Pues com que continua plovent, que raru, us cardaré una altre rotllo d'una escaladeta que vàrem fer ja fa un grapat de dies a Sant Llorenç del Munt.
Lo bo d'anar a les manis de l'11 de Setembre, és que et permeten fer coses pel matí, dinar i arribar a temps a la concentració.
Així que amb en Pepins vam agafar els trastus i vam tirar cap avall.
Jo he fet dues vies a Sant Llorenç del Munt, i no m'acabo de fiar gens d'aquella pudinga de rocs i fang mal soldats. Segurament és el coco, ja que si la gent hi va, no serà tant dràstic.
Mentre esmorzem a Manresa, triem la via "Aresta dels cavalls" , a la Roca del Salt dels cavalls, al Cingle dels cavalls! Collons! Que complicat ho carden aquí a baix!! Tants cavalls hi ha o hi havia? Deu semblar el Far West això!!!
La via en qüestió no sembla complicada, està equipada, no em estat mai per aquests verals i com em de dinar i baixar a Bcn, la trobem perfecte.
Ens va costar un "Munt" arribar a peu de via, però ho vam aconseguir!
Nosaltres vàrem aparcar a Can Robert. Per trobar-ho més val que poseu el Google Maps, per qué hi ha un sarau de carrers i cartells que lo flipes neng!
Un cop aquí vam seguir a peu per una pista en direcció Can Pobla, on hi ha un aparcament, que no sé com collons s'hi arriba. Aquí vàrem girar a l'esquerra fins a tenir a sobre la roca. Aquí neix un corriol molt dret amb unes poques marques de color verd que passa per peu de via. Segur que hi ha un camí més curt i milions de dreceres que no vam fer, però vàrem arribar!
Un cop a peu de paret, en Pepitu es posa ferruco i vol començar ell.
- Vale, vale.... tira tu si vols!
Escala poc a poc i amb molt de compte, finalment arriba R1 saltant-se la última xapa, quin sobrat de tiu quan vol.
Aquest llarg es fa bé fins gairebé al final, on trobem un bombet que a mi m'hagués fet molta ansia fer-lo de primer, ja que si es peta algo i volem, caurem directament a una repisota.
Li proposo a en Pepins si vol fer tota la via de primer i s'hi nega....glups.... quin yuyu de pedra.... uf... és com un "Munt" de rocs posats de mala manera i enganxats amb cola d'un basar xinu!
Trago saliva a fons i tiro cap a dalt.
Sortideta guapa i a mig llarg s'acaben les xapes i els cantos...
Quan estic a punt de baixar-me, faig un parell de moviments més i trobo un parabolt!
Muacs, muacs!
Uns quants petonets a la xapa i continuo fins la R2.
El tercer llarg el fa en Pepitu i en un moment arriba a la reunió.
Pujo jo i un cop estem junts ens mirem la última tirada.
Collons.
Com impresiona!
Tiro cap amunt, i passet a passet arribo a la reunió del cim de l'agulla.
Aquest llarg és molt guapo, molt recomenable! No deixeu que us el cardi el company!
Tot i que està equipat, jo vaig posar un parell d'aliens, vosaltres mateixos.
Un cop al cim, anem a buscar el rapel, que està a la vessant oposada d'on em pujat.
Recollim tota la martingala i tirem avall.
A les quatre de la tarda estem aparcats a Bcn (i de gratis!) i a les 17:14 ja estem a punt per la performance d'aquest any amb la panxa ben plena de pizza i birra!
Lo bo d'anar a les manis de l'11 de Setembre, és que et permeten fer coses pel matí, dinar i arribar a temps a la concentració.
Així que amb en Pepins vam agafar els trastus i vam tirar cap avall.
Jo he fet dues vies a Sant Llorenç del Munt, i no m'acabo de fiar gens d'aquella pudinga de rocs i fang mal soldats. Segurament és el coco, ja que si la gent hi va, no serà tant dràstic.
Mentre esmorzem a Manresa, triem la via "Aresta dels cavalls" , a la Roca del Salt dels cavalls, al Cingle dels cavalls! Collons! Que complicat ho carden aquí a baix!! Tants cavalls hi ha o hi havia? Deu semblar el Far West això!!!
 |
| Creuant Matadepera.... |
Ens va costar un "Munt" arribar a peu de via, però ho vam aconseguir!
Nosaltres vàrem aparcar a Can Robert. Per trobar-ho més val que poseu el Google Maps, per qué hi ha un sarau de carrers i cartells que lo flipes neng!
Un cop aquí vam seguir a peu per una pista en direcció Can Pobla, on hi ha un aparcament, que no sé com collons s'hi arriba. Aquí vàrem girar a l'esquerra fins a tenir a sobre la roca. Aquí neix un corriol molt dret amb unes poques marques de color verd que passa per peu de via. Segur que hi ha un camí més curt i milions de dreceres que no vam fer, però vàrem arribar!
Un cop a peu de paret, en Pepitu es posa ferruco i vol començar ell.
- Vale, vale.... tira tu si vols!
Escala poc a poc i amb molt de compte, finalment arriba R1 saltant-se la última xapa, quin sobrat de tiu quan vol.
Aquest llarg es fa bé fins gairebé al final, on trobem un bombet que a mi m'hagués fet molta ansia fer-lo de primer, ja que si es peta algo i volem, caurem directament a una repisota.
Li proposo a en Pepins si vol fer tota la via de primer i s'hi nega....glups.... quin yuyu de pedra.... uf... és com un "Munt" de rocs posats de mala manera i enganxats amb cola d'un basar xinu!
Trago saliva a fons i tiro cap a dalt.
Sortideta guapa i a mig llarg s'acaben les xapes i els cantos...
Quan estic a punt de baixar-me, faig un parell de moviments més i trobo un parabolt!
Muacs, muacs!
Uns quants petonets a la xapa i continuo fins la R2.
El tercer llarg el fa en Pepitu i en un moment arriba a la reunió.
Pujo jo i un cop estem junts ens mirem la última tirada.
Collons.
Com impresiona!
Tiro cap amunt, i passet a passet arribo a la reunió del cim de l'agulla.
Aquest llarg és molt guapo, molt recomenable! No deixeu que us el cardi el company!
Tot i que està equipat, jo vaig posar un parell d'aliens, vosaltres mateixos.
Un cop al cim, anem a buscar el rapel, que està a la vessant oposada d'on em pujat.
Recollim tota la martingala i tirem avall.
A les quatre de la tarda estem aparcats a Bcn (i de gratis!) i a les 17:14 ja estem a punt per la performance d'aquest any amb la panxa ben plena de pizza i birra!
 |
| Vistes de l'agulla i de la via. |
 |
| En Pepins buscant algo sòlid! |
 |
| En Pepins continua buscant algo sòlid. |
 |
| En Pepins al L3. |
 |
| Croki-paint. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada