dimarts, 24 de gener del 2017

Lo Pep

Arribem a peu de la paret de la Formiguera i estem sols...
Comor!?!?!
Au va, no s'ho creu ningú aixó!
Wenu... hi havia una parelleta a punt de divorciar-se a la Garrets i nosaltres...
Al final ens vam decidir per la via Lo Pep.
Un consell:
Aprofiteu per fer-la JA!!
Esdenvindrà una clàssica i es sobara en quatre dies!
I em preguntareu el per qué...
MOLT FÀCIL
Ho té tot per ser una classicota.
Equipament excel.lent i generós.
Roca exquissita i netejada.
Grau assequible.
Reunions còmodes.
Línia molt maca.
Encara no entenc com és que no s'hi havia possat ningú...
Recomenable 100%!!
Sembla que vagi molt a prop de la Normal, però quan la fas, ja veus que les dues vies respiren.
Tres llarguets que nosaltres vam fer en dos, on només ens em de preocupar de moure l'esqueletu.
Us  penjo un parell de crokis, un d'en J.R. Segura, pare de la criatura, i l'altre d'en X. Larretxea, que penso que l'ha clavat més amb la graduació... però ja sabeu que aquest tema és molt subjectiu i espinós!

L1+L2

I a Ripoll plovent a bots i a barrals... a qui se li digui!

La Mireia arribant a la nostra R1

I arribant a dal de tot, plaisir 200%!!

Crokis d'en Segura

Crokis d'en Xabier