divendres, 14 d’abril de 2017

El Paral·lel Montserratí

Ja fa bastants dies d'aquesta sortida i qüasi no me'n recordo.
Recordo al parking, aixo sí, estavem amb una serra de metalls, un taladre de bateries i joc de broques del Parkside. 
Anem a equipar a Montserrat?
Del que tb me'n recordo és del coi d'escales dels pobres, la xafogor i la ressaca =  per això van inventar el Funi.
Ens dirigim cap a la Font de Sant Jacob. 

Veieu algo estrany?

...qui assegura al Xexu???


i al Karre?


















Aixó és el Paral·lel Monserratí a la nostra manera. Cadascú amb les seves històries. No  tens la opció de triar si de primer o de segon, has de fer les dues coses! Jo anava amb el grillo modificat i el Xexu amb el Soloist. Varem fer dues vietes faciletes d'uns 90 mts. El Xexu el tenia a 10 mts a la dreta. Així és més divertit i no tan agònic (per mí clar que sóc el principiant). Es molt fàcil de fer, el més important és que t'agradi l'escalada, els tinglados de cordes i anar una mica per sota del teu grau....ah! i fer algun glop de saliva de tan en tan.

Aquestes són les vies:



Després vam fer una junts. La Sultains of Swing a la Gorra Marinera.
Bònica via, prou recomanable, que combina llargs fins de placa, amb murs amb bona presa.

Vèieu aquesta foto:

És el Xexu sortint del segon llarg. La foto està guapa eh!?
Doncs hem va costar repetir el segon llarg. La qüestió és que em vaig deixar el puto movil a la repisa d'abaix!!! Sí, ho podeu dir...
Toooontooo!. Au, cap a vaig... A més a més, passant-li el material al Xexu...va i em cau un mosqueto, relliscant i rebotant directe cap al terra. La confiança, en la escalada, pot ser mooolt perillosa. Oju!

Per últim una imatge del descens i una selfie-instàntanea de la jornada d'aprenentage, jiji




1 comentari:

Sergi Martínez ha dit...

Qui no té memòria ha de tenir cames... i una cordeta per rapelar!!!!!!!