divendres, 21 d’abril de 2017

Esperó dels Llops

La Mare de Déu!!!!!
Quina patejada sagal!!!!
No està lluny, no, està lo següent!!!!
Per variar ens llevem tard, ens encantem empolainant-nos, no trobem cap bar obert a Joanetes, i anem a Les Preses... com sempre, anem tard i l'encantada de la dona no és conscient del pateo que tenim per davant i no hi ha manera de que arriï!
Total, aparquem a Joanetes i comencem a caminar a les 11:15, amb tot el solano a sobre ja!

Aquí comença l'aproximació
Sortim del poble de Joanetes a la comarca de la Garrotxa. Prenem el camí senyalitzat que porta a l'ermita de Santa Magdalena. Amb pujada continua i seguint marques de color groc arribarem a uns prats nets de bosc (1h) on ens enfilarem per una carena fins una gran roca on hi ha el nom del "barret". Nosaltres em seguit el camí dels "Ganxos vells". De la roca seguirem caminant a l'esquerra resseguint una mena de camí/feixa fins l'entrada a una canal (fita). Aquí comença la canal dels "Ganxos vells". Remuntem la canal, primer amb ajuda dels ferros i després amb forta pujada fins que arribem al final (2h) on a l'esquerra ja podem veure clarament l'esperó que volem escalar. 

Cadenes...

I ferros de diverses mides i formes


Seguirem un altre mena de feixa que ens durà a un collet, nosaltres seguirem direcció al pas dels burros, mai més ben dit...que collons hi cardo jo aquí!?!?

Nosaltres cap a l'esquerra, quan baixem anirem a petar aquí altre cop
Després de dos trams amb cadenes arribarem al començament de l'esperó. Remuntarem grimpant fàcilment (comte amb la roca) fins el peu de via. Nosaltres em tardat 2:30h, però em fet dues paradetes i anàvem al ritme de la parenta, tot i que anava rumiant durant tot el pateo una bona excusa per tirar enrera....
"Que sí no duem prou aigua"
"Que sí fa molta calor"
"Que sí anem tard"
"Que sí fa molt vent
"Que sí la agüela fuma"
...
...

Quan em poso tota la trastada a sobre i començo a tirar amunt ja són les DUES DE LA TARDA!!!
Cagun el Deu que em va parir!
Però si ja hauríem d'estar de tornada segons els manuals del bon escalador!!!

Crokus d'en Jaume, molt bo, però els mts. no m'han coincidit
Com que anem justos de temps, enllaço L1 i L2 amb una mica de rossament però res de l'altre mon, 5+, 25 mts.! Que no os engañen! 25 mts. justos!

El 3r llarg comença amb un diedre que cap a la meitat té un pas moooolt tonto... acte de fé i p'arriba. 5+, 25 mts. també.

La Mireia assegurant-me des de la R3


El 4t llarg comença amb uns passos de placa fineta i aleatòria, unes grades i després un diedre molt guapo, 5+, 35 mts.!


Dues fotos de la Mireia passant del diedre i pujant per la placa...😒😒😒

El 5é llarg comença amb un diedret tot raro per arribar a un boliche amb un pas d'equilibri i continuar per una cresta fàcil, 5+, 35 mts.

La sisena tirada diuen que és 3°... wenu... jo diria algo menys, és molt fàcil, gairebé caminar durant 55 mts. Reunió d'un sol parabolt.

I la 7a i última potser si que té un passet però de seguida es tomba, reunió al pal de la senyera, 30 mts., que cert, está más desarmao que la cama de un loco...

Descansem una bona estona, ja que em pujat molt ràpids, 2h, i tenim temps per baixar tranquil.lament.

En blau l'accés que nosaltres em fet, i en vermell la baixada
Per baixar seguirem el camí que s'en va per la dreta, creuant una fageda i arribant al collet esmentat durant l'aproximació. Un cop aquí, em desfet el camí d'anada fins l'inici dels "Ganxos vells", l'hem deixat enrera i em continuat seguint la paret, fins les antenes, i d'aquí em tirat avall, creuant primer el tancat per la porta de fusta, i seguint el camí dels "Ganxos nous". Anirem baixant fins arribar al punt on hi ha escrit a la roca "el barret" i tot seguit baixarem el mateix camí que hem fet de pujada fins el poble de Joanetes, 2:30h més... collons, quin mal de peus!




La parenta baixant pels "Ferros nous"

PERÒ VAL MOOOOLT LA PENA.
No la repetiré segurament, però la recomano. El lloc, els camins i les vistes són molt guapos! Un sortida com la d'avui, el menys important és la via, que no mata moros, i a més la roca s'ha de tractar amb molt carinyu.
Aixó si, ultra-equipada per no passar por i graus correctes!









diumenge, 16 d’abril de 2017

A patita coja per Ca La Montse

Wenuuuuu..... sense dir-li res en Pepins ja m'ha passat l'escrit de la sortida d'ahir!
Aixó si, via WhatsApp...😕😕😕😕😕
Un petit post per una petita via, aquí va!!!!


S'acaba la temporada d'esquí i comença el peregrinatge pels codols de Catalunya! Avui tenim l'avi tocat després de la patacada baixant d'equipar ahir, li fot molt coratge tot i portar la cama enmoratada i no poder aixecar el braç.
Li comento que m'agradaria plaisir i així és. Es decideix per la via "45 anys després" a La Pastereta, a montserrat sud. Les assegurances, spits de 8mm amb la xapa pintada de color groc, allunyen i corre l'aire entre xapes, i a més es mouen!
"Hauràs de fer tota la via de primer" però l'esperit de navegar pels còdols el fa escalar l'última tirada de primer, no sap anar de petate, no m'ha donat temps que ja estava anant cap amunt!!
Dificultat de la via V- 110 m. Apròximació de 40min i 1'30h de via + 45 de descens!! 
Bé bé arranquem temporada!!

Croki-paint!!!!!!!✌✌✌


Aproximació:


Des de l'aparcament de La Vinya nova seguir a peu la pista fins arribar al antic lloc de aparcament.  Davant mateix surt una curta pista en mal estat, seguir-la a peu i just uns metres abans del final i a la nostre dreta un marcat camí (marques blaves) s'enfila per el Clot de La Mònica, seguir-lo fins que mirant cap a dalt, estem al front de la Aresta Est, arriba un indret en que el camí, marques blaves, segueix cap a l’esquerra, a les hores em de agafar un camí fitat que ens portarà cap a la dreta, flanquejarem unes plaques i una mica mes amunt una curta corda fixa ens facilitarà l’accés al peu de l’aresta Est.

La única foto mig potable de la jornada...🙈🙈

divendres, 14 d’abril de 2017

El Paral·lel Montserratí

Ja fa bastants dies d'aquesta sortida i qüasi no me'n recordo.
Recordo al parking, aixo sí, estavem amb una serra de metalls, un taladre de bateries i joc de broques del Parkside. 
Anem a equipar a Montserrat?
Del que tb me'n recordo és del coi d'escales dels pobres, la xafogor i la ressaca =  per això van inventar el Funi.
Ens dirigim cap a la Font de Sant Jacob. 

Veieu algo estrany?

...qui assegura al Xexu???


i al Karre?


















Aixó és el Paral·lel Monserratí a la nostra manera. Cadascú amb les seves històries. No  tens la opció de triar si de primer o de segon, has de fer les dues coses! Jo anava amb el grillo modificat i el Xexu amb el Soloist. Varem fer dues vietes faciletes d'uns 90 mts. El Xexu el tenia a 10 mts a la dreta. Així és més divertit i no tan agònic (per mí clar que sóc el principiant). Es molt fàcil de fer, el més important és que t'agradi l'escalada, els tinglados de cordes i anar una mica per sota del teu grau....ah! i fer algun glop de saliva de tan en tan.

Aquestes són les vies:



Després vam fer una junts. La Sultains of Swing a la Gorra Marinera.
Bònica via, prou recomanable, que combina llargs fins de placa, amb murs amb bona presa.

Vèieu aquesta foto:

És el Xexu sortint del segon llarg. La foto està guapa eh!?
Doncs hem va costar repetir el segon llarg. La qüestió és que em vaig deixar el puto movil a la repisa d'abaix!!! Sí, ho podeu dir...
Toooontooo!. Au, cap a vaig... A més a més, passant-li el material al Xexu...va i em cau un mosqueto, relliscant i rebotant directe cap al terra. La confiança, en la escalada, pot ser mooolt perillosa. Oju!

Per últim una imatge del descens i una selfie-instàntanea de la jornada d'aprenentage, jiji




divendres, 7 d’abril de 2017

La Rampa de l'Esfinx

La veritat és qué cada vegada em queden menys vies fàcils a prop del cotxe a Montserrat per anar amb la parenta.
Aixó vol dir que tinc de rebuscar més per internet, llibres, després mirar les aproximacions, ara ja més llargues, i com no, la conseqüent embardissada, trobar la via, i si hi arribem, després fer-la... i en acabat, el mateix show per la baixada...
Per tant, ja tinc més que assumit que em tocarà esgarrinxar-me fins la sacietat, a més de portar un motxillot del copon!
Així que rebuscant per l'arxiu de "Pendents" vaig trobar aquest crokis d'en Kush. Dic Kush i no Gustavo per qué quan el vaig conèixer es va presentar amb aquest nom. Ell no es deu enrecordar de mi, ell tenia una bona mata de cabells ben foscos i jo tenia pel moixí sota el nas...

Crokis d'en Kush

Pensava que sería un drama l'aproximació, però sorprenentment ho vam trobar a la 1a!!!!!
L'aproximació és llargota i el tram final força tiesu, però la vaig trobar bastant agradable, a lo millor és que tenia més ganes de caminar que d'escalar. 
Prenem el camí del Francesos sortint de Can Jorba fins el Coll de l'Ajeguda, seguint marques de P.R., unes ratlles de blanc i groc. En aquest punt, baixem cap al nord fins el Torrent de Migdia. Passarem per sota la Roca de la Cajoleta i seguirem les marques grogues del camí dels Plecs del Llibre, força dret i penós de pujar però més curt del que sembla, i arribarem a un collet. En aquest coll tenim a la nostre dreta, el Montgrós i davant, la Rampa de l'Esfinx. Seguirem ara a l'oest, unes marques blaves per camí poc definit, amb grimpadeta inclosa, que ens durà a peu de via. Nosaltres vam tardar 1:45 a ritme de la Mireia.

En principi, la ideia que dúiem, era fer la "Nautilus", però no la vaig saber trobar... 
Així que ens vam decidir per la "Aton+Argos", que també em feia gràcia.
Com que tot no pot ser, em vaig equivocar de via, i vaig entrar per l' "Aresta Brucs"...
A mitja tirada, i davant d'un aleje trans-oceànic amb roca molt crostosa, vaig rectificar.
Un cop a la R1 bona, ja es veu el pas putilla de la via.
A la 1a assegurança s'hi arriba bé, però vaig vibrar una mica per xapar la 2a, i a partir d'aquí hi ha una placa força vertical brutal, amb cantus boníssims i roca saníssima, després es va tombant fins arribar a R2 caminant.


La Mireia assegurant-me des de la R1
El tercer llarg és caminar fins el bosc que es veu a la nostra esquerra, amb la corda de 80 mts. vaig arribar a una alzina on vaig fer R3, i després vam anar a un collet a fer un Kit-kat.


La Mireia a punt d'arribar a la nostra R3

Davant nostre tenim l'últim tram, el més guapo amb diferència!
Dos tirades d'uns 30 mts. de 4°, que des de sota sembla molt més.


La Mireia assegurant-me des de la R4

La Mireia , una altra vegada, arribant a R5

Des de la última reunió, queda un tramet de cresta podridota fins el cim, on trobarem el pot de registre.

Per baixar, vàrem desfer la cresta, i amb dos ràpels vam arribar el collet abans esmentat. Mirant cap al Bruc, trobarem a la nostra dreta el camí de baixada marcat amb pintura blava, el seguirem cap avall fins a peu de via i després només queda desfer el camí d'aproximació... Casi ná!!!!

Avui estava inspirat i us he fet un croki-xungo-paint amb unes fotos robades a en Xavi D.



Croki-paint de la via Aton.

Croki-paint de la via Argos





dissabte, 25 de març de 2017

Coll Roig

Ja fa l'ostia de mesos que vaig anar a Coll Roig a passar el matí amb l'Adei, però per A o per B, no ho havia escrit encara, com tantes altres piades que tinc al arxiu de "Pendents"!
Total, que el nanu tenia només un ticket matinal, i el podiem gastar fent un esmorzar de forquilla i ganivet, cardant-nos fins el cul de callos i vi de la casa i anar a dinar amb una trompa com un general, o anar a escalar.

Difícil elecció!!!
Finalment vam anar a trepar amb l'esperança de fer una vieta i després vermutejar pel poble i amb una mica de sort acabar foten un bon tec... però no va poder ser.
Al final només ens vam enfilar per un collons de roc, que ja està bé, però a la una a casa com un Pepe!!!
Com que només teniem un cartutxo, havíem d'escollir bé.
Una via assequible per a ell (i per mi també, però sempre queda bé dir que no has apretat per qué duies un paquetàs!!!!!), i a poder ser que jo no hagués fet.
Un cop a peu de paret ens decidim per la "Només hi ha funcionaris i jubilats". 
Suposo que aquest nom deu ser una crítica sobre el sistema, però l'equipador, en Santi, resulta que treballa a F.G.C., vaja, per dir-ho clar i català, a  Vall de Núria... Per tant no acabo d'entendre ben bé, de que va aquest nom de via.

Coll Roig

Croki-edin!!!
Quan estem preparant el material, l'Adei s'ultramotiva i em demana encapçalar el llarg, i jo, a "regañadientes" li cedeixo el torn.
Com es va empenedir!
El llarg es deixa fer bé, peró arribant a R hi ha un bon passet!!!


Dues imatges de l'Adei passant por al L1
La següent tirada l'obro jo. Un bon tiradon amb un pas cap a la meitat molt puta i obligat, no fos cas...


I dues imatges meves passant por al L2

Un cop a R2, la via pròpiament dita s'acaba, però podem enllaçar amb qualsevol de les altres que pugen a la feixa de baixada.
Ens vam decidir per la "Derzu Uzala", que ja he fet com una dotzena de vegades i que em costa cada vegada més... potser és per qué s'està sobant? O potser que cada vegada faig menys grau? O les dues coses juntes?
Vam arribar a la feixa i vaig intentar enredar-lo per fer-ne una altra, però no va haver-hi manera. Així que vam recollir els trastos i vam anar tirant cap al poble a fer un vermutillu!!!

diumenge, 19 de març de 2017

Tickets a punta pala!! (i 2)

Wenu, en realitat no eren tants tiquets, per qué el dia següent de fer la"Dismi", ja haviem de tornar...
Així que amb tot el cansament de tanta patejada i tant cangueli, no sabíem ben bé quina via fer.
La única cosa clara que teníem era que havíem d'esmorzar, que teniem unes agulletes del copon i que volíem fer alguna coseta per St. Honorat.
A mi em feia gràcia la "Tao't Bato", però un cop a peu de via l'Aleix es va negar a fer aquella pedalada...
Reprenem la marxa, i ens plantem sota la "Liberazione"...
Però jo no ho acabava de veure clar, així que vaig convéncer a l'Aleix per fer la "Retiro espiritual".
Bona elecció!
Jo ja l'havia feta, però entre la meva poca memòria i l'estussada que dúiem a sobre, ja ens va satisfer... a part de que varem baixar a peu per acabar de rematar les nostres pobres i fluixes cames!
La via va anar molt bé, només vam tenir que apretar més del compte al bombo inicial del 2n llarg.
Les tirades 4, 5 i 6, les vam fer en dues. O sigui, la R4 la varem fer al collet, amb una alzina molt bona, i la R5, al cim.
Vigileu amb el pi que hi ha arribant al cim, té dues bosses bosses de processionària!!😝😝😝
Aquest dia si que varem fer més fotos, però us penjo unes poques només i un crokis que no sé d'on ha sortit i que hi he fet uns petits canvis.

Crokis 
Durant l'aproximació a la "Tao't Bato"

Jo al L3



Quatre imatges de l'Aleix a l'últim llarg

Jo arribant al cim

Increibles vistes des del cim

Tickets a punta pala!! (1)

La setmana passada, a l'Aleix li va tocar la grossa i li van donar una saca de tiquets!
Així que el dimecres per la tarda ja enfilavem la Collada carregats de cordes, ferros i birres!

Aquí en n'hi ha per tot l'any!!!
Un cop a casa dels seus pares, vam sopar i ens em vam anar a dormir ben d'hora com la mainada.
L'endemà volíem fer la "Pirata solitario", però ens va fer molta mandra la llarga aproximació per la ferrada, suposo que la rajada de birres del dia abans tenia alguna cosa a veure...
Així que ens vam decidir per la via "Dismi" a la Serra de St. Joan.
Tothom la recomana... pues no sé que voleu que us digui...
La via no és dolenta, i quan vam arribar al cotxe estavem molt satisfets, suposo per qué estavem vius...
El primer llarg està MOOOOOOOLT PODRIT!!!! I el segon tampoc és una exquissités!
A més, ens van caure pedretes a tota ostia des de dalt, vam conèixer mogollon de blocs de l'esbart dansaire, i sorra, i matolls... I a tots els llargs vam trobar orugues de la processionària... quan més amunt, n'hi havien més... quin putu ascu tio!
Tot sigui dit, que no estàvem en gaires bones condicions i clar, no ens va sortir cap llarg, excepte els dos primers...
Però és que la roca fa una mala espina!!!
El tercer llarg és molt guapo, tot sigui dit. Anava pujant bé, fins un punt que comença a finejar molt i no m'ho vaig creure i vaig acabar fent tres acerus...
El 4t torna a la tónica de blocs dansarins.
El 5é té una arrancada de 6a+ diuen, però la roca sona buida i fràgil, i l'assegurador i la repisa estan ben bé a sota... Em va fer tanta ansia que vaig acabar posant els pedals!
I sort que hi ha un cordino per caçar la 2a xapa, perqué no arribava ni amb estreps!!!
Aixó si, passat aquest tram té un bon ambientassu!
I el 6é llarg, l'Aleix el va enllaçar amb el 7é, per qué no va trobar la reunió, i quan jo el recuperava tampoc la vaig veure... 
El 6é llarg també és un bon Mecano, però en canvi el següent la roca és bona i la tirada molt guapa, llàstima de les corrues d'orugues que s'hi passejaven...
També s'ha de destacar l'aproximació, que s'em va fer llarguíssima!! I la baixada, que és tot curiosa però també molt llarga!
Només vam fer una trista foto, així que us penjo uns crokis mangats als Kutrescaladors i a en Luichy, i un acudit molt bo, una mica masclista però...

El tètric Tetris del 1r llarg!





😂😂😂😂😂😂