dilluns, 3 de setembre del 2018

Bio-desagradable i molt!

Doncs com a bons desertors del conglo, ja que sembla que aquest any anem poc per Montserrat, i per triscar una mica, que aquesta panxassa no hi ha manera de fer-la baixar sense passar gana, vam decidir anar a fer una via que està a casa putes i que sobre el paper es veu assequible i maca.

Croki-paint.

Pues vaja decepció!
La via està força lluny, una horeta i mitja des de l'aparcament de Coma d'Orri, entre Setcases i Vallter. Pensava que tardariem més, però el camí es fa bé fins el tram final, on s'ha de remuntar una tartera molt costeruda i a contra-rellotge, perquè veiem una colla de tres que també hi van.
Al final arribem tots cinc alhora a peu de via, i jo que soc una mica anti-social, ja volia marxar. Però en Pepins es carda a parlar amb ells i ens acaben deixant passar, però tampoc em mola gaire portar gent per darrera, ja que si ens cau alguna cosa podem fer strike, així que en Pepitu agafa i tira amunt abans de que el convenci per cardar el camp.


Un primer llarg que té un muret xulu i fàcil només de començar, després una rampa plena de pedretes sueltes i un sostret patinós per arribar a R.
Després tiro jo, per una rampa llarguíssima i molt tombada...mama por! A veure quants mato! Quanta grava suelta!
No vaig veure R2, i anem directes a R3, que es fa en un pi, amb un petit ensamble.
Tira en Pepins i segueix la mateixa tònica fins R4.
Torno anar a davant jo, i sort, perquè aquest és l'únic llarg que val la pena. Fins aquí no em posat cap catxarro, no sé perquè no la van acabar d'equipar, perquè per possar parabolts pel terra ja els podien haver posat aquí, però en fi, nomes vaig possar tres aliens, que sí tenim morro no possem ni això, tirada molt maca.
L'últim llarg el fa en Pepitu, i com és habitual aquests darrers mesos, s'acaba liant i sortint de la via i descobrint nous mons... Tirada força pedete també.
Arribem a cim i esperem a la colla que duem a darrera, ja que s'ha de baixar rapelant per la via.
Quan arriba el primer, en X. Díez, comencem a baixar, ben cagats perquè es mastega la pluja de rocs que hi haurà!
Baixem tant ràpid com podem per estar el menys temps possible sota seu, però al final acabo rebent jo, com sempre, però res serio.
Via poc recomenable, la veritat, tot i que el lloc és molt guapo i s'està fresquet, ja que és cara N.
Sí encara hi voleu anar amb lo que us he explicat podeu trobar més informació aquí.


Jo arribant a R1, la foto equivaldria a la via!

Petit souvenir d'aquell dia.

Vista de l'agulla aproximant.