divendres, 7 d’abril de 2017

La Rampa de l'Esfinx

La veritat és qué cada vegada em queden menys vies fàcils a prop del cotxe a Montserrat per anar amb la parenta.
Aixó vol dir que tinc de rebuscar més per internet, llibres, després mirar les aproximacions, ara ja més llargues, i com no, la conseqüent embardissada, trobar la via, i si hi arribem, després fer-la... i en acabat, el mateix show per la baixada...
Per tant, ja tinc més que assumit que em tocarà esgarrinxar-me fins la sacietat, a més de portar un motxillot del copon!
Així que rebuscant per l'arxiu de "Pendents" vaig trobar aquest crokis d'en Kush. Dic Kush i no Gustavo per qué quan el vaig conèixer es va presentar amb aquest nom. Ell no es deu enrecordar de mi, ell tenia una bona mata de cabells ben foscos i jo tenia pel moixí sota el nas...

Crokis d'en Kush

Pensava que sería un drama l'aproximació, però sorprenentment ho vam trobar a la 1a!!!!!
L'aproximació és llargota i el tram final força tiesu, però la vaig trobar bastant agradable, a lo millor és que tenia més ganes de caminar que d'escalar. 
Prenem el camí del Francesos sortint de Can Jorba fins el Coll de l'Ajeguda, seguint marques de P.R., unes ratlles de blanc i groc. En aquest punt, baixem cap al nord fins el Torrent de Migdia. Passarem per sota la Roca de la Cajoleta i seguirem les marques grogues del camí dels Plecs del Llibre, força dret i penós de pujar però més curt del que sembla, i arribarem a un collet. En aquest coll tenim a la nostre dreta, el Montgrós i davant, la Rampa de l'Esfinx. Seguirem ara a l'oest, unes marques blaves per camí poc definit, amb grimpadeta inclosa, que ens durà a peu de via. Nosaltres vam tardar 1:45 a ritme de la Mireia.

En principi, la ideia que dúiem, era fer la "Nautilus", però no la vaig saber trobar... 
Així que ens vam decidir per la "Aton+Argos", que també em feia gràcia.
Com que tot no pot ser, em vaig equivocar de via, i vaig entrar per l' "Aresta Brucs"...
A mitja tirada, i davant d'un aleje trans-oceànic amb roca molt crostosa, vaig rectificar.
Un cop a la R1 bona, ja es veu el pas putilla de la via.
A la 1a assegurança s'hi arriba bé, però vaig vibrar una mica per xapar la 2a, i a partir d'aquí hi ha una placa força vertical brutal, amb cantus boníssims i roca saníssima, després es va tombant fins arribar a R2 caminant.


La Mireia assegurant-me des de la R1
El tercer llarg és caminar fins el bosc que es veu a la nostra esquerra, amb la corda de 80 mts. vaig arribar a una alzina on vaig fer R3, i després vam anar a un collet a fer un Kit-kat.


La Mireia a punt d'arribar a la nostra R3

Davant nostre tenim l'últim tram, el més guapo amb diferència!
Dos tirades d'uns 30 mts. de 4°, que des de sota sembla molt més.


La Mireia assegurant-me des de la R4

La Mireia , una altra vegada, arribant a R5

Des de la última reunió, queda un tramet de cresta podridota fins el cim, on trobarem el pot de registre.

Per baixar, vàrem desfer la cresta, i amb dos ràpels vam arribar el collet abans esmentat. Mirant cap al Bruc, trobarem a la nostra dreta el camí de baixada marcat amb pintura blava, el seguirem cap avall fins a peu de via i després només queda desfer el camí d'aproximació... Casi ná!!!!

Avui estava inspirat i us he fet un croki-xungo-paint amb unes fotos robades a en Xavi D.



Croki-paint de la via Aton.

Croki-paint de la via Argos