dijous, 4 de maig de 2017

Cagades vàries



Tornem a ser el “trio ternura” Xexu, Pepito i jo, dèiem de tornar al Serrat del Poll a fer Los misteris de Lopepegall, anem fem cotxe i em despisto a la C-25 … vaya tela. Primera cagada...
I ja no ens sortia compte anar a Alos, en Xexu treu la biblioteca de topos… i diu fer la via Los 50 del Guti 110 m. 6b/Ao (V+ obl) a St. Llorenç de Mont gai a la paret de la Formiguera, miro de reüll i em sembla correcte i sense parar el Saxo… cap allà!



Arribem a peu de via i feia bastanta calor, però estava motivat i decideixo començar jo.
L1 6b/Ao 25m => Comença amb una placa de dificultat concentrada per anar a buscar una fissura cantelluda en diagonal esquerre, ben equipada, el pas d’entrada el vaig trobar de pu.. llet i per calentar no molen gaire aquelles regles... però mira! Content, va sortir!!





 
 I Després tindrà un pas tonto de V+ abans de R que també em va posar les piles. Jo vaig trobar 6b i la resta de V i el pas V+ en conjunt




L2 6a+/Ao 25m => Aspecte desplomat però en veritat l’esquives una mica per l’esquerre i no és el que sembla, tot seguit té un pas que t’obre molt la porta però jo no el vaig trobar de 6a+, el vaig més molt més fàcil. La resta del llarg roca a controlar però correcte. En Pepitu els 2 llargs li han costat molt, i és un d’aquells dies que no es “troba” i diu que només vol fer la següent tirada (Segona cagada)




L3 III/IV 30 m => Tràmit, caminar i una trepada per agafar un ressalt que ens deixa a la última R (No li va fer deixar el meu germà... jajajaja)



L4 V+30 m => Després de discutir bastant ratu amb en Pepitu el convencem perquè faci ell la última (i ho aconseguim!!) perquè es veia bastant grapada (Tercera cagada) era la via del Chicos 105m. V+. La via Los 50 del Guti va una mica en diagonal a la dreta, nosaltres vam veure els parabolts i cap allà... Llarg certament bo i constant, a mi em va costar més que el 6b jajajja cadascú té el seu estil, el vaig veure de 6a més que normal rés de V+... la tirada que us entrarà pels ulls i no us comento res ja que no cal, molt bona!!



El descens el vam fer seguint un corriol poc marcat amb tendència esquerre fins a empalmar amb el camí de baixada de la ferrata, no té pèrdua.

Un cop gairebé al cotxe en Xexu diu fer la cresta de Disblia, via Crestas Tío María V+ 155m, ja que hi érem i encara quedava sol i ganes! Cap amunt!




L1 III 20m => Nosaltres amb fer trepant sense lligar-nos, o sigui que no té res i es pot fer una R0 per començar la via.
L1 IV/V 45m => Tirada que va buscant el “filo” de la cresta anant a buscar una mica l’ambient, bona, a mi em va agradar, mot ben equipada, em pensava que em saltaria bastant segurus, i no me van sobrar gaires... 







L2 V+40m => Tirada alpina, xula, ideal per en Pepitu que ha fet molts tresmils ;), el pas diedre de V+ obre una mica la porta o potser no el vaig encarar bé, però és concentrat i en general el llarg es fa molt bé.




Quins records ....

L3 III/IV 50m => Aquesta la va fer en Xexu i així ja havíem fet una cada un. Seguim la cresta trobarem un bloc fissurat on empotres el peu per aixecar-te i la resta tornem a crestajar, jo la vaig sense gats (quin mal de peus... ja no estic acostumat) i es fa sense problemes.
És una via facileta, molt ben trobada, ja que des de afora no és especialment atractiva però després et deixa un bon gust de boca, ideal per combinar amb batejos de roca o dies ganduls.

La baixada és evident, seguim el megacorriol de baixada que veiem i ens torna a deixar a peu via.

Dia ben aprofitat tot i les cagades succeïdes que vam tenir.  Recommended!!!




1 comentari:

Sergi Martínez ha dit...

El puta!!!! Com que li caben els ditets a les fisuretes, li va sortir! En pepins i jo....acero o desespero! Haurem de comprar un mapa per tenir el cotxe...i mirar-lo!