dilluns, 21 d’agost de 2017

Duets (3)

Buenu, va, un altre duet: mateix company i mateixa paret.
Però no m'enrotllaré gaire per qué aixó de la Dent d'Orlu pot donar per fer un llibre!
Molta aproximació, mooooooooooooolts metres i molt retorn!
Total, un dia de la tardor passada, en Grau em proposa anar a Orlu, que li fa gràcia la via "L'ours en peluche" i com que jo no hi havia anat mai, accepto... ai que soc il.lús!!!

Crokis del CAF

Crokis d'en Luichy

Com que ja fa temps que no m'ho passo molt bé fent molts metres, li dic que quan acabem la via, baixem rapelant i cap a jóc!
Ja!!!
Després de les 12 tirades, algunes acabant-les a l'ensamble, va, i tira amunt, cap al cim, pel "Pilar Sud", des de l'alçada de la R17, més o menys, del crokis d'en Luichy. Tot a l'ensamble i a tota ostia per qué s'està fent tard!

Un altre crokis d'en Luichy

Fem cim i quan veig tota la santa puta baixada em ve cagalera!
- 10000 mts amb els gats i ara tenim de fer dues o tres hores en baixada!?!?!?
Finalment arribem al cotxe, de fosc, com era de preveure, sense frontal i sense dits...

La via en qüestió és guapa, equipada amb parabolts però em de tragar uns quants litres de saliba sí no anem amb el grau moooolt consolidat i no portem cap catxarro...com en el nostre cas!
Plaques i més plaques, més o menys tieses, així us ressumeixo la via. 
Atenció amb el 7é llarg, és un 6b com una catedral mínim!!
I el llarg 11 té un desplom molt guapo que trenca la monotonía i que és més fàcil del que sembla.

Us penjo uns mapilles mangats del llibre d'en J.D. Achard i de la pàgina del CAF.

Situació

Mapa amb les aproxs. i els descensos

Horripilant! Quina santíssima volta!!!!!
I també les típiques fotos xungues fetes amb un mòbil xungo....

La xicota d'en Grau i jo per la cresta

Ara a la taillante i darrera la Main

Durant la via, encara em quedava algun dit aquí

Pues res, aixó de la memòria és una cosa bastant inexpicable, per qué hi he tornat... i aixó que vaig jurar i perjurar que no hi tornaria....
Suposo per qué aquesta vegada em anat a la cara est, que és més humana.
L'aproximació és més tranquil.la i més maca, la via triada és més fàcil i més curta i el descens també és molt més curt.
Així que ja em teniu una altra vegada al peu de laDent, ara a la cara E, a punt per trinxar-me els dits del peu i els bessons en aquest mar de plaques!
Al final ens decidim per la via "Aytolé", de 300 mts. i 6a màxim, i després el tram de cresta fins al cim.

Més crokis mangats al CAF

L'aproximació i el descens

El llarg clau és el primer amb diferència, sí passem aquest 6a de "pagés", la resta és molt més assequible, on només trobarem algun pas tonto i aillat pel mig d'aquestes plaques. Tot sigui dit que vam fer algun A0, però per anar més a la ideia.
A partir de la R6, el temps va canviar de sobte i semblava que aniria a caure la del pulpo i varem fer els dos ultims llargs i el tram de cresta cagant llets i fent tants A0's com podiem!
Al final no va caure ni una gota fins que varem arribar a Ax...però buenu, hombre precabido vale por dos!
Via guapa, totalment equipada, on trobarem slabs i plaques de mil i un color. El L6 és el que em va agradar més, al menys té un bon tram de fissura per variar una mica.
I us penjo la única foto que varem fer.

El menda a saber a quin llarg
I una altra foto d'en Sinatra fent un duet ...vaja dos "pintes"!

Quin duet!!!!!!!

dijous, 3 d’agost de 2017

Duets (2)

Buenu, va, continuem amb els duets. Ara li toca a en Grau i el Pico de la Miel a La Cabrera, a la capital del  Imperi!!!!
Aprofitant que estavem currant a Madrid, bé, jo encara hi soc...,  aprofitem alguna tarda per anar a trepar, però el problema és que carda una calda bestial, i quedem molt limitats per trobar alguna vieta a l'ombra i a prop de Canillejas, el nostre barri.

Foto feta a les 22:50 aquesta setmana al nostre barri!

Al final descubrim el pico de la Miel, que està orientat al S, però a la banba dreta gira cap a l'E, i podem gaudir de l'ombreta per la tarda en aquest gran forn mesetari!!!!!
Aparquem el cotxe a la betzinera que hi ha sortint del poble, i arribem a peu de paret molls com polls de tant suar! La pujada és curta però tiesa i al sol!

A punt d'entrar a Crematória

Finalment arribem al peu del "Espolón Manolín", la més clàssica i llarga de la paret.

Crokis que he trobat per interné
A peu de via em miro el crokis, i ja veig que si no faig el 1r llarg no tindre ous per fer-ne cap més...aixó està moooolt net de xapes!
Em carrego de trastos i tiro cap a dalt, finalment enllaço els dos primers llargs.
En Grau fa el següent, 5+, i el soluciona amb dos aceracos!
Collons!
Com apreten els quintos aquí!
Pujo de segon i tinc d'apretar fort el cul per solucionar l'slab  que dona el grau a la tirada.
El 4t llarg és el millor de la via.
Des de sota impressiona molt.
Tant que li vaig cedir el meu torn a en Grau.
Nosaltres vam fer la variant groga del crokis que us he penjat.
Lo més puta està a l'arrancada, per mi un bon 6a, però wenu, segons els madrilenyus és quinto pelao, després anem seguint una fissura de bon protegir fins la R. És més fàcil del que sembla però hagués passat molta por de 1r!!!!

En Grau al L4, el millor de la via


I jo de 2n al mateix llarg...Convergent!!!!

El següent llarg és 4+, així que tot envalentonat tiro cap amunt....collons!!!! No us confieu!!!!
I l'últim llarg el fa en Grau, 5+/6a diuen...Déu n'hi dó...vale que només és una apretadeta però vaja apretadeta nanu!!!!


Dues fotos d'en Grau al pas puta del L6
Via reconenable i amb les reunions equipades amb parabolts inox de M12, i alguns repartits per les tirades.
Arribem al cim i baixem a peu per una canal que hi ha a la dreta mirant a la paret. Oju amb el destrepe cap a la meitat...per fer-se mal de veritat si patinem!
Deixem els trastos i sopem al restaurant que hi ha al costat de la betzinera d'on em aparcat; molt poc recomenable, tant pel menjar com pel servei, però buenu, pa gustos, colores!


Passen uns dies i la calor no afluixa, i ens tornem a refugiar al Pico de la Miel.

Continua fent molta calor!!!!!

Aquesta vegada fem una combinació de vies: entrem per la via "Emilio" i quan arribem a R1 continuem per la "Ezequiel".
Segurament no és una bona combinació, però em feia molta gracia passar pel forat de la "Ezequiel", però per què en Grau no s'aborrís li proposo entrar per la "Emilio", així no s'adormirà....

Nosaltres varem fer el 1r llarg i després varem anar cap al forat visible

Crokis que he trobat de la "Ezequiel"

La veritat que va arribar tant despert a R1 com sí s'hagués caigut en un perol ple de Red Bull!!!!!
Quin 5+/6a!!!!!
No tenen vergonya aquests espanyolitus!!!!
Recital d'A0's i fins hi tot em demana l'antena!!!!
I jo de segon pillo com un marrà!!!!


Tres imatges d'en Grau, fins aquí tot anava bé...
Des de la R1 de la "Emilio" és fàcil canviar a la "Ezequiel". Continuo jo, a la caça del forat...jijiji....és com pujar per un avenc! Ęs molt relliscós, però els cantos són bons i els trastos queden de manual!
Rebuscant entre tota la trastada....

Cap dins !!!!!!
Els dos següents llargs en Grau els enllaça i em deixa els darrers 10 mts. i per qué no li arribava la corda, que si no, ni aixó!

En Grau fent el nostre L3, 4+ agradable .
 Un cop al cim baixem per la consagrada canal fins el cotxe i anem a buscar un lloc per anar a sopar...qualsevol menys el restaurant del parquing!!!!

Un altre bon duet!!!! Vaja dos!!!!




dimarts, 1 d’agost de 2017

Duets (1)

Fa dies que no escrivim res, però no vol dir que no fem res...
Si que fem, poquet, però si que anem fent...
El David va de cul amb aquesta nova etapa de la vida.
En Karre está de mudança.
En Pepins va de bòlid amb el casalet.
El Litri encara no té l'ordinador arreglat.
I jo... nova feina a... Madrid... ecs!

La nova etapa d'en David

L'Aleix comença a ser un pro de les mudances

En Pepins diu que té molta feina amb el casalet

El Litri diu que l'ordinador no li xuta gaire bé

La capital del Imperi... la meva llar o el meu malson ultimament

Amb aquest panorama, està complicat coincidir per fer alguna coseta.
Al final, aconsegueixo enredar al meu germà per anar a la Dent!!!!!
Tant anys renegant que no hi volia anar-hi, i aquest estiu ja hi anat dues vegades...i a més li ha agradat...crec....

En David començant la via amb el Sol a punt de marxar


Dues imatges d'en David al L2, ja comença a entrar l'ombra!


I dues imatges mes del Administratore al L4

Això és una Hackejada en toda regla!! jajaja!! Si sóc el David! Adminsitrador del blog!!
Pozi! 2 cops m'han enganyat!! Adictes (molt bona però curta, bona per adapatació) i Dr. Neret (més plaquera, quina por!!! però el peatge val la pena)

Q toca ahi nene!!!!
Quita las manos o te arreo!!!!!

Buenu, a lo que anavem, quedem un dissabte de fa poc amb la ideia de fer esportiva light, que aquesta puta calor ens mata.
Però sortim del bar després d'esmorzar que ja eren les 12 passades!
Com que ja duiem unes birres a sobre, l'alter ego el tenim ultra pujat, i tirem cap a Queralbs amb la típica frase que diuen per les Castilles:
"A que no hay wevos"
"Que no?"
"Que no sabe con quien te juegas los duros, chaval!"
Total, arribem a peu de "Adictes al disolvent" cap a les dues, després de deixar el cotxe al penúltim revolt de la pista de Fontalba, és molt pitjor anar-hi des de baix, palabra!
Veiem que ja queda poqueta estona de Sol, i li fotem cap a dalt.
Se succeixen les tirades sense problemes ni incidències, i en David, il administratore, m'ho va decotar tot. Res, ni puto cas, grau comercial i equipament ultra-generós.
La via està prou neta, només a l'últim llarg emprenya una mica la molsa...no pensava que triomfés tant, està molt neta fins R5.
Apa, aprofiteu aquestes tardes que encara són llargues per anar-hi abans no es sobi!!!!

Croki-paint nostru re-utilitzat

Després d'un parell de setmanes podem tornar a coincidir junts, aquesta vegada amb en Pepins, però a última hora ens deixa tirats i sense friends...
Canvi de pla i cap a la Dent altre cop.
No va costar gaire enredar-lo després del love-climbing de la "Adictes...".
Com que estem mataillos, deixem la "Kuru" i la "Història..." per més endavant i anem a la "Dr. Neret", bastant més assequible, però amb un segon llarg bastant infernal i més llarg que un dia sense pa... buenu, no tant, és un 6a de 35 mts però és que estem moooooolt mataillos!!!!!
Resumint, tot va anar perfecte, ho vam encadenar tot i a més ho varem disfrutar excepte el L2 que té força chicha. Però la parabolada que hi ha ens ajuda a passar com tant bonament poguem. Un parell d'antenassos i un alien groc per arribar a l'última xapa són els comodins que duiem.
La resta de la via és un bona escaladeta, força neta ja que es nota que s'ha fet bastant, fins hi tot el 7é llarg que era una guarrada, ara està força decent i la resta de les tirades es pot dir immaculades! Tinguem en compte, però, que estem a la Dent i no serà mai un Vilanova de Meià i que sempre hi haurà algun roc amb tendències suicides!!!!




Quetre imatges d'en David al L4, el millor de la via!
Croki-paint narca de la casa

Apa canalla!!!
A disfritar d'aquestes dues escaladetes abans que ho prohibeixin....diuen que volen fer Parc Nacional les capçaleres del Ter i del Freser....
Més diners pels de sempre i més prohibicions pels de sempre!!!!

Aixó si era un duet!!!!!!Dèu els tingui a la seva glòria!!!!

Dónde está el paraguas???!!!



Dónde está Wally?

Com tants d’aquests últims dies  … acabem fent una via d’esportiva de llargs enlloc de fer esportiva… és el que ens tira últimament.
Acabem el meu germà i jo al pàrquing de la central de Camarasa, a una hora mig digna, perquè vam sortir a les 8 i vam parar a esmorzar… això vol dir que t’estàs posant l’arnés a les 11 anant bé!
I fem els escassos 3 minuts que hi ha d’aproximació, i ens plantem al peu de via de la Donde está Wally 92m Ae/6b



Com que LoGall diu que el L2 era possible en lliure, que collons! Pos provem el L1 en lliure també (jajajaja), jo em trobava prou bé per la xafogor que feia i em flipo i tiro.
Començo prou bé i ja es veu on canvia el “asunto” però faig un “xapatge de la muerte” i encara es veu... però lo que ve... es molt més cabrón! Acabo guarrajant la tirada amb acerakos i pedals i ja tenim el Ae.
Per cert la la R1 és com a mínim curiosa! És un travesser fixat  amb dues cadenes i que ja et fa riure quan es mou!
El L2 a mi em va molar molt però em vaig cagar desmuntant-lo! Deuria ser la pluja inesperada, el soroll de la pressa, que no veus el company, que de cop et trobes amb un pati que no esperes...

                                                       
                                                     Jo sortint del desplom de L2


                                                      A la plaquilla del final
 

                                                       La cara de flipao!

Però es passa bé, tot i la trave i el desplom, la placa és brutal! Arribes a una R collunuda i bé i una tirada típica del meu germà... diedre fissurat que es va fent ample (6a) ... endavant Xexu!
Em va costar el tram final de la fissura però és un molt bon llarg.
Sort que aquest llarg el va fer el meu germà, i el següent (V), el més discret de tots, però ni molt menys dolent, el vaig poder fer tranquil, una mica de trave i encares una placa amb cantu correcte i després d’uns ressalts ja estàs a la R4 que és boníssima i ja veus el mur final taronja de 6b, que pinta molt bé!
Però es posa a tronar i a xispejar... Gas! Tiro jo! Li demano al meu germà (potser és més del meu estil), vaig fent entre desplomets i cantu fins que fas una mica de trave a la dreta i allà ve el pas, però si ets alt pots xapar guai. Mola surt!
Llarg molt bo!! Però la meteo apreta!!!, el Xexu a saco! Fent A0 i no es pá menos! Arribem a dalt i marxem al trote, ja que la tempesta anava en la nostre direcció i si espavilàvem no ens mullàvem!
Arribem al trote igualment al cotxe i ens escapem! Però són Km i temps molt ben gastats!!