divendres, 17 d’abril del 2020

L'esperó del confinament

Buenu, continuo matant zombis i marcianitus, i com que ja treu fum la consola us explico una grimpadeta endarrerida, i com us deia abans, li toca el torn a Peña Predicadera i al Sr. Litrako.

Petarà tot... la consola, el planeta i la meva paciència.
Pues déu fer un any vaig quedar amb el Litri, i després d'un esmorzar força cutricu a la betzinera que hi ha abans d'arribar a Huesca, varem tirar cap amunt, a fer la via "El último espolon". 

Molt bona via, com totes les que he fet en aquest roc, amb molt bon equipament i roca excel·lent, excepte un tram del 4rt llarg.

El primer llarg és facilot, ideal per calentar, ja que el segon té un tram de 6a a bloc. No recordo sí em va sortir, diria que no, però tampoc recordo patir, per tant no déu ser gens obligat. La tercera tirada té un inici molt desplomat que ho solucionem a cop d'estrep i sortida en lliure amable.

Vistes del 2n llarg.

Jo a la R2.
 La via s'acaba un cop arribem a R3. Nosaltres estàvem convençuts que aquesta reunió estava al cim, i per tant havíem pensat rapelar i fer una altre vieta.

PUES NO!

Aquesta reunió és comuna amb la R3 de la via "La Forana", i si vols arribar al cim has de seguir per aquesta ruta. Ens ho mirem però no teníem ni puta idea de tot això ja que no podíem buscar informació degut a que no teníem gens de cobertura...

Com que ens sabia greu tirar avall, i el que volíem era fer cim, vam decidir continuar i ja veurem que passa... Aquest llarg també està equipat, i comença amb uns quants passos d'estreps en un desplom, o sostre, per sortir en lluire difícil i obligadillu per anar a caçar un llastrot que fa molta por... Vaig aconseguir posar un alien petit, no recordo si el verd o el groc, i guarrejant vaig arribar a la llastra. Un cop a sobre veig que està sikada, però jo crec que hi ha molta llastra i poca sika... A partir d'aquí la cosa es tranquil·litza fins la reunió final.

Jo a punt de començar el sostre de l'últim llarg.
A punt de sortir del sostrako.
Com que tots dos vàrem pasar força apurillus a la via, vam decidir baixar tranquil·lament a peu i anar a cardar un bon menú, ja que l'esmorzar va ser una mica peillo. Si voleu saber els accessos i totes aquestes coses, cliqueu aquí.

Croki-paint.

El Confinament Rosa

Com que continuem tancats a casa, i ja em queden pocs marcianus i zombies que matar, m'he decidit a escriure alguna sortida endarrerida, tot i que no estic molt inspirat.

Joc molt guapo per passar tardes de pluja o confinaments.
Entre totes les escaladetes que tinc pendents d'escriure començaré per tres sortidetes que vàrem fer a Peña Predicadera, una amb la meva companya i les altres dues amb el Litri, ja que el pobre home el tenim a Hernani, i tots els trepes d'allà escalfen on ell peta, així que de tant en tant quedem a mig camí, i fem una escaladeta de plaisir.

Una d'aquestes dues escaladetes que vàrem fer amb el Litrako a Peña Predicadera va ser la via "El regreso de la Pantera Rosa", una vieta amb dos primers llargs molt verticals, amb el grau ajustat i les assegurances col·locades de tal manera que has de fer els passos sense trampes però sense perill. I els dos llargs següents tenen unes arrencades ultra-desplomades que fem amb els estreps, i quan els deixem, el grau i l'equipament és generós.

Resumint, bona via amb bon equipament, roca excel·lent i graus per què el peloton apretem el cul sense la sensació de que ens matarem a cada pas. Recomenable 100%.
Per saber l'accés, l'aproximació i el descens mireu aquí.


Dues fotos del Litrako al 1r llarg.


Dues fotos més del Litri ara al 3r llarg.


I encara més fotos d'en Kim, aquí a l'últim llarg.

Croki-paint amb colors que no m'acaben de convèncer.