dissabte, 24 de març de 2018

Mini vacances de la Mistress

Pues finalment ha arribat el dia que la meva companya començava vacances, però clar, jo no!
Vaig negociar un parell de dies de festa al curro i així podíem marxar quatre dies por ahí amb la parenta. Al final la jefa no em va possar cap pega i em va tocar fer de bon maridet i aguantar a dona 24h al dia! D'aixó s'en diu esclavitud!!!

En realitat és bona mossa!

En principi dèiem d'anar a esquiar un dia (glups...) però afortunadament es va rajar i vam fer lo que deia jo...com sempre!
Així que divendres tarda, després de treballar, vàrem tirar cap al sud, cap als Ports! Yuhu!
Hi havia gent que em deia que si plouria, que si faria mal temps, que si naps, que si cols. Però jo tossut, cap avall!
Vàrem dormir a una Casa Rural ben xula, Cal Gorro, a Arnes. Barata, neta, maca, amplia i al centre del poble! Tota la nit sense sentir ni un putu cotxe! Fuà!! 
Ens vam llevar tardot i vam anar a esmorzar al Casal d'Arnes, per cert, molt trempats i amb unes olives collunudes!
Total, que cap a les 10 i pico arribàvem a peu de la via "Caspa i càries".
Quan ens estàvem preparant, apareixen un parell de sagals que també la volien fer. Al final els vam deixar passar, ja que un d'ells afirmava ser un Guia dels Ports i que a més, aniríen molt ràpid...
Collons...sort!
Tota la via via xupant roda i fumant un cigarro a cada reunió esperant a que acabessin el llarg.
Però buenu, paciència i anar fent llargs.
Els quatre primers llargs són molt facilets, però no són lletjos. 
A partir de R4, la via millora molt i ja escalem amb més atenció, que aquí als Ports no regalen res!
Plaques força verticals amb algun passet tonto i cardats de calor! Carai! Quanta pluja i vent! Un dia perfecte!
Un cop al cim, baixem destrepant, en tendència a l'esquerra i seguint alguna fita i rastres de pas fins el camí que duu al collet. A partir d'aquí ja no té pèrdua fins els Estrets.
No us deleito amb el clàssic croki-paint perquè no tinc ganes i amb els que us penjo anireu regalats!

Aproximant amb la panxa ben plena i els pijats al ventre!

Jo recuperant corda a la R2, i sobre meu, els remákinas!

La Mireia en encantada al L5.

La Mistress arribant a R6.

Foto-cim!
Crokis d'en Xabier.


Quan vam arribar al cotxe, teníem força gana, però com que ens esperaven al Deltebre vam tirar avall amb un bossa de patates i un parell de birres.
L'endemà, diumenge, tenia moltes ganes d'anar a trepar, però em va tocar fer de tiet!
Vaig acabar més rebentat que el cul d'una Nancy a Quatre Camins!
Perxar, caminar, correr, mirar ocells i més ocells, tornar a correr, jugar a futbol, a bitlles, correr més encara....
Però al final ens vam cardar un arrosset i una parrillada de peix de por!

No sé qui s'ho va passar millor!!


Ui, ui,ui! Que xoquem!!!

Amb la mare fa més  bondat!

Vaja estilazo!!!

Al vespre vàrem pirar cap a dalt, i vam anar a petar a St. Esteve de Sesrovires a dormir! Estàvem cansats i no vam arribar a Ripoll!
Millor, així pujant vam poder parar a Montserrat.
Jo volia fer alguna vieta per Can Jorba, però feia molt vent i ens vam amagar a Can Solà.
Bon sectoret d'esportiva, que no té res a veure amb Montserrat però està a recer del vent.
Vàrem fer unes quantes vies fins que els braços varen tenir prou!

Croki-paint d'esportiva!!

I l'últim dia de les nostres mini-vacances el vam dedicar a fer un parell de vietes per Sant Llorenç de Montgai.
Mentre esmorzavem a Bellcaire mirava ressenyes i finalment ens vam decidir per anar a la paret de La Formiguera.
A la banda dreta hi ha unes quantes vietes que sempre m'havien fet gràcia, però per una cosa o una altra no hi havia anat mai.

Crokis dels Galls que va bé per situar-se.

Arribem a peu de via i comencem per la més "fàcil", la "Catefer".
Deu n' hi dó amb el quintu dels ous!
Joer!!!!!
El primer llarg és molt mantingut i amb uns alejes que et fan suar més que el Camacho en una final de la copa del món!!!!!

Ecs!!!
Després li va tocar el torn a la Mireia i també va patir lo seu!



Tres fotos amb la Mireia al L1


El següent llarg pinta més fàcil però al estar tant pelat de xapes em va costar mooolt!
Però buenu, un parell d'antenasos i cap a la R!
Quan arriba la Perkins monto el ràpel cagant llets per qué sembla que vol ploure.
- D'on han sortit aquest nuvulakus?!?!?
Amb la corda de 60 mts. arribem a terra clavats.

Croki-paint de la "Catefer" o "El quintu de la muerte"!

Com que la via ens ha costat bastant i la meteo s'està complicant, decidim anar cap a l'esquerra de la paret que hi ha vies més faciletes.
Arribem a la zona de la "Via Normal" i ja plovisqueja...
Lo de sempre, sí marxem, sortirà el Sol, sí tirem amunt, plourà...
Al final decidim fer la "Via Normal", ja que cap dels dos l'haviem fet, i al ser la més assequible de totes, contem que anirem ràpids i que fins hi tot molla la podrem acabar.
Vàrem  fer el primer llarg, que no té història, i com que ja plovia amb ganes, vaig enllaçar els dos següents per anar a la idea. Quan la Mireia pujava, els cantus ja eren bassals ben parits!
Encara vam tenir humor de fer un cigarret al cim i baixar tranquil·lament... Tant li carda, ja anàvem molls com ànecs!


La Mireia aguantant el tipu a la "V.N".

Croki-paint!!!!!


dissabte, 17 de març de 2018

Tornem a repetir a Malanyeu!

L'últim diumenge que tenia lliure abans de qué la Mireia comencés les tant desitjades vacances, el vaig aprofitar per emmendar l'error de la setmana anterior.
Així que aquesta vegada ens vam ajuntar en Fonts, en Chano i jo.
El primer té l'hombro molt cardat, buenu ara ja té més coses coses tocades...
El segon és força novell.
I jo...
Doncs jo... Una mica més gordu i amb una mica menys de psico i força. Però per culpa del meu germà, la Ps4 i les birres! Sempre hi ha d'haver algun culpable per sentir-se millor, no?

Amb aquest entrenu no anirem gaire enlloc!
Arribem a la paret amb els peus ben molls ja que encara hi havia molta neu però aquesta vegada no m'equivoco de via, QUE RARU!!!!!!
Comencem amb la "Montse Curto", i després ja veurem que farem.
Així que de seguida ens encordem i tira cap amunt en Fonts a tot ostia, tant ràpid que no veu R1 i s'en va directe a R2...casi millor perquè la primera reunió és un pèl incòmoda.
Pujo jo després, i darrera meu en Chano, renegant i queixant-se a fondo!
Hi ha un parell de passets rarus, però res de l'altre món.
Arribem a R2 i torna a tirar en Fonts, així no desfem nusos ni històries i en un moment és a dalt.
Pugem l'altre paisano i jo, i ens rep un fort vent al cim!
Així que munto els rapels i  tornem a peu de via.



Tres imatges d'en Chano apretant el cul.
Un cop a terra mirem uns quants crokis i acabem triant una altra vieta facilota, ja que els tres estem en "plena forma".
Ens decidim per la "Francesc Sunyol", que ja havia fet, però així assegurem el tantu...
Torna a començar l'Iturri i fa el primer llarg ràpidament.
Darrera anem en Chano i jo, on només ho passa malament els últims metres abans d'arribar a reunió, on hi ha uns passets tontus i la roca fa una mica de grima.
El segon llarg el fem molt ràpid gracies al catàleg de cantus que hi ha!
La tercera tirada la torna a obrir en Fonts, on un pas se li entrevessa però l'acaba solucionant.
Després pugem nosaltres dos, i en Chano soluciona el pas cabró amb un bon acerot, com Déu mana!

El mestre de mestres al L1 de la F.S.

El mestre progressant pel L1

Vistes increïbles des de R1 i en Chano apretant

L'Iturri flipant entre tants cantus!
I ara en Cheno gaudint al L2!

En Fonts abans d'arribar al pas de 5+/6a del L3.

Rapelem i per majoria absoluta decidim anar a Guardiola a cardar-nos un plat combinat gegant al bareto.
Vietes guapes, disfrutones, amb menys matolls del que sembla i ben equipades, encara que sigui amb espits de M8... quina jartá de picar!
I no us penseu que m'he oblidat!!!!
Aquí teniu el croki-paint!!!

Croki-paint força xulu, no?

dimecres, 28 de febrer de 2018

No para de nevar!!!

Continua caient aquesta merda blanca i no he pogut treballar un altre cop!
A veure que pasa el dia de cobro!
Com que es d'hora encara, tinc temps d'escriure la última entrada pendent que em quedava, després ja faré una mica de maruja...

Després m'hi poso...
L'estiu de l'any passat, en plena calorada, vàrem anar a Camarassa en Pepins, el Litri, el Karre i jo.
Un cop aparcats al costat de la presa ens distribuim en dues cordades, en Pepins i el Litri s'en van a fer "Donde està Wally?" i el Karre i jo marxem a fer la "Juan Gutiérrez".
Fem l'aproximació per la pasarela de sobre el Segre en pocs minuts, i ens preparem.
L'Aleix s'anima i li fot ell. El primer llarg va per un diedre, que segons els crokis que em trobat el graduen de 5°... nosaltres creiem que és 5+/6a...
Arriba a la R1 amb més pena que glòria i després pujo jo.
Un cop a la reunió ens acollona una mica el techacu, però tiro cap amunt, o cap endavant, depèn de com es miri, i després d'uns quants tirons al michelin, arribo a la R2.
No vam fer cap foto del sostre, així que us penjo una que he trobat per internet i que li he fet un parell de retocs amb el fotochoped i que no es noten.

El Karre al 2n llarg...
Arriba l'Aleix a la R2 i tira ell. 
Es veu una placa força vertical amb una bona travessa final ben dificil que soluciona magistralment! En canvi jo, arribo a la R més apurat que la llet de Déu! Vaja quintu més de pagès! Un bon 6a crec jo!

En Karre al L3

L'Aleix i jo en plena faena.
El següent llarg no té molt misteri, un Ae per un muro lleugerament desplomat que faig tranquil·lament per qué comença a cardar molta calor!
Arriba el Karre i li fot a l'últim llarg... 5° diuen! Nosaltres creiem que és un bon 6a i sota el Sol ja!
Arribo a la R, recollim els trastos i baixem cap al cotxe. 

Foto-cim.
Quan arribem a la carretera ens trobem aquell parell fent esportiva al sector Marcant Estil! 
Els matats han fet un llarg i s'han baixat!!!
Mare meua!! 
Estan pitxor que jo!!!
Quins loooooseeeeeers!!!

Quin parell!!!!

I ara ha arribat el gran moment del croki-paint!!!
Com que no he trobat ni fotos ni crokis bons, l'he fet jo a mà alçada... intentant imitar a en Prunera, l'Asin o l'Escalatroncs... però crec que he fracassat estrepitosament!!! JAJAJA!!!!!!

Croki-paint! Jajaja! Que em pixo!!!


dimarts, 27 de febrer de 2018

Un finde variat

Doncs aquest finde he tingut una treva i divendres vaig poder-me escapar a equipar una miqueta (quan ho acabi us penjo el croki-paint del sector), dissabte vaig anar a fer esportiva al sector de la Font del Gat, a Sant Llorenç de Montgai, fins que va entrar  l'ombra a quarts de tres, i ens va fotre fora. I diumenge ens vam fugar la Mireia i jo a Malanyeu a fer una vieta. Que podria haver fet més? Pues si, però entre el desguace, la vida social i tot plegat no tinc temps per més!

Divendres...



...dissabte...


...i diumenge.
Pues eso. 
Dissabte, vàrem anar a Sant Llorenç de Montgai l'Iturri i jo.
Vaig trobar al blog "Lo Gall" aquests crokis i ens va picar la curiositat, i clar, vam anar-hi a treure el nas.
Xapes lluentes, algunes massa a prop de les expansions velles, molts itineraris, peu de via insuperable, poca aproximació i Sol fins a migdia.
Vam fer un bon grapat de vies fins a les tres de tarda, que ja estàvem a l'ombra i començava a cardar rasca, i a més a més, ja teníem els dits prou castigats! 

Diumenge, la Mireia tornava a tenir festa, així que tocava fer de bon maridet i anar a fer alguna coseta amb ella.

El millor marit de tots els temps!!

Com que ella no havia anat mai a Malanyeu li vaig proposar d'anar-hi.
Com és lògic, ella va dir que si... amb tal de no rebuscar sectors entre les guies de casa i internet tot li va bé.
Mentre esmorzem a Guardiola, al bar Cadí (per cert, recomenable 100% l'hamburguesa XXL!), miro crokis i em decideixo per la via "Montse Curto" i si queda temps i ganes, la "Doraemon".
I com acostuma a passar aquests últims mesos... m'equivoco de via!
És de ser inutiles!!!!!!



Mira que és fàcil trobar la via en qüestió ja que té les inicials grabades a la roca! Doncs jo marrà que era aquesta i no aquella...
Total, vàrem acabar fent la via de "La Carla s'en va a la selva", però entrant per una via d'esportiva que hi ha a la seva dreta.
Tot i que el nom "ya echa p'atrás", la vieta està força bé. No hi havia tant matoll com m'imaginava, i l'equipament i la roca són més que correctes, tan sols al L3 em de vigilar amb algun roc dubtós i per no passar gens de por, vaig posar l'alien vermell per la part de dalt,  que afortunadament la Mireia va poder treure...uf!
El descens el vàrem fer rapelant per la mateixa via entre núvols i fred, així que vam decidir fer alguna coseta arran de terra i marxar a dinar a Ripoll.

I el croki-paint como está mandao!




dijous, 22 de febrer de 2018

Els germans Ruiz

Continua aquest hivern llarg i inacabable, on cada dia toca fer el mateix ritual de rascar el maleït gel del parabrises del cotxe, escalfar l'interior, horroritzar-me mirant l'hora i el termòmetre, anar al curro, penjar-me i congelar-me el cul i els peus, mirar cap a l'Est per veure com el Sol va pujant massa a poc a poc, mirar la meteo durant algun descans i veure que l'asuntu va de mal en pitjor... però tot i això, encara he pogut fer alguna escapadeta.

Maleït fred!! Arg!!!!
Dios!!! Que arribi la primavera, JA!!!!!!!
La última que vaig fer va ser aquest diumenge passat amb la Mireia, que casualment tenia festa després de 7546 hores seguides treballant sense parar al supermercat.
Així, mentre esmorzàvem a Bellcaire, vàrem escollir una vieta al Montroig, la "Brothers Ruiz".
Jo ja l'havia feta fa una pila d'anys amb el meu germà, però com que és una via molt assequible i la Mireia no hi havia estat mai, no em fa pa'res repetir-la.
Per arribar em d'anar a Vilanova de la Sal i seguir la pista en direcció a Montalegre. Quan la pista comença a pujar, en un revolt a l'esquerra, n'hem de prendre una altre a ma dreta en pitjor estat. Seguim aquesta pista uns metres i quan fa un revolt a l'esquerra aparquem a ma dreta en una esplanada. 
Des d'aquí anem caminant per la base de la paret fins a trobar la via, fàcil i evident. 

Croki-paint força acceptable.
Un cop a peu de via veig que l'han re-equipada amb parabolts de M10 inox, tot i que en 2n llarg hi ha moltes plaquetes que es mouen.
El 1r llarg és facilot, però el 2n ja té uns pasos bastants difícils només sortir de la R i un altre a mig llarg.
El 3r és el mes senzill,  i a més, trobem la 4a reunió de la "Mariola motors" per si volem partir aquesta tirada.
I l'últim és el més xungo. Una sortideta més fàcil del que sembla ens duu a un muru, on hi ha el pas de la via. Amb més pena que glòria em va sortir, però vaig arribar a la reunió més botit que un gripau!
Vàrem fer un cigarru al cim i vàrem baixar tot xino-xano, primer en direcció Est seguint un corriol molt fressat fins el Coll de Porta, i a partir d'aquí, seguint la pista fins el cotxe.
Bona via però pocs metres. Podríem haver fet alguna altra via, però ja estàvem satisfets i afamats, així que la decisió va ser fàcil... 

El menda lerenda al 1r llarg.

La Mireia al 2n llarg


La Mireia al 3r llarg.

Foto-cim!

Foto-cim!