dilluns, 9 d’octubre de 2017

Disolvent i petates

Entre drama i drama, també he tingut el consòl de veure que no soc l'únic paquetàs de Catalunya...
A mitjans d'estiu, i desertant una mica dels còdols, vaig tornar a l'oficina de la Dent d'en Rossell. El Litri no hi havia fet cap via aquí, i en Font, només va venir un dia a cardar-me un cop de mà a la "Dr. Neret".
Així que tocaba plaisir, i vàrem decidir anar a la "Kuru", però l'esmorzar es va allargar molt i quan estàvem gairebé a peu de via ja vam vaure que anàvem tard.
Canvi de plans i cap a la "Adictes al disolvent".
Santíssima pujada joder!!!!!
Buenu, fet i fotut, sort! Per qué el Litrako està recuperant-se del braç encara (es que jo ja ho dic que aixó de treballar no pot pas ser bo!), i diguem que no està fi...per no dir que està fatal, vaja...
N'hi ha per tothom!!!
Total, un cop arribem a peu de via repartim les tirades i resulta que em toquen totes a mí! Ai collons! Així que començo jo, i enllaço els dos primers llargs, amb una mica de roze però res de l'altre mon, i una bona apretadeta a l'inici que em va agafar fred i una mica més i em tomba.
El tercer llarg, el nostre segon, també té una apretadeta al principi però ja sé com va i en un plis ja estem a la reunió tots tres altra vegada.
El quart llarg, més que una apretadeta, és un apreton! Com els del matí quan fem el café amb llet i el cigarritu en deju...🙊🙊🙊🙊🙊


Una mica d'amnea, i em surt el pas i cap a la R.
Un cop allà a R4, aconsegueixo convèncer l'Iturri per que faci el següent, per mi, el més guapo de la via.
Al final hi accedeix i el resol sense problemes. No és el cas del Litri, que ja porta més d'una dotzena d'A0's!!!
Fem l'últim llarg, i més aceros en Litri i fem cim.
Bona escaladeta i bons riures amb la parelleta de Sant Martí d'Armàncies!
Si voleu més informació de la via, podeu clikar aquests enllaços:
http://escaladaripolles.blogspot.com.es/2017/08/duets-1.html
http://escaladaripolles.blogspot.com.es/2015/07/nova-via-la-dent-den-rossell.html

El Litrako arribant a peu de via

El Litri començant la tràgicomedia

Mare de Déu! Quins mitjons!!!!
En Brad Pitt? Ah, no! Sóc jo!!

El Litri i jo fent-la petar a la R4

Croki-paint de rigor

Los misteris del Pepegall

Com que ja s'acosta l'època per anar a les terres de Lleida, us penjo un escrit que tenia pendent i que A o per B encara no havia fet... (A= mandra, B=desidia).
Doncs vinga canalla, som-hi.
No m'enrotllaré gaire, per qué trobareu informació de sobres per la xarxa d'aquesta paret, d'aquesta via, de l'accés, de l'aproximació i de la baixada.
Tan sols dir que n'he fet tres, "Lo Nik gall-lastir", molt bona; la "Tatocao- lo gall" encara més bona, i aquesta, "Los misteris de Pepegall", la més guapa de les tres amb diferiència!
Via ben equipada, ben graduada, ben netejada i ben disfrutona!
Es nota que em va agradar i que a més m'ho vaig passar bé?
Per trobar-la és fàcil amb el crokis que us penjo, a més, hi ha el nom a peu de via!
Un primer llarg molt guapo, que jo no li possaria 6b, però sí els Galls ho diuen, pos farem cas.
El segon és un 5° agradable, i després la repisa de Déu. Que hi farem, és l'únic punt negatiu de la via, però és inevitable.
Un quart llarg disfruton, plaquero i amb alejes, però sempre anem ben agafats.
El cinqué és la bomba!
Mooooooolt guapo!
Aprieta pero no ahoga!
I molt equipat per no passar gens de por.
El penútim, una metrada de tirada que no s'acaba mai però que alhora de la veritat es fa curta.
L'última tirada és comuna amb la "Olga Frontera", uns 10 mts. de grimpadeta.
El descens és per la banda contraria amb un rapel de 40 mts. justos des d'una sabina molt valenta fins a la tartera, que és més dreta que un ciri. A partir d'aquí seguir un caminet fins que trobem les pasareles del Segre.

La Mireia al 6a del 5é llarg

Dues fotos de la campiona ripollesa!

Crokis chirlat als Galls