dijous, 4 d’agost del 2022

Un parèntesi per la cara N (i 2)

 Doncs això, el passat dissabte vam anar a obrir una via nova al Roc de l'Orri, o Roc de Coma d'Orri, o Roc de la jaça de Coma d'Orri, no sé el nom de la paret nois. He mirat diferents mapes i no surt res. Ho dic perquè ja hi ha algú que s'ha queixat, però ho ha fet a mi, ni a en Grau ni a la Núria, A MI! Suposo que tots els veterans, vaques sagrades i dinosaurios se senten més valents amb la gent que no som tant populars i/o mediàtics. 

Croki-maps.

 En fi, a lo que anàvem, la idea era obrir una via nova i a la baixada, reforçar la "Xipimminent", però un cop davant la paret el dia s'havia tornat gris i humit, i la previsió deia que a mitja tarda plouria. Arribem a  peu de via i busquem algun racó guapo per obrir més a l'esquerra però veiem una reunió a uns 30 mts. de terra. Sorpresa. Algú ha vingut a remenar per aquí. Així que decidim obrir-ne una a la dreta de la "Xipimminent".

Realment vàrem tornar a pillar un dia lleig.

 Des de sota no es veu una bona línia segons en Grau, però jo pensava tot el contrari. Comença ell i no vol el taladre, així que va pujant molt a poc a poc per anar col·locant els flotants, tantejant la roca, ja que no em d'oblidar que estem a l'alta muntanya, i buscant una línia assequible i protegible. 

 Finalment surt una molt bona via, mes dura que la veïna, amb un passet de 6a, que suposo que amb la neteja dels repetidors quedarà més fàcil. 

En Grau començant la via.

 El primer llarg comença just a l'inici de la canal en diagonal, l'aprofitem uns metres i sortim per una petita xemeneia cap a l'esquerra, on hi ha el pas de la tirada, i continuem per una placa agradable fins a la R1, on trobem un parabolt de 10mm. de l'intent de convertir la part inferior de la paret en un "cascòdrom". Està clar que l'aprofitem, el lloc és còmode  i ja duia 50 metres. Reunió d'un parabolt i friend petit.


Dues imatges d'en Grau al L1.

 El segon llarg és realment guapu. Comença amb un flanqueig cap a la dreta i després de 4 o 5 metres anem amunt per una placa molt compacte amb curioses formacions de quars.  Tiradeta curta però 5 estrelles. Reunio de dos parabolts.


En Grau durant el flanqueig del L2.

I a partir d'aquí comença el festival dels cantus.

 El tercer llarg surtim per l'esquerra per evitar el desplomet que tenim a sobre i després seguim amunt per un diedret que nosaltres vàrem trobar molt humit i brut de molsa, per això el vam graduar de 6a. En acabat anem amb tendència a la dreta a caçar un "esperó" facilet on hi ha un pinet per assegurar-nos. Reunió en un pi molt alt i valent. 


En Grau començant el L3.


La Núria assegurant...

Postureo per l'Instagram.

 I el  darrer llarg és molt curt i fàcil, i montem la reunió al mateix pi de la última R de la "Xipimminent", i que ens serveix per rapelar. És recomanable portar bagues de recanvi.

La Núria obrint el darrer llarg.

 Durant la baixada vàrem fer les quatre chapus pendents a la via que vam obrir fa dos anys i cap avall, que ja plovisquejava. 

 Al final trobo que va quedar una bona via amb un segon llarg impressionant, al menys per mi. La idea es tornar-hi un dia i equipar-la, per tant, si les xapes us fan mal als ulls, espavileu a fer-la perquè tinc la intenció de fer-ho aviat! I ara em preguntareu pel nom de la via. Eeeeee..... Millor ho deixem aquí. Y A QUIEN LE PICA, ES QUE AJOS COME!

Croki-paint.