I amb l'excusa de que el meu germà ha de fer una mica de rodatge després de la lesió, i de que em de fer voltar la furgo sino es rovellarà, ens en vam anar tots dos cap a Peña Rueba.
Per qué?
Doncs perqué els croquis que vam trobar per internet en ho pintava molt bé: vies no molt llargues 200-300mts, ben equipades, amb no molt pateo, roca sana i bones vistes de riglos.
La via escollida va ser l'arxi-popular "Sendero límite", però un cop a peu de via vam canviar d'ideia.
La causa? Dos petits desprendiments que van anar a petar a peu de via, a escasos metres nostres.
A punt de marxar cap al bar, ens decidim a probar sort a la "Santi Sagaste".
Molt bona elecció.
Un primer llarg de 6a que ens agafa freds però que ens va surtir molt bé....wenu....jo vaig cardar una apretada que una mica més i m'estripu l'ojai....perdó per l'expressió però va ser així...
Aquest llarg el vam enllaçar amb L2, 4°, i després venen quatre tirades molt bones de 5°/5+, sobretot el quart llarg, moooooooooolt xulu!
L'ultim llarg no és lleig però la roca aquí no dona molta confiança i no val a badar.
El camí de baixada està molt ben marcat, més fàcil del que sembla, desgrimpades, cadenes, cordes fixes i cables ens duran a peu de via.
Només vam fer dues fotos, una durant l'aprox i l'altre baixant, ho sento....
Ens va agradar tant que ja tenim la guia de la zona, i el puta del meu germà fins hi tot ha tornat, aquesta vegada a fer una via més senzilla, "Los terceros tambien existen" però amb la parenta....glups! Aixó li dona un parell de graus més a la via! Jajajajaja! 5°/6c...jijiji
Segons ells molt bona via també, plaisir 100%, però aquest cop van seguir fins el cim, des del qual és més fàcil el descens i tant sols són dos llargs mes de 3°.
 |
| La Nuria acabant el segon llarg |
 |
| Fent l'última per arribar al cim del Mallo Mora |
 |
| Jejeje...aquesta fita si que la vam veure! |
http://eskalatzencas.blogspot.com.es/
En vermell la via, i en verd el descens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada