dijous, 26 de gener de 2017

Martinetti

Doncs aquesta via és la única que he repetit a la paret de la Formiguera de Sant Llorenç, i m'ha costat igual o més que fa 10/12 anys enrera!
Aixó vol dir que no he millorat gens i em continuo arrossegant pels quintus!!!
La vaig fer fa un grapat d'anys amb el meu germà, i només recordo que em va costar un ou!
Segons ell, que té molta més memòria que jo, diu que vaig encadenar, però al límit...pues aquesta vegada també!!
Vaja quintus més ochenteros!!
Potser és per qué feia molts dies que no cardava res amb aquesta merda de meteo, o que m'he fet gran, gros i gras, o que hi havia una extranya conjunció de planetes per putejar-me o jo que polles sé! Peró em vaig arrossegar com un putu zombie!!

Pudé per aixó ho faig tant malament! Estaven tots els planetes aliniats contra mi!

Així escalo aquests ultims 25 anys!!!

En principi volia fer la Normal, però estava colapsada per mogollón de gent...oi Joan?
Total, em va tocar improvitzar... m'hagués fet gràcia la "Garrets", però vaig pensar:
- Fem la "Martinetti" per escalfar amb un cop de pixa i cap a la "Garrets" després.
😂😂😂😂😂😂
Ens cardem a la "Martinetti" i només de començar ja veig el pa que s'hi dóna...
El 4° del L1 ja m'el vaig tindre de mirar...
- Collons...
Arribo a la R pensant que ha set un titu calent i enllaço amb L2...
Joer...quin passillu que hi ha! I només és 4+!!
Monto la R pensant a cardar el camp i arriba una cordada i penso...
- Ostia! Ara no puc baixar-me, que pensaran aquest parell!!
- Ostia! Ara no es pot caure res, sino els matarem!!
- Ostia! És que no hi ha més vies buides?
- Ostia! Però si tenen les amigues a Lo Pep! Aneu allà a tocar els collons, joder!!
Així que em toca inflar-me de valor i tirar cap a dalt...
Començo el L3 (el nostre L2) i d'entrada m'haig de jalar un aleje del millon!
Acabo el llarg molt cansat degut a tants dies de jeure i al cague...
Amb lo bé que estariem a la "Normal"....oi Joan?
Arriba la dona a la R i tiro cap a dalt...
Vaig pujant tant bonament com el meu cul i el meu coco em deixen, fins un pas que m'encallo una bona estona.
Al final no sé ni com ho faig i arribo al cim!
Estic molt, però que molt cansat!
Però qué és aixó!
M'hauré de dedicar al parxís igual que la meva sogre!!
I segur que encara m'untaria!!!
Un cop a dalt de tot, el cel es tapa, comença a cardar rasca i decidim anar a fer un bon tec a Can Pere per oblidar-me de les penes.
Aixó si, en Joan i la seva colla continuen monopolitzant la paret!!
De non rotllo, eh!
Un cop al restaurant, vam conèixer "lo Juan" i part de la seva penya.  Molt divertits i molt bona gent, com diria en Quim Masferrer.

Peu de via inconfussible

La Mireia al L3


Dues fotos de la dona a la travessa final del L3


I dos crokis d'en Xabier