Des de que vaig trobar el crokis d'aquesta via, s'em va cardar entre cella i cella que l'havia de fer!
No sé sí pel nom o per la ressenya tant ben parida o per la peli que em va agradar molt o per qué era l'excusa perfecte per anar a aquest racó d'Agulles que tant poques vegades he visitat.
Buenu, total, li comento a en Pepitu i de seguida accepta.
Jo hi he fet poques escalades per aquesta zona, però ell cap, i com a bon tafaner de colls i cims que és, marxa més motivat que l'Alcoyanu de bon matí cap al Coll de les Portelles.
Durant la caminata ja veig que avui estic xungu. Em carda molt mal l'esquena i vaig més corbat que la Torre de Pisa. Així que no li proposo, li ordeno parar i fer una vieta a mig camí. Si més no, estaré una estoneta sense caminar. Cada pas sembla que un puto picoleto em cardi un cop de porra a les lumbars... buenu, potser no tant, però Déu n'hi do, és ben bé com si m'haguessin tret la medul·la espinal i m'hi haguessin posat un pal d'escombra. Suposo que és l'edat i fer el burrico a la feina...
 |
| Dejadme solo! I després passa el que passa. |
Vaya rollo, enlloc d'un blog, això sembla un geriàtric.
Va, a lo que anàvem.
Pues quan arribem sota la "Aresta GAM" de la Portella Petita convenço a en Pepins de fer-la. No s'hi oposa gens davant d'aquesta aresta tant atractiva.
En un moment estem lligats i tira ell de primer.
Com que en aquest llarg no hi ha cap xapa, posa un parell de friends, i va fins R1.
Quan arribo a la reunió em demana de continuar ell davant.
- Si, si, tira. Jo ja l'he fet 7 o 8 vegades... Ejem, ejem!
Quina tos, carai!
El tiu tira cap a dalt, fa el pas puta i cada vegada més sobat, i arriba a la R2. Com que no vol que li cardi el següent llarg, enllaça amb el tercer. I també li surt el pas del sostre! Qui el va parir! Com és nota que fa dies que fa bondat!!!
Un cop arriba al cim, pujo jo i faig els meus aceros de rigor als pasos difícils.
 |
| Dues imatges meves al L3 de la "Aresta GAM". |
 |
| Croki-paint. |
Rapelem i amb l'esquena menys adolorida tirem cap a l'agulla Manolito Garcia.
Baixem a buscar el camí que va al Refugi Vicenç Barbé, i un cop allà, agafem la primera canal que puja passat el refu, la canal de l'Ou, marcada amb pintura blava.
Passat l'Ou de Colom, trobarem la via. La primera assegurança és un pitó. No confondre amb la "Aresta Brucs" del Periquito, parabolt visible des de terra.
Com que quan arribem a peu de via hi ha una cordada, ens esperem una estona per deixar espai.
Finalment arrenquem, i tiro jo.
El primer llarg és facilet, però amb pocs seguros. Vaig posar un micro a l'inici, però no és necessari. Un cop arribo a la R1, miro la placa del segon llarg i es veu molt guapa, així que enllaço. L'inici de la segona tirada és molt maco, és finet, però es deixa fer bé i les xapes no estan tant lluny com sembla. A mig llarg hi ha un pas que em va costar bastant, però suposo que no deuria veure algun canto amagadís. De l'últim espit fins la R2, la nostra R1, hi ha una excursió digne de G.R., és fàcil però la roca va perdent qualitat a mesura que pugem. Es pot llaçar una sabinota, però molt amunt ja.
El següent llarg és molt fàcil, pugem a quatre grapes fins el cim del contrafort de l'Agulla Manolito Garcia o cota 94, i desgrimpem uns metres fins el collet.
La tirada que ve després no mata moros, però encara té una plaqueta ben xula a l'inici que va en diagonal cap d'esquerres, seguidament trobem un diedret on jo vaig posar un alien, el vermell crec, i una aresteta tombada i fàcil.
En Pepins va fer l'últim llarg, un resaltillu net que es pot protegir molt bé amb un alien.
 |
| Dues fotos meves al L1. |
 |
| I dues més al L2. |
 |
| Foto-cim. |
 |
| Molt millor el crokis original que el croki-paint. |
Rapelem i com que encara tenim temps decidim fer alguna vieta més.
Quina?
Pues La Torta, el cim més alt d'aquesta regió, i que cap dels dos havíem fet.
Per arribar-hi ens anirà bé una mica de intuïció. Pasem per sota la Tri-roca, després trobem una canal força dreta dreta i descomposta i arribem a peu de la via "Normal", equipada amb parabolts de color blau.
En principi li tocaria a en Pepitu, però m'hi nego i tiro jo.
Una tiradeta de 30 metres ben maca i agradable, amb un bon aleje per arribar a la primera assegurança.
Un cop al cim contemplem les vistes una bona estona i fem un bon grapat de fotos i tirem avall, que ja va sent hora.
 |
| Jo a la via "Normal de La Torta. |
 |
| Vistes des del cim de La Torta. |
 |
| Croki-paint. |
La vertiente Este del Arbara, en Ziordia, cuenta cada vez con más vías de escalada. Al ya mítico Espolón Ziordia se le han unido en los últimos años unas cuantas propuestas de escalada que, dejando aparte la exigente Zazpika, de Pou-Vallejo, a la izquierda del espolón, forman un ramillete de vías de grado asequible y buen equipamiento (bastante concurridas por tanto) a la derecha del mismo. A las Irati, Rock Circus, Birra Moretti, Marieta y Altzania, de Antxon Gorrotxategi y sus amigos, hemos querido sumar, Sergio y yo, una más, la Pop Circus, algo más picante en grado, pero sin pasarse y, eso sí, de autoprotección en lo posible (info de la Pop Circus).
La línea parte de la última reunión de la Pop Circus, señalada con un hito y una inscripción y discurre paralela a esta, cruzando la Rock Circus para salir a un canal de descenso cómodo caminando, que también hemos limpiado. Hemos bajado varias veces y creemos que la línea funciona bien, no hemos tenido problemas de recuperación de cuerdas y todas las estaciones de rápel son cómodas para tres personas, excepto la última a 35m, más exigua. Se pueden hacer rápeles a 60m con cuerda doble o a 35m con cuerda simple.
POP CIRCUS Ziordia (200m 6a+)
