dijous, 4 d’agost del 2022

Un parèntesi per la cara N (i 2)

 Doncs això, el passat dissabte vam anar a obrir una via nova al Roc de l'Orri, o Roc de Coma d'Orri, o Roc de la jaça de Coma d'Orri, no sé el nom de la paret nois. He mirat diferents mapes i no surt res. Ho dic perquè ja hi ha algú que s'ha queixat, però ho ha fet a mi, ni a en Grau ni a la Núria, A MI! Suposo que tots els veterans, vaques sagrades i dinosaurios se senten més valents amb la gent que no som tant populars i/o mediàtics. 

Croki-maps.

 En fi, a lo que anàvem, la idea era obrir una via nova i a la baixada, reforçar la "Xipimminent", però un cop davant la paret el dia s'havia tornat gris i humit, i la previsió deia que a mitja tarda plouria. Arribem a  peu de via i busquem algun racó guapo per obrir més a l'esquerra però veiem una reunió a uns 30 mts. de terra. Sorpresa. Algú ha vingut a remenar per aquí. Així que decidim obrir-ne una a la dreta de la "Xipimminent".

Realment vàrem tornar a pillar un dia lleig.

 Des de sota no es veu una bona línia segons en Grau, però jo pensava tot el contrari. Comença ell i no vol el taladre, així que va pujant molt a poc a poc per anar col·locant els flotants, tantejant la roca, ja que no em d'oblidar que estem a l'alta muntanya, i buscant una línia assequible i protegible. 

 Finalment surt una molt bona via, mes dura que la veïna, amb un passet de 6a, que suposo que amb la neteja dels repetidors quedarà més fàcil. 

En Grau començant la via.

 El primer llarg comença just a l'inici de la canal en diagonal, l'aprofitem uns metres i sortim per una petita xemeneia cap a l'esquerra, on hi ha el pas de la tirada, i continuem per una placa agradable fins a la R1, on trobem un parabolt de 10mm. de l'intent de convertir la part inferior de la paret en un "cascòdrom". Està clar que l'aprofitem, el lloc és còmode  i ja duia 50 metres. Reunió d'un parabolt i friend petit.


Dues imatges d'en Grau al L1.

 El segon llarg és realment guapu. Comença amb un flanqueig cap a la dreta i després de 4 o 5 metres anem amunt per una placa molt compacte amb curioses formacions de quars.  Tiradeta curta però 5 estrelles. Reunio de dos parabolts.


En Grau durant el flanqueig del L2.

I a partir d'aquí comença el festival dels cantus.

 El tercer llarg surtim per l'esquerra per evitar el desplomet que tenim a sobre i després seguim amunt per un diedret que nosaltres vàrem trobar molt humit i brut de molsa, per això el vam graduar de 6a. En acabat anem amb tendència a la dreta a caçar un "esperó" facilet on hi ha un pinet per assegurar-nos. Reunió en un pi molt alt i valent. 


En Grau començant el L3.


La Núria assegurant...

Postureo per l'Instagram.

 I el  darrer llarg és molt curt i fàcil, i montem la reunió al mateix pi de la última R de la "Xipimminent", i que ens serveix per rapelar. És recomanable portar bagues de recanvi.

La Núria obrint el darrer llarg.

 Durant la baixada vàrem fer les quatre chapus pendents a la via que vam obrir fa dos anys i cap avall, que ja plovisquejava. 

 Al final trobo que va quedar una bona via amb un segon llarg impressionant, al menys per mi. La idea es tornar-hi un dia i equipar-la, per tant, si les xapes us fan mal als ulls, espavileu a fer-la perquè tinc la intenció de fer-ho aviat! I ara em preguntareu pel nom de la via. Eeeeee..... Millor ho deixem aquí. Y A QUIEN LE PICA, ES QUE AJOS COME!

Croki-paint.


 

 

dimarts, 2 d’agost del 2022

Un parèntesi per la cara N (1)

 Buenu, com que tinc una bona ristra de vies senzilles i arxi-conegudes pendents, em permeto el luxe de fer un parèntesi, ja que aquest dissabte passat, 30 de Juliol, amb en Grau i la Núria vàrem "requipar" una via oberta ja fa dos anys i de pas vàrem obrir una altra vieta (segons ells) o un viot (segons el meu criteri), tot depèn del metru que utilitzem per mesurar.


 Fa dos anys, a finals d'agost, quan l'esquena era esquena, en Grau em va comentar que a Coma d'Orri (entre Setcases i Vallter),hi havia una paret verge amb moltes possibilitats d'obrir nous itineraris just abans de la Piràmide de la canal de l'aigua.

 Quan vàrem anar a fer la via "Bio-desagradable" en Pepins i jo no m'hi vaig fixar, la veritat, duiem una cordada de tres darrera i només estàvem pendents d'arribar abans que ells a la paret per no xupar roda i per allò dels rocs voladors, però que tot i així no m'en vaig escapar.

 Doncs com que sóc fàcil d'enredar, ja ens tens els tres remuntant la vall de Coma d'Orri i en poc més d'una hora arribem davant la paret. Mentre descansem, l'estudiem una mica per trobar una línia lògica i assequible. Aquell dia havia plogut la nit abans, així que ens vàrem trobar molts trams molls i humits, però en Grau va anar pujant poc a poc però segur. Vàrem posar algun parabolt i vàrem deixar un parell de pitons. 


Dues fotos d'en Grau obrint el L1.

La Núria arribant a R2.

 La via la vàrem batejar "Xipimminent", ja que acabàvem de sortir del 1r confinament i van aparèixer moltes teories conspiratòries, entre elles, una que ens volíem posar un xip per controlar-nos. Jo crec que ja el portem, i a sobre el paguem... cada mes! El mòbil!!!!

 La línia va quedar prou atractiva i amb una dificultat assequible fins a R3, fins hi tot per a mi, però l'últim llarg jo trobava que era un pèl expo, així que vàrem quedar que hi afegiríem alguna xapa més, però van venir més confinaments, després més feina a Corones (ja us informaré més endavant), després va venir en Luichy a pencar i necessitava algun peó, després el llarg hivern, després va venir el típic dinosaurio a tocar els collons a la Dent, etc... i va quedar a la safata de coses pendents, com tantes altres.

En Grau obrint l'últim llarg.

 Finalment, després de dos anys d'anar-ho dient, tornem a quedar amb l'idea d'arreglar la via, però acabem obrint una de nova i durant la baixada fer els 4 apanyus que li faltaven a la "Xipimminent". Ara crec que fins hi tot jo la puc repetir, cagat de por, però penso que quan tingui l'esquena a lloc la podré fer, per tant, tots vosaltres ireu sobrats! Al final ha quedat així:


Croki-paint.
 
 Per arribar-hi és ben fàcil: des de Setcases anem tirant direcció Vallter 2000 i quan arribem a la barrera que hi ha a la 1a corba de paella, a 4 kms., aparquem. Només ens cal seguir els cartells indicadors a peu. Fàcil, molt fàcil. Després d'una horeta més o menys estarem davant la paret. Pujarem pel lloc més evident i net seguint algunes fites i rastres de pas. 


dilluns, 1 d’agost del 2022

Via blava però vaig acabar negre!

Ara fa uns dies, quan l'ona de calor estava al punt més àlgid, i com si fóssim uns surferus enmig d'una tempesta, vàrem tenir la brillant idea d'anar a fer la via Blava (o Dori) a la Miranda del pas del Príncep. Si, si, heu llegit bé!


 L'aproximació ja la vàrem començar força tard com sempre. En principi volíem sortir d'hora,  però ens vàrem anar encantant i diria que vam començar a caminar cap a les 11 del matí,  en plena orgia descontrolada i estrident de les cigales. Tot i així, finalment, vàrem arribar a peu de via, molls com ànecs de la santa suada de la pujada. 

 La víctima aquesta vegada tornava a ser la Twity, que caminant està molt bé, però grimpant i de físic està fatal. Masses anys de raves i moltes nits en blanc... Per arribar a l'inici de la via, el caminet es carda molt tiesu i pensava que havia de treure la corda per què arribés a R0, però al final se'n va ensortir.

 De la via poca cosa nova puc dir, clàssica entre clàssiques amb roca excel·lent, entorn fantàstic, tranquil·litat assegurada, grau correcte, reunions còmodes, assegurances properes als trams difícils i alejes transoceànics als trossos fàcils,  i sobretot molta paciència amb la companya perquè a cada reunió la liava... o no em deixava anar, o es deslligava quan no estava assegurada, o s'assegurava malament, però quan ja estava a punt de cardar-li una reprimenda digne d'un Salesià de la típica escola franquista dels anys 50 vàrem arribar al cim. Vistes impressionants i fotos a punta pala van fer oblidar tot l'estrès d'una alumna poc aplicada.

La letra con sangre entra, i les maniobres en paret també!


Arribant a R1.

Entorn grandiós a R3.


Feia molt sol però corria l'aire,
i entre les assegurances també.


Panoràmica des del cim.

Tram equipat durant el descens.

D'allà dalt venim...

I arribats a aquest punt només queda penjar el Croki-paint, i com que paso d'escriure tant perquè tinc molta feina i una imatge val més que mil paraules, també us penjo el Croki-maps.

Croki-maps.

Croki-paint reciclat.

I Croki-maps del descens xirlat d'internet.