diumenge, 2 de juny del 2019

Reptant per Osona

Doncs ja que us he explicat abans una vieta inèdita, o curiosa, o poc coneguda, o digueu-li com vulgueu, us en mostro un altre.
Ja fa uns mesos, quan encara feia calor i el dia era força llarg, plegant de treballar vàrem dir d'anar a fer l'Agullola de Rupit, un petit cim molt clàssic de la comarca d'Osona.

L'Agullola de Rupit.
La ideia inicial era fer la via Normal, però tot i què és una via històrica, no ens va fer el pes i vàrem dirigir-nos a la Ecolight, una ruta molt lògica que segueix un sistema de fissures a la dreta de la Normal. Un cop a peu de via vam tornar a canviar d'opinió ja que la "roca", per dir-ho d'alguna manera, era realment un pilot de sorra mal premsada. Finalment vam arribar a l'inici de la Romenage a trois.
Quina pinta tiu! No ens ho vam pensar i ens hi vàrem cardar. 
El primer llarg comença amb una xemeneia però de seguida s'estreny i es converteix en un O.W. dels que fan afició! Arribant a R es suavitza però les assegurances desapareixen. Crec que vàrem posar el totem groc però no recordo del tot segur.
El segon llarg comença també amb xemeneia i es torna en un O.W. Per arribar al primer espit em de tragar saliva per qué està força amunt o ser més manetes que jo posant catxarros. Després arribem a una repiseta i continuem amunt combinant placa i diedre, molt guapo! Un cop al collet vaig anar directe al cim enllaçant L2+L3. 
Via brutal de guapa!
Dos tirades però que et deixen ben satisfet!
Recomenable 300%!!!

Per accedir-hi cal arribar fins a Rupit, i a l'entrada del poble, al costat del gran aparcament s'ha de seguir el carrer que marxa a la dreta. Aviat esdevé pista asfaltada, i la seguim un parell de quilòmetres fins a trobar un indicador que ens marca el Salt de Sallent. En aquest punt comença una pista forestal que seguim uns 50 metres fins que trobem un gran pla on podem aparcar.
Comencem a caminar per una pista secundària que marxa en sentit sud al mateix pla. Caminem de pla per la pista, que al cap de poc gira cap a l'esquerra. Continuem avançant i aproximadament al cap de 20 minuts arribem a un punt en què davant nostre tenim la vora del cingle. La pista que seguíem es difumina i gira a la dreta en pujada. En aquest punt marxa de pla un senderol difuminat cap a la dreta que en tres o quatre minuts ens acosta al Grau de Saltabocs, pas que ens permetrà baixar de la cinglera i anar a buscar la base de l'Agullola.


Descens en dos rapels per la via Normal, per la vessant Sud, de 40 i 20 metres.




Jo arribant  a R1.


En Grau per l'aresta que duu al cim.


Foto-cim havent suat la cansalada.


El dia s'acaba i nosaltres em de baixar.
Croki-paint.


Croki-paint original.



dimarts, 28 de maig del 2019

Ja he tornat, no patiu!

Pues si, ja torno a ser per aquí i us preguntareu on m'he amagat tots aquests mesos.
Doncs fent una guia d'escalada de l'oficina que ens ha vist créixer.
Suposo que ja estareu al tanto de que ja està a la venda: 300 pàgines amb 600 vies, 300 de les quals no han estat publicades enlloc i repartides en 12 sectors, amb els seus corresponents crokis, mapes i comentaris.

Total, que ja teniu feina a encadenar i a criticar.... per que ja hi ha algú que ho ha fet!
Suposo que fa mandra llegir però sinó tenim collons ni a llegir el títol ja podem plegar!!!

No surt ni Montgrony, ni la Dent d'en Rossell, ni el Salt del Grill ni pollas!!!

La portada, crec que s'entén prou bé! 


EL TÍTOL ÉS MOLT CLAR:
ESCALADA ESPORTIVA  A LA  VALL DE RIBES.

Havent deixat aquest punt clar torno al blog que no hi ha tants mal de caps.
I com que vaig endarrerit de collons començaré per on em permeti la motivació de fer escrits i crokis!

Remenant pel mòbil he trobat les pedo-fotos que vaig fer quan vàrem anar a Collegats amb la companya ja fa unes quantes setmanes, així que començaré per aquesta sortida.

Després de tantes setmanes fent crokis, dibuixant, escrivint, llegint, modificant, maquetant, tornar a modificar, fent fotos, pintant, tornant a modificar, contar fins a 1000, tornar a escriure, tornar a modificar, cadar-me cops de cap contra la paret per no explotar tocava anar a escalar alguna coseta MOOOOLT FÀCIL  I TRANQUIL·LA.
Així  que vam anar a fer dues vietes força maques a Cal Nica, a la carretera vella de Collegats.
Plaisir 100%, cap preocupació, roca excel·lent, assegurances a dojo i aproximació de luxe des de l'aparcament de la Font de la Figuereta, a uns 5 kms de La Pobla de Segur en direcció a Sort. Des de la font seguim la carretera nova fins que trobarem la vella, la seguirem fins que veiem les vies, uns 20 minuts.




La Perkins gaudint del conglo d'aquestes vies.

Croki-paint 
Després d'un bany d'alter ego, que bueno soy, que tipo tengo, ens cardem en un bon merdachu...
La via em va agradar molt, però no vam trobar informació per la xarxa, i clar, va passar el que havia de passar...

Em miro el primer llarg i està molt ben equipat. Es veu un pas una mica puta a l'arrancada, i la resta força fàcil. Així que sense ressenyes però ben motivat tiro cap amunt ja que es veu una xemeneia ben maca al segon llarg.
Encadeno el L1 pel canto d'un duro i arribo a la reunió.

Mentre asseguro a la Mireia em vaig mirant el següent llarg i només aconsegueixo veure un pont de pedra ben furronyós i una xapa... ai ai ai...
Enceto el segon llarg, i després de xapar el pont de pedra i el parabolt entro a la xemeneia i les meves sospites es confirmen. Ni una puta xapa més fins la següent reunió. Vaig pujant amb cura ja que hi ha alguna pedra suelta i no porto cap catxarro. Tot i així trobo tres arbrets per assegurar-me decentment i arribo a R2 molt content després d'haver fet aquesta xemeneieta ben guapa.

Des d'aquí  pugem en diagonal a l'esquerra per esquivar un sostre. Arribo a una repisa i trobo un espit on faig un pas d'estreps i tiro fins l'últim ressalt que és  una mica guarrete.  Pujo com puc i arribo a R3.

Recollim els trastos i decidim baixar per la via Eurónica, que està a uns 100 mts a l'esquerra, ja que a la repisa de la reunió hi ha molta pedra suelta i no tenim ganes de jugar a bolos entre nosaltres.

La Mireia al primer llarg.

La primera assegurança del 2n llarg.

La Mireia surtint de R2.

La Mireia al 3r llarg.

Croki-paint, el millor que trobareu...jijiji.


dilluns, 6 de maig del 2019

SANTA BARBARA



LA OFICINA AL CUSTAT DE CASA

divendres, 3 de maig del 2019

Balcon de los buitres

balcon de los  buitres





Lloc de deportiva amb una mica de tot mol canto varexat amb placàs de acderencia val la pena atura-se i fer una bisita.






diumenge, 7 d’abril del 2019

san llorenç de mongai

Tornen el xabi i jo de la comarca i aprofiten que feia bon (tems) parada sant Llorenç de Montgai perfer uns llars
via directa al cilindre via vertical i atlètica bon cantó però mantinguda .
faix el primer llar joc la baba resa mantinguda amb una sortida fineta.
Segon llarg el Xabi alfa com Sirès jo arribo ala reunió petat ien diu tira tu ili dic que nien broma.
terce i quart llarg els fa de una tirada al principi i una mica de díedre desplomat passant aquest pas a afluixa se aquest  arriba  fins al cim .

SANT LLORENÇ DE MONGAI      directa al cilindre

Ziordia

Línea de rápeles en Ziordia

IMG-1652.JPGLa vertiente Este del Arbara, en Ziordia, cuenta cada vez con más vías de escalada. Al ya mítico Espolón Ziordia se le han unido en los últimos años unas cuantas propuestas de escalada que, dejando aparte la exigente Zazpika, de Pou-Vallejo, a la izquierda del espolón, forman un ramillete de vías de grado asequible y buen equipamiento (bastante concurridas por tanto) a la derecha del mismo. A las Irati, Rock Circus, Birra Moretti, Marieta y Altzania, de Antxon Gorrotxategi y sus amigos, hemos querido sumar, Sergio y yo, una más, la Pop Circus, algo más picante en grado, pero sin pasarse y, eso sí, de autoprotección en lo posible (info de la Pop Circus).
El gran inconveniente de estas vías ha sido hasta ahora el descenso, condicionado por el paso a través de la cantera, impracticable en horario de trabajo. Esto limitaba la escalada en la zona a los fines de semana, ya que no hay una alternativa clara de descenso por otro lugar. Comentado con Antxon, por si tenía alguna otra propuesta concreta y tras finalizar el equipamiento de la Pop Circus, decidimos habilitar una línea de rápeles a su izquierda que permitiera un descenso seguro y práctico para todas esas vías. Lo comentamos también con Joseba Arlegi, que puso a nuestra disposición el material de la Federación Navarra para el equipamiento.
Además de montar los tinglados, limpiamos de vegetación y de bloques sueltos en lo posible toda la línea, e instalamos un pasamanos para cruzar el único jardín entre el primer y segundo rápel.
7568f35e-53be-49f5-b578-f88fb063d464La línea parte de la última reunión de la Pop Circus, señalada con un hito y una inscripción y discurre paralela a esta, cruzando la Rock Circus para salir a un canal de descenso cómodo caminando, que también hemos limpiado. Hemos bajado varias veces y creemos que la línea funciona bien, no hemos tenido problemas de recuperación de cuerdas y todas las estaciones de rápel son cómodas para tres personas, excepto la última a 35m, más exigua. Se pueden hacer rápeles a 60m con cuerda doble o a 35m con cuerda simple.
Con cuerda doble: 1 rápel a 30m + pasamanos + 2 rápeles a 60m
Con cuerda simple: 1 rápel a 30m + pasamanos + 4 rápeles a 35m
No interferir en el trabajo de la cantera vecina nos permitirá seguir disfrutando de la escalada en la zona, incluso entre semana, ¡aparca bien y no bajes por la cantera!
7908c6da-725f-45cc-a9c8-722db1f7d097

Publicado en Uncategorized | 1 Comentario

POP CIRCUS, nueva vía en Ziordia

PopCircusvzPOP CIRCUS  Ziordia  (200m 6a+)
(Club Vasco de Camping, 2019. Sergio Martín y Rafa Elorza)
Vía que hemos equipado, según contaba en este post, durante los meses de invierno. La propuesta de grado es revisable. El grado obligado puede ser 6a A0.
Vía semiequipada que parte por la placa evidente a la derecha de la Rock Circus y en tres largos llega hasta la R4 de aquella vía para cruzarse con ella y seguir en paralelo en dos largos más por su izquierda. Roca entre buena y muy buena, algún tramo corto requiere atención por la posibilidad de algún bloque suelto.
El carácter es diferente al del resto de las vías de la zona. Solo se han equipado con parabolts las reuniones y los pasos duros de placa que no permiten una buena autoprotección, el resto se protege muy bien sobre buenas fisuras o puentes de roca (se han mantenido equipados con cintas/cordinos solo unos pocos puentes, hay bastantes más).
Llevar algunas cintas para puentes, un juego de friends medianos (tótem completo, incluido el naranja o camalot hasta el 2) y un juego de fisureros. 15 cintas express.
Todas las reuniones equipadas con parabolts con anilla. La R3 compartida con la Rock Circus. La vía es rapelable, aunque recomendamos rapelar por la línea a la izquierda de la vía (más info).
L1 (45m, 6a+): Comienza por la mitad de la evidente placa vertical de unos veinte metros, a la derecha de la Rock Circus. Pasos finos de placa con goteras y fisura (6a+). Protegidos con tres parabolts y un puente instalado, salir por la fisura de la derecha (6a), perfecta para autoproteger con friends, hasta un puente de roca. A partir de ahí, en diagonal hacia la izquierda hasta la reunión por terreno más fácil (4b) y con buenas opciones de autoprotección.
L2 (40m, 6a): Salir a la izquierda hasta situarse bajo una fisura evidente con un puente en la base. Progresar por la fisura hasta su final, pasar a la izquierda a una nueva fisura que continuaremos también hasta que termina, todo el tramo ofrece buenas opciones para proteger con friends y varios puentes (5c). Hacer una travesía a la izquierda para situarse bajo el techito con buenos agarres invertidos, subir directos a la repisa superior protegidos por un parabolt (6a). Continuar por terreno fisurado y luego salir a la derecha sobre el espolón para continuar (atentos a la roca) hasta la reunión con buenas fisuras y puentes para protección (5b).
L3 (35m, 5b): Salir de la reunión a la izquierda protegidos por un cordino a una sabina para progresar directos por dos magníficas fisuras (5b) y pasar a la derecha cruzando el filo del espolón (atención a posibles bloques sueltos) para continuar por terreno fácil, con varios puentes evidentes y acceder a la reunión por una bonita placa con tubos de órgano (3, 4b).
L4 (50m, 6a): La reunión es compartida con la Rock Circus, la línea de parabolts que sale directamente. La Pop Circus sale en travesía a la izquierda hasta un parabolt, para seguir por la fisura diagonal hasta una plataforma bajo un pequeño techo (4c). Una sucesión de buenas fisuras con canto (atentos con algún posible bloque suelto) y buenos emplazamientos para friends, asciende por terreno vertical (5c), al final de la fisura se asciende por una placa, protegidos por dos puentes de roca y un parabolt (6a) hasta enlazar con el final de la travesía del L5 de la Rock Circus que cruzamos para seguir en vertical a la reunión situada en una buena repisa (4c).
L5 (25m, 6a+): Salir caminando de la reunión a la izquierda, cruzar el corto jardín y continuar, siempre a la izquierda, por una repisa en la base del siguiente paño de roca, dejando atrás la reunión del último largo de la Rock Circus. El inicio del L5 está marcado por dos cintas a sendos puentes de roca, donde montaremos la reunión. Subir por fisura evidente (4c) para llegar a una repisa a la derecha, bajo un pequeño desplome (puente de roca) en la base de una placa. Superar el desplome y acceder a la placa con un paso de equilibrio (6a+) protegidos por un parabolt, salir de la placa en recto hasta un puente con una cinta que conviene chapar para evitar el péndulo del segundo contra una repisa en caso de caída en el paso previo, luego, en travesía a la izquierda (otro parabolt), situarnos bajo el desplomillo de salida, para superarlo con buenos cantos (6a) y llegar hasta la reunión por terreno fácil.
Aproximación:
croquisaprox.jpg
Descenso por la línea de rápeles que hemos instalado y que parte de la última reunión y discurre entre la Pop Circus y la Rock Circus. (La idea es que esta línea dé servicio a todas las vías de la zona para evitar la cantera). Un primer rápel de 30m (hasta un pasamanos instalado que conduce al segundo), el resto se puede hacer en dos rápeles de 60m o bien en cuatro rápeles de 35m. El último rápel nos dejará en la canal a la izquierda de la Rock Circus, de donde saldremos caminando (croquis). Descenso alternativo por la cantera, ¡siempre que no esté trabajando!
IMG-1675.jpg

dimarts, 19 de febrer del 2019

Nova guia escalada esportiva a la Vall de Ribes

Eiiiiiiii !!!!!
El Komando Ripollès i la COTACA us presentem la feina feta durant anys i panys, la idea va sorgir  per fer públic els sectors que havíem anat equipant, i volíem fer un petit llibret, però la cosa se'ns escapat de les mans i al final tenim la guia d'escalada Esportiva a la Vall de Ribes amb 12 capítols (que engloben varis sectos), 600 vies i d'aquestes 280 vies inèdites.
Per tal de poder portar la guia a la impremta hem fet un micromecenatge al Verkami.



Aquí us deixem l'enllaç per qui estigui interessat a ajudar a fer realitat aquest humil projecte serà benvingut!!!!

https://www.verkami.com/projects/22519-escalada-a-la-vall-de-ribes





dissabte, 24 de novembre del 2018

Repetim a Agulles

Pues per dir que aquest any havia anat a escalar poc en conglomerat, Déu n'hi do al final...
L'última vegada que hi vaig anar va ser fa un parell de setmanes, i com no, amb en Pepitu. Sembla que pasi més hores amb ell que amb la meva dona, i per contrarestar-ho, aquest cop també ve ella.
Com que tots dos són uns indecisos, acabo escollint jo, i sí esmorzes a Les Salelles, Agulles es pot dir que ens ve de pas.
Així que tornem a aparcar a Can Massana, i tirem cap al Coll de les Portelles.
Com que no tinc ganes de passar mal de caps i carda un fred i un vent del copon, ens quedem per la part baixa de la zona, i ens dirigim cap a la cara Sur de la Miranda de les Bohïgues, a fer la via "Daniel S.A.", que ja he fet un bon grapat de vegades però la trobo molt xula, ja que té força pati sense necessitat de ser un viot.
Per arribar-hi em d'estar atents al Coll de les Portelles, ja que passat aquest, a uns 50 metres, hi ha un corriol a mà esquerra que ens porta a la via en uns 10 minuts de pujada.
Un cop a peu de paret, em lligo i començo a tirar fins a la segona reunió. "Tiradeta" de 55 metres, amb un començament tombadet que es va redreçant a mesura que anem guayant alçada fins a l'última xapa, on trobarem el pas més difícil de la via.
El següent llarg li deixo fer a en Pepitu, vertical, guapo, aeri i amb bon canto.

Aproximant a la Miranda de les Bohïgues.

Jo al 1r llarg de la "Daniel S.A."

Jo al 2n llarg  de la "Daniel S.A."

La Mireia començant la via.

La Mireia encarant el L2.
Croki-paint 

Ens ajuntem els tres a dalt, i baixem pel vessant N-W, amb un petit rapel i un desgrimpadeta.
Un cop tornem al camí, tenia pensat pujar a l'Agulla del Capdamunt per la "Aresta Brucs" que la tenim gairebé al costat, però hi ha una cordada i canviem d'objectiu i anem a la Agulla del Sol Ponent, que està una mica més avall de La Peluda, a uns metres del tram de cordes fixes que trobem baixant.
La via "Aresta Brucs" no l'he fet, així que em lligo i tiro cap a dalt. Vieta molt facileta  i curta, equipada amb dos parabolts en 20 metres.

En Pepins a la "Aresta Brucs".

Muntant el rapel a l'Agulla del Sol Ponent.

Croki-paint.

Un cop a dalt els tres, rapelem i continua cardant vent i fred. Estic més tiesu que un cagarru i me les vull pirar. En Pepins diu de fer-ne un altre i al final hi accedeixo, però amb la condició que només sigui una tirada i cardem el camp.
Accepta i ens decidim per la "Aresta Brucs" de La Boteruda.
Són dues tiradetes però en Pepitu les empalma en un llarg  de 55 metres.
Vieta que ha estat restaurada i que quan jo vaig hi havia tres burils només.
En Pepins té uns moments de dubtes al pas de 5°, fa una apretadeta de dents i tira fins al cim de l'agulla. Pugem la Mireia i jo, i un cop a dalt marxem cap al cotxe tranquil·lament.

En Pepins havent passat el pas.

La Mireia havent fet el passet.

Croki-paint.