni de primavera".
El principi són molt semblants, però el 3r llarg és boníssiiiiiiiiiiimmmmmm!!!!!!!!!
Arrenco de terra, i arribo a la 3a xapa més alterat que l'ADN de l'ovella Dolly!
Va parir quin 6a!
Potser no l'he encarat bé, però el trobo molt més difícil que l'anterior, però alhora, molt més guapo!
Un cop deixem enrera la 3a assegurança és una marxa triomfal cap al cim!
Tornem a rapelar, i canviem de lloc per qué comença a venir força gent.

Crokis chirlat a en Jaume

Crokis chirlat a en Xarli

Al final decidim rematar la tarda a la Placa Gandhi, on fem la "Shakira", un 5° molt mal parit, on finalment arribo a R més cagat que el Naranjito a la fabrica de Zumosol!
Apretar per apretar, em poso a un 6a que hi ha cap a l'esquerra, la "Tamborraju".
Brutal!
Via molt guapa i recomenable!


Crokis del blog "Esgarrapacrestes"

Finalment, també arriba la marabunta aquí, i decidim marxar més contents que en Gepetto amb una lijadora elèctrica!
Em fet un grapat de vies i totes encadenades!

Pobret, és que li fa falta de veritat!


dijous, 4 de maig de 2017

Cagades vàries



Tornem a ser el “trio ternura” Xexu, Pepito i jo, dèiem de tornar al Serrat del Poll a fer Los misteris de Lopepegall, anem fem cotxe i em despisto a la C-25 … vaya tela. Primera cagada...
I ja no ens sortia compte anar a Alos, en Xexu treu la biblioteca de topos… i diu fer la via Los 50 del Guti 110 m. 6b/Ao (V+ obl) a St. Llorenç de Mont gai a la paret de la Formiguera, miro de reüll i em sembla correcte i sense parar el Saxo… cap allà!



Arribem a peu de via i feia bastanta calor, però estava motivat i decideixo començar jo.
L1 6b/Ao 25m => Comença amb una placa de dificultat concentrada per anar a buscar una fissura cantelluda en diagonal esquerre, ben equipada, el pas d’entrada el vaig trobar de pu.. llet i per calentar no molen gaire aquelles regles... però mira! Content, va sortir!!





 
 I Després tindrà un pas tonto de V+ abans de R que també em va posar les piles. Jo vaig trobar 6b i la resta de V i el pas V+ en conjunt




L2 6a+/Ao 25m => Aspecte desplomat però en veritat l’esquives una mica per l’esquerre i no és el que sembla, tot seguit té un pas que t’obre molt la porta però jo no el vaig trobar de 6a+, el vaig més molt més fàcil. La resta del llarg roca a controlar però correcte. En Pepitu els 2 llargs li han costat molt, i és un d’aquells dies que no es “troba” i diu que només vol fer la següent tirada (Segona cagada)




L3 III/IV 30 m => Tràmit, caminar i una trepada per agafar un ressalt que ens deixa a la última R (No li va fer deixar el meu germà... jajajaja)



L4 V+30 m => Després de discutir bastant ratu amb en Pepitu el convencem perquè faci ell la última (i ho aconseguim!!) perquè es veia bastant grapada (Tercera cagada) era la via del Chicos 105m. V+. La via Los 50 del Guti va una mica en diagonal a la dreta, nosaltres vam veure els parabolts i cap allà... Llarg certament bo i constant, a mi em va costar més que el 6b jajajja cadascú té el seu estil, el vaig veure de 6a més que normal rés de V+... la tirada que us entrarà pels ulls i no us comento res ja que no cal, molt bona!!



El descens el vam fer seguint un corriol poc marcat amb tendència esquerre fins a empalmar amb el camí de baixada de la ferrata, no té pèrdua.

Un cop gairebé al cotxe en Xexu diu fer la cresta de Disblia, via Crestas Tío María V+ 155m, ja que hi érem i encara quedava sol i ganes! Cap amunt!




L1 III 20m => Nosaltres amb fer trepant sense lligar-nos, o sigui que no té res i es pot fer una R0 per començar la via.
L1 IV/V 45m => Tirada que va buscant el “filo” de la cresta anant a buscar una mica l’ambient, bona, a mi em va agradar, mot ben equipada, em pensava que em saltaria bastant segurus, i no me van sobrar gaires... 







L2 V+40m => Tirada alpina, xula, ideal per en Pepitu que ha fet molts tresmils ;), el pas diedre de V+ obre una mica la porta o potser no el vaig encarar bé, però és concentrat i en general el llarg es fa molt bé.




Quins records ....

L3 III/IV 50m => Aquesta la va fer en Xexu i així ja havíem fet una cada un. Seguim la cresta trobarem un bloc fissurat on empotres el peu per aixecar-te i la resta tornem a crestajar, jo la vaig sense gats (quin mal de peus... ja no estic acostumat) i es fa sense problemes.
És una via facileta, molt ben trobada, ja que des de afora no és especialment atractiva però després et deixa un bon gust de boca, ideal per combinar amb batejos de roca o dies ganduls.

La baixada és evident, seguim el megacorriol de baixada que veiem i ens torna a deixar a peu via.

Dia ben aprofitat tot i les cagades succeïdes que vam tenir.  Recommended!!!