dimecres, 1 d’agost de 2018

xXx (2)

Anem per la segona X...
A finals de maig, després  de dies i dies de pluja, pinta un finde més o menys estable.
Així que ens posem d'acord en Pepins i jo per anar a fer algo per Oliana.
Mentre esmorzavem, vàrem triar via, la "Treintaitantos".
Jo ja la tinc, i a més en tinc un bon record, ben assegurada, roca bona, via maca i aproximació curta.
Quan estàvem fent el carajillu, el dia ja es va començar a torçar...
En Pepins ja veia pegues per tot arreu perquè la veia molt difícil.
Després vàrem acabar aparcant a la quinta ostia!
Ens vam liar una mica a l'aproximació.
Van anar apareixent nuvolets que van acabar sent uns cumulonimbus d'agarrate als matxus!
I després d'haver fet tres llarguets ben macos, en el quart, en Pepins es queda clavat en una placa. Es tira una bona estona negociant el pas, però finalment decideix baixar-se...
Uns quants renecs meus no el fan canviar d'opinió.
Des de la comoditat i seguretat de la R3 si que es veu que hi ha un alejillu, però segons el crokis és 5°, i jo no recordava haver passat por, també s'ha de dir que ja fa uns 15 anys que la vaig fer i estava molt millor que ara.
Total el baixo fins a la R3 i...
Sorpresa!
Ja trona!
Com que soc de "casa bona" i de petit sempre ens deien que "Hombre precavido vale por dos", agafem la corda i tirem avall.
Per dalt queden tres llargs i tot el descens, i per sota només tenim dos rapels i desfer l'aproximació.
Si vull remullar-me ja iré a fer un barrankillu!
Arribem a la carretera i encara no plou.
Amb un sentiment agredolç decidim rematar el dia fent esportiva a la Obaga Negra.
Fem unes quantes vies i quant encara no estàvem saciats, comença a ploure.
Baixem a tot ostia i arribem a una baumeta al costat de la carretera vella just quan comença a pedregar!
Save by the bell!
Esperem una estoneta i quan para anem cap al cotxe i a fer un dinaret, no ens ho hem guanyat però tenim gana!
I ara el consagrat croki-paint acompanyat d'unes pedo-photos!

Croki-paint!


Dues pedo-photos d'en Pepins al L1...

...i al L2.