dimecres, 14 de febrer de 2018

Rocher de la Tana

Veus que bé! Entre la xusma del desguace que no em deixen gaire temps lliure i aquest hivern pata-agónic que no dóna treva per anar a escalar gaires dies, ja m'estic posant al dia al blog!
Tenia una entrada pendent del 2016 que em feia mooooolta mandra fer-la...
Del 2016!?!?!?!
Si, nois, si.... em feia molta ànsia escriure-la per qué no trobava cap crokis decent d'aquesta via, i al final he aconseguit fer un croki-paint mig fumable...
Doncs si heu anat seguint el blog, sabreu que el 2016 em vaig casar, i el viatge de noces va ser un pseudo viatge d'escalada i turisme per Còrsega.
Vam anar-hi dues setmanes, i la veritat és que ens ho vam passar de putíssima mare!!!
Vam disenyar una rutilla per visitar unes quantes escoles d'esportiva i de sector a sector, anàvem a fer el guiri i de botigues...tot no podia ser!
El penúltim dia, després d'haver visitat Restonica, Bavella, Berghellu, Chisà... veure el Rally de Còrsega, turistejar per Sartene, Ajaccio... i entrar a 10.000 botiguetes de records,  vàrem passar pel Col de la Tana, i ens vam quedar a fer una vieta abans d'anar a passar el dia a la platja.
Nosaltres, aquella nit vàrem dormir en un hotel de Zonza, i per arribar-hi només vàrem tenir de seguir la D-420, i quan passem per sota l'agulla només cal aparcar. Molts llocs i bons. A partir d'aquí, fins a peu de via hi ha uns 10' i és molt evident i fàcil.
El lloc no és molt maco, i a més, es deuria cremar la zona no deuria fer gaire,  però és molt curiós  i té molt bones vistes de Bavella i el sud de la illa.
Vàrem (vaig) escollir la via "Coralie-Rojan et son apou", un pèl més difícil que la clàssica "Arete de Zuribia".

Més val que us mireu el Google Maps

Foto de la Rocher de la Tana

I croki-paint mig potable
Un cop a peu de paret, no recordo sí començaven separades o el 1r llarg era comú, però és molt fàcil i vaig enllaçar les dos primeres tirades sense problemes.
El 3r segueix un esperonet esmolat, amb un pas tonto arribant a R, la qual està en una bona repisa, al peu d'un muret.
Aquí hi ha varies opcions, més de les que diu el llibre, així que tenia més dubtes que en M. Rajoy parlant dels catalans en una possible Catalunya independent... ¿Y la europea?
Com és obvi, em vaig decidir per l'opció que es més veia assequible, la del mig.
Al final va resultar que era un bon 5°/5+, i que a més, li faltava la 2a xapa, però com que sempre en porto un parell a la bossa de magnesi no vaig patir en excés! Jijiji!
L'últim llarg és un tramet de cresta fàcil però ben maco, i després, ja a peu, és qüestió de buscar els rapels.

Foto de la guia on indica els rapels
Del final dels rapels hi ha un camí que resseguint la paret ens duu al cotxe.
Resumint, un bon dia fent una bona vieta en un lloc molt curiós i amb molt bona companyia.
I ara unes fotikis de la núvia!


Dues imatges de la núvia al L3

La Mireia acabant el L4

I arribant a R5


dissabte, 10 de febrer de 2018

Cooooorrrrrrre hermosura!!!

L'altre dia mentre estàvem treballant en Grau i jo, anàvem parlant d'on aniríem a trepar per la tarda. Però  quan estàvem  a punt de pirar surt una emergència i em d'anar a canviar un termo elèctric averiat... 
La senyoreta en qüestió ens va dir que ja el va buidar i que només era canviar-lo...
En Grau, que és un optimista, va dir que serien 10 minuts, i jo, que sempre ho veig tot negre, deia que serien 30 minuts mínim...
Jajaja!!!
Arribem allà i el termo estava més ple que una andana del metro de Tokio en hora punta!!! 



Total, vam buidar un bon grapat dels 150 litres i vam canviar-lo,  però ja eren les 3 i encara no havíem dinat! Per sort vam trobar un restaurant que ens van agafar pero ens aixecàvem de la taula a un quart de quatre!
Mentre dinàvem, vàrem triar la via, la "Tirabous" al Morro de l'Abella, aprop de Tavertet.
Ell ja l'havia feta i deia que estava equipada, que es podia fer en dos llargs i en una hora.
Jo em mirava el crokis i no em surtien els números per enlloc però buenu, cap allà!
Per anar-hi em d'arribar a l’Esquirol i des d'allà prenem la carretera cap a Tavertet (BV-5207). Aproximadament al quilòmetre 8 trobarem un  aparcament a mà dreta on deixar el vehicle. Seguim un camí en direcció sud, que poc a poc es va fent més estret. Hem de seguir el corriol, que baixa pel costat del Morro de l’Abella i estar atents a desviar-nos a mà dreta quan intuïm la base de la paret (10 minuts des del vehicle). La via és molt fàcil  d'identificar ja que les xapes són ben curioses!!!



Com que ja és molt tard, en Grau diu que començarà ell i que enllaçarà  L1 i L2.
Al final, quan arriba a la R1 s'ho repensa i fa reunió.
Em toca a mi, i veient com ha pujat ell, no em poso ni els peus gats. És un Ae des de terra fins a la R, podem apurar algo però poca cosa.
En Grau continua optimista i torna anar ell davant amb la idea d'enllaçar L2 i L3, i quan arriba a R2, torna a repensar-s'ho i monta la R2.
Em poso els gats i tiro un cap amunt combinant lliure i artifial. En aquest tirada hi ha algun pas molt llarg i haurem d'apurar els estreps. També vaig trobar que fins que no arribem a la 2a xapa té mala caiguda a la repisa de la R1.
Arribo a la R2 i ja veiem que acabarem a les enfosques. Torna a cardar-li ell amb la idea d'enllaçar L3 i l'escape. Va pujant mentre es fa fosc per moments. S'arrossega pel diedre-xemeneia, passa el pas difícil com pot, ja que només duiem el semàfor, i surt per l'escape. Monta la reunió amb els aliens i pujo jo, ja de negre nit. Un acerot al pas puta i cim! Recollim els trastos i sort que surt la lluna i ens il.lumina el camí fins el cotxe.
Via molt guapa que hauré de repetir per fer l'últim llarg, un sostre ben aeri i acròbatic, però no em penso oblidar els Camalots pel 3r llarg!!
Amb les corredisses no vam fer cap foto, així que us penjo una panoràmica que he trobat per internet i el croki-paint.

Bona postal de la zona.

El croki-paint!

dijous, 8 de febrer de 2018

Repetim a la Issac

Pues si, entre els milions de vies que hi ha a Catalunya, el Litri i en Fonts s'encapritxen d'una via que vaig fer no fa gaire, el 2015, la "Isaac-Gabriel" (Cinc estrelles o cap), a la Paret de l'Ós de Sant Llorenç de Montgai.
Com que sóc una boníssima persona i un màrtir, no em vaig fer pregar i els hi vaig dur per qué sols s'haguessin perdut! 🤣🤣🤣
No m'enrotllaré gaire ja que hi ha desenes de centenars de milers de milions de pàgines amb informació d'aquesta via voltant per la xarxa.
Tan sols recordar-vos que està bastant sobadota, que hi ha uns alejes trans-oceànics però assumibles, que el millor llarg per mi és el 3r (que no us el cardin!) i que li continuo possant 5 estrelles!
Resumint, va resultar un bon dia d'escalada, amb un bon solete i bona companyia, i finalment el Litrako va poder escalar a Sant Llorenç després de tropocientos intents fallits per culpa de la meteo.

Jo començant la via.

I jo arribant a R1

El Litrako al 2n llarg


Tres imatges del Litri al 3r llarg.
I arribant al cim més content que unes Pasqües!

I el croki-paint reciclat!

dimarts, 6 de febrer de 2018

Le Godier

L'altre dia, no recordo el perque, vàrem fer festa a la feina, suposo que deurien faltar permisos o alguna història d'aquestes, i com que ja ens havíem fet a la idea d'aguantar-nos mútuament, vàrem anar a fer alguna coseta junts en Grau i jo.
Entre les opcions que van sortir sobre la taula, vàrem escollir anar arreglar la última via que van obrir en Grau i la Núria, la seva companya, al Cingle de Sant Roc, a Amer.
La paret en qüestió no es una Roca dels Arcs, però té trams aprofitables per escalar. 
Quan vàrem anar a repetir la "Ferrero Rocher",  ja vam veure que es podia obrir una línea nova allà, i al final varen anar ells dos.
La van enllestir en un matí i sense expansions, però la volien reforçar per fer-la més segura i assequible.
Així que em va tocar arrossegar el taladru i la cacharrada per equipar.
Per arribar-hi és fàcil amb el mapa  i la foto que he mangat del blog d'en Pepe i la Laura.



La via, " Le Godier", comença en una espècie d'esperó secundari i fissurat, de bon protegir i molt guapo. Al final de la fissura comença una travessa d'esquerres, on vam col·locar el 1r parabolt per protegir el pas més difícil del llarg. Després anem travessant cap a l'esquerra fins una repisseta on hi ha un arbre i un altre parabolt amb anella. Aquí muntarem la R1.

En Grau obrint el 1r llarg

Per on està en Grau més o menys em posat el 1r parabolt

El següent llarg comença amb un diedre-xemeneia molt maco fins gairebé un bloc, aquí flanquegem a l'esquerra, on trobarem un parabolt per protegir el pas fins a caçar una altra fissura molt bona però a tractar amb carinyu i de seguida arribem a R2, on vàrem deixar un altre parabolt amb anella i un empotrador

Jo estudiant on anirà el 3r parabolt
El tercer comença amb un petit sostret toca-collons, protegible amb els Camalots del 1 i del 2. Aquí vàrem estar una bona estona rumiant si posàvem o no un parabolt més, i al final, per unanimitat i mandra no el vam posar. A més, un cop passat el sostret podem posar un Camalot del 3 que queda a caldo, i una mica més amunt hi ha una gran alzina on vam deixar un cordinu. Passat aquest arbre entrem en una xemeneiota molt estreta que una mica més amunt es converteix en un túnel!
Brutal, guapíssim, sorprenent i mooooolt estret!!!!! 
Un cop sortim del forat ja som dalt del cingle, on podem montar la R3 en qualsevol dels arbres que hi ha.

El túnel vist des de baix...

...i des de dalt, es passa justet, justet....
Via molt ben trobada, maquíssima, divertida i reforçada, on amb un joc d'Aliens i de Camalots fins al 3 es pot passar bé. I obligat deixar la motxil.la a peu de via si no volem passar-les canutes a l'últim tram!
I ara el moment que tots esteu esperant! És l'hora del Croki-paint!!!!!!

Croki-paint original meu.

Ressenya original de la Núria


Per baixar, el millor és rapelar per la via "Le Grand Chocolat", que està a uns 50 mts a la dreta mirant la paret i amb un sol rapel de 60mts. arribem a terra. Ull que no s'enganxin les cordes! Si no volem rapelar tant, podem baixar pel descens de la "Ferrero Rocher", rapel de 20 mts. i una estoneta de caminar.

dilluns, 5 de febrer de 2018

Disco-Stu!

Divendres passat vaig tenir una experiència sobrenatural: En Fonts em va enviar un whatsapp per anar a escalar!
Increible però cert!
I clar, si el millor escalador-ballarí de la comarca es digna a portar-me a fer algo, no m'hi puc negar!!
Quin honor!!! 

En Travolta Fonts!
Ell volia fer una mica d'esportiva, poca cosa, ja que té l'hombro tocat, suposo que de tant fer girs i piruetes a les sales de ball!
Al final m'ho vaig manegar per anar a fer una vieta, la "Poseidon", el Déu dels Mars grec, no confondre amb Neptú, Déu dels Mars romà... collonades.
Si voleu anar-hi, heu d'arribar a l'Estartit, i just davant l'Hotel Flamingo, hi ha un trencant a mà esquerra, és el C/ Mediterrània, l'agafeu i aneu pujant, fins a trobar el C/ Atlàntida, pocs metres després trobarem el C/ Atlàntic. Agafem aquest carrer i de seguida veurem la paret a tocar. Nosaltres vàrem aparcar per aquí, i camp a través vam arribar a peu de via en 5 minuts.


Crokis xirlat a en Josep i la Laura
Un cop a peu de via comença el festival!
És una via mooolt guapa i ben equipada, però no és plaisir, no us enganyeu!
Les xapes no estan a prop, i a més, falten un parell o tres de pitons que marca la ressenya original. Nosaltres duiem el semàfor i vam posar una peça a cada llarg, però es pot passar bé sense possar res, segons l'Aleix, que la va fer l'any passat.
Cada tirada té el seu passet, tots molts guapos. Potser l'últim és el més difícil, però té trucu, i si el trobeu, veureu que és més fàcil del que sembla.
I ara unes fotos on només surto jo per qué em vaig deixar el movil al cotxe...

Per trobar la via ens pot guiar el forat característic del L1

Arribant al forat del L1

El pas clau del L2, menys fieru del que sembla

Estudiant el pas puta del 4t llarg


Vistes des de R4

I el consagrat CROKI-PAINT!!!!!!!

dijous, 1 de febrer de 2018

Peña Rueba. Via Toño Ubieto

Després de passar per Peña Predicadera, decidim anar a l'ultraconcurreguda Peña Rueba. El meu germà i el Pepo van fer la inusual buida "Sendero límite". El Litri, l'Iturri i jo ens decidim per la "Toño Ubieto", que a  mi em faltava i la resta ja li anava bé.
No ho us comento l'aproximació amb cotxe ni de peu de via, ja que és tornar a escriure lo que està més sobat que el co*o de la Bernarda.
Comentar-vos que hi ha línia de parabolts nous i immaculats a la seva dreta, cal investigar!
L1 V°: Comença el Litri però després d'uns estira i arronses fem canvi a l'Iturri, no haze falta dezir nada más.... Un parell d'alejes deixen clar que la tònica serà diferent i un parell de crostes a controlar.
L2 6b: Es pot amb A0 però surt bastant bé, al mig hi ha un pas de V°  jajajaja que em va costar igual o més que el 6b
L3 6a: La topo diu que és el llarg estrella, i per enrollar-me li deixo fer a l'Iturri. Colloooooooooons!!! Sort que el va fer ell!!! Diedre,alejes, roca a controlar... Una tirada de caire clàssico-alpina.
L4 V+:  Una trave que s'ha de vigilar un pas i a partir d'allà es fa bé. A la R coincidim amb una mainada que rapelaven després de fer la "Inazio Cinto", amb poca cultura de muntanya.... i a part d'envair la R, ens fotien una lluvia dorada de rocs que t'hi cagues! Decideixo canviar-me de via per estalviar-nos merders....
L5 V°: Típica de panxetes i cantuuuu. Booooona!
L6 V+: Semblant a l'anterior però amb un murete, aquesta la fa l'Iturri


               Topo d'en Romantic Guerrer

     
                       Panoramica general



                      Si ens fixem estem el trio a R3


Aquest "gent" sense miraments no baixaven del burro a baixar caminant com nosaltres, ves per on... arribo a peu de via i es veu que encara feien l'últim rapel!
Segons radiomacuto van tenir diverses enganxades de corda i volada de rocs....
Com diu el meu germà... val més caminar un ratu que rapelar

Escalant per RIPOLL

Doncs si, geu llegit bé, a Ripoll tenim un petit sector d'escalada, i una via fins hi tot arriba a 100mts!!!
Buenu, jo crec que fa uns 70 o 80 mts. però sí el crokis diu 100 mts. haurem de fer-li cas.
Vaig trobar un petit recull de vies que va publicar l'Ivan Ruiz al seu blog, i un dia per la tarda, després de treballar, en Grau i jo ens hi vam acostar.
La via escollida va ser "El equipo A", i buenu...la via i el sector no fan justicia ni al lloc ni a les vistes, ni a la tranquil.litat ni a res!
No vull dir dir que sigui un pet de sector, ni molt menys! Però vaig trobar que faltava mooooolta neteja! I que l'ubicació d'algun parabolt no era la més idònia, al meu entendre, eh! De bon rotllo i amb anim informatiu! 
Suposo que algun dia d'aquests hi tornaré, però de moment no tinc molta pressa.
La via en questió, no està malament, però hi ha forces coses millorables, com a tot arreu d'aquest mon, clar!
Dedicar-hi un dia a aquest sector? Puffff.... El lloc és molt guapo, i no és una mala excusa fer un parell de vietes per fer-hi una visita, però no us espereu molt de les rutes.
La que vàrem fer nosaltres no està mal, però tant en Grau com jo, vam fer servir l'antena i vam fer un cabàs d'Ae's.
No sé sí es que s'han petat molts cantus, o no estem acostumats a aquesta roca, o és que no teniem el dia...
Si us decidiu a treure-hi el nas, nosaltres duiem cintes, dos estreps i una antena, i amb aixó es pasa bé. No duiem cap friend que recomana pel tram final.

Us deixo l'enllaç del sector per si voleu tafanejar una mica
Hi ha una errada important en aquest recull:
No pertany a Osona, la cinglera del Morro del Quer és Ripollesa 100%!!

Enllaç pdf Morro del Quer

També l'accés amb cotxe ens va costar d'entendre una mica, potser per qué no voltem gaire per la zona.
Des del pont de St. Quirze al trencant on agafem la pista hi ha 9km. justos. Hi ha un cartell de prohibit circular i un altre on posa Cal Barretó 4'9 km.
Un cop a la pista, a uns 700 mts. hi ha un revolt molt tancat on hi ha un trencant que segueix la riera. L'em d'ignorar i continuar amunt per la pista principal. Us ho dic per qué una mica més la liem nosaltres.
Em de seguir la pista principal, i quan estem a punt d'arribar a la masia de Cal Barretó, a uns 100mts., millor aparcar el cotxe, ja que la pista que va fins el cim del Morro està bastant feta caldo.
I un cop al cim del Morro, és millor baixar a peu. El camí està ben fressat i no té perdua. Oblideu-vos de fixar cordes o fer ràpels!

Buenu, va, menus rollus!
Felicitats als equipadors per la feina i la divulgació!
I ara unes fotikis!!!


Dues imatges d'en Grau al 2n llarg

I jo anant cap a R2
En Grau a l'últim tram de la via.

Plegant el material al cim amb les últimes llums del dia
El 1r llarg és comú amb la "Via de les Nimfes"

Sortir del diedre ho vam trobar moooooolt difícil

dimarts, 30 de gener de 2018

Lo Pep

Aquests últims dies, els lisiats del desguace m'han donat una mica de cancha i m'he pogut escapar a fer algunes vietes.
Fa un parell de diumenges vam coincidir la companya i jo, i vàrem decidir anar aSant Llorenç de Montgai.
Lo que passa, és que la dona estava tant cansada de treballar tota la setmana que no va haver-hi manera de fer-la matinar... No rieu, no! L'ofici de caixera de super és molt dur! Jo encara no entenc com no fan una manifestació totes les caixeres de tots els supers de Catalunya per reivindicar millores salarials... En fi, però aixó és una altra història!

Algo així haurien de fer la gent que traballa en supermercats!

Finalment, quan vam sortir de casa ja eren les 10 passades, més les dues hores de cotxe, més l'hora d'esmorzar, més el cansament de Doña Bayés, ja vaig veure que no faríem gaire res!
Jo duia en ment fer la "Via Normal" a la Paret de la Formiguera, que encara la tinc de tatxar del llibre "El plaer de l'escalada", però un cop a peu de paret començaven a fer-la els germans Godoy. Que hi farem. Dues cordades en tota la paret i les dues a la mateixa via? Aixó no pot ser. Així que ens decidim per "Lo Pep", que tots dos ja havíem fet, però a mi em va agradar molt, i a ella, la Mómia, li convé moure l'esqueletu, que està més rovellada que una escultura d'en Chillida!

Així està la companya! Jijij! Com jo, si fa no fa....
Total, vam fer la via, sense enllaçar tirades, ni problemes, gaudint del solete, de la roca, i fent-la petar amb els Godoy.
Via totalment equipada i sanejada, on només em de seguir la ristra de xapes que ens portaran al cim!
L'únic fallu d'aquesta via és que no és més llarga, però tot i així, és molt guapa, casi tant com jo...
Un cop a dalt, vàrem decidir de baixar tot xino-xano i anar fer un voleiu per Balaguer, tot i que jo tenia ganes de més, però era el seu dia i ella manava!



Tres fotos meves al L1, no en vam fer més.

Croki-paint!!!🤘🤘🤘🤘🤘