divendres, 22 de març de 2013

Via "Dels rodríguez" a la cara W de la Peluda, Montserrat

Doncs si. Tres ripollesos, calcari-adictes, obrint des de baix una via a Montserrat.
Déu n'hi dó com les gastaven l'Anglada i cia....
Un dia voltant per Agulles em vaig acostar a aquest pany de paret i vaig quedar de pedra al veure que hi havia una fissura-bavaresa de vint metres i pel que semblava, totalment verge.
Vaig buscar informació per sí havia alguna via que passés per la llastra i...res.
Vaig convèncer al meu germà per obrir-hi un itinerari, no va costar gaire enganyar-lo...
Un fred dia de març vam començar a obrir-la. A mesura que pujava, ja anava equipant-la, fins que vaig topar de ple amb un buril... Joder!
Quan ja estava a punt de baixar desequipant i treints les xapes noves, em decideixo per tirar amunt. Si més no, ja ho desmontarem tot rapelant. I així, tot pujant guarrament, ja que la roca no era gaire bona, i no volia gastar gaires parabolts, vaig arribar al final de la llastra, on vaig montar la R1. Hi havia un parell de burils amb un cordino "furrunyós"i la via no tenia continuitat. Semblava un intent abandonat. Doncs cap amunt!
Pujà el meu germà de segon, fent una mica de neteja i possant el parabolts que, a criteri nostre, faltaven. Un cop a la R decidim baixar... Fot un fred que pela!
La setmana següent hi vam tornar. Vam "yumar" el L1, i sense pena ni gloria vam obrir/equipar el L2. Un placa desplomada, amb roca dubtosa i sense possibilitat de clavar res... Al final va quedar un Ae fàcil, era la primera vegada que en David utilitzava estreps, els parabolts van quedar força apropet, però a qui li sobrin que se'ls salti, i no passa res.
Aquesta segona vegada tampoc vam acabar... Cardava un fred del "copón"! Ràpel pendular fins el coll de La Peluda amb l'Agulla del Sol Ponent i cap a la comarca que hi falta gent!
I finalment, el tercer dia que hi varem anar vam acabar.
El meu germà, amb resaca i poques ganes, ens va esperar al collet abans esmentat i ens va fer un bon reguitzell de bones fotos, mentre en Quim i jo obriem el tercer llarg. Mentre pugem creuem una via d'en J.M. Porta que va en diagonal cap a l'esquerra, vam possar els parabolts (2, si no recordo malament) al costat dels burils, sense afegir-ne,  per respectar  aquesta via, i més amunt vaig muntar la R3.
 Quan en Quim va estar amb mi, vaig sortir disparat cap al cim, ja que el L4 és una rampa sense dificultat.
Un cop al cim, ràpel i cap a escalar una mica... Rebentat com estava, l'únic que vaig fer va ser arrossegar-me i baixar-me de tot arreu... Collons amb el conglomerat!
Setmanes després hi vam tornar a fer la primera repetició i netejar-la una mica més.
Pel que he anat llegint a internet, els dos primers llargs estan força nets, per tant crec que és una via bastant recomenable, variada, té ombreta als matins d'estiu, i generosament equipada, per no passar por i practicar amb els estreps.
Vinga! Ja em direu!
P.D.: Vaig comentar-li a en Porta que la nostra via creuava la seva, va arronsar els hombros, va deixar anar un Pseee..... i vam continuar treballant. (Nota pel taliban que un dia vaig llegir que es queixava...)


Jo "prenent el Sol" a la R1 mentre asseguro al meu germà

Carai!!! Quina calor!!!

Ell si que va suar!!! Vaja estreno amb els estreps!!!


1 comentari:

Blogger ha dit...

NeoBux is the biggest get-paid-to site.