Continuo cardant-vos el rotllo amb vietes que hem anat fent aquests mesos i de les quals vàrem trobar molt poca informació per interlens i que esperem que us sigui d'ajuda els drames que us anem explicant.
Som-hi doncs.
Som-hi doncs.
Fa uns dies tenia lliure només dissabte matí, ja que pel vespre tocava fitxar! O millor dit FLIPAR! Inacceptable arribar tard o quedar-me fora!!
Per fi tornaven després de 6 anys!
Per fi tornaven després de 6 anys!
 |
| Till i darrera Christian. |
Un concert brutal!
Com que no volia tornar a pillar com a l'endemà del concert del 2013, havia d'aprofitar el matí del dissabte i diumenge fer sofing.
Així que amb en Pepins vam decidir fer algo per la comarca i com que ell no ha estat mai al Morro del Quer i acabarà sent el senyor feudal d'aquelles terres (o això es pensa ell, vaja) doncs li vaig portar, ja que si no li duc jo, no anirà mai. Quin jovent!
Esmorzem a St. Quirze, al bar dels Morata, recomenable 100%, i anem per feina. Com feia poc que hi vaig anar, encara recordava l'accés amb cotxe i a les 11 del matí ja estàvem al peu de la "Via de les Nimfes" i a punt per tirar amunt.
Comença en Pepins ja que aquest llarg és comú amb la "Via de El equipo A" que vaig fer a principis del 2018. Després d'una bona estona batallant amb l'antena i els estreps, arriba a R1. Continuo pensant el mateix que l'altre vegada: el 3er xapatge el trobo molt difícil, tant pel qui va de primer com pel de segon, però en fi, suposo que haurem d'entrenar una mica.
Enceto la segona tirada i per arribar a la primera assegurança tens un bon ostiot amb factor 357 sobre la R, però buenu, antenassu i cap amunt seguint la ristra de parabolts i acerant a totes les xapes. Tot i així aquest tramet em va agradar força.
Després arribem a un jardinet, que segons m'han dit hi havia d'haver-hi una estaca. No sé sí encara hi és o no, o potser no la vaig veure, però el resultat va ser que em vaig tenir de menjar un aleje de pilotes fent matojo-tracció. Uns moments de cagarela i arribo a la xapa. Un altre paset tonto ajudat per les farigoles i encaro la placa final que no em va sortir en lliure però és molt guapa!
Monto reunió i puja en Pepins acerant també a tot arreu. Una mica de cháchara i tirem cap avall que ja estic nerviós només de pensar amb el concertillo!
L'aproximació: Des de St. Quirze de Besora anirem en direcció Vidrà fins al trencant on agafem la pista, 9km. justos. Hi ha un cartell de prohibit circular i un altre on posa Cal Barretó 4'9 km.
Un cop a la pista, a uns 700 mts. hi ha un revolt molt tancat on hi ha un trencant que segueix la riera. L'hem d'ignorar i continuar amunt per la pista principal. Us ho dic per qué una mica més la liem nosaltres.Em de seguir la pista principal, i quan estem a punt d'arribar a la masia de Cal Barretó, a uns 100mts., millor aparcar el cotxe, ja que la pista que va fins el cim del Morro està bastant feta caldo.I un cop al cim del Morro, és millor baixar a peu. El camí està ben fressat i no té perdua. Oblideu-vos de fixar cordes o fer ràpels!
Aquí van unes fotillos i el croki-paint.
Esmorzem a St. Quirze, al bar dels Morata, recomenable 100%, i anem per feina. Com feia poc que hi vaig anar, encara recordava l'accés amb cotxe i a les 11 del matí ja estàvem al peu de la "Via de les Nimfes" i a punt per tirar amunt.
Comença en Pepins ja que aquest llarg és comú amb la "Via de El equipo A" que vaig fer a principis del 2018. Després d'una bona estona batallant amb l'antena i els estreps, arriba a R1. Continuo pensant el mateix que l'altre vegada: el 3er xapatge el trobo molt difícil, tant pel qui va de primer com pel de segon, però en fi, suposo que haurem d'entrenar una mica.
Enceto la segona tirada i per arribar a la primera assegurança tens un bon ostiot amb factor 357 sobre la R, però buenu, antenassu i cap amunt seguint la ristra de parabolts i acerant a totes les xapes. Tot i així aquest tramet em va agradar força.
Després arribem a un jardinet, que segons m'han dit hi havia d'haver-hi una estaca. No sé sí encara hi és o no, o potser no la vaig veure, però el resultat va ser que em vaig tenir de menjar un aleje de pilotes fent matojo-tracció. Uns moments de cagarela i arribo a la xapa. Un altre paset tonto ajudat per les farigoles i encaro la placa final que no em va sortir en lliure però és molt guapa!
Monto reunió i puja en Pepins acerant també a tot arreu. Una mica de cháchara i tirem cap avall que ja estic nerviós només de pensar amb el concertillo!
L'aproximació: Des de St. Quirze de Besora anirem en direcció Vidrà fins al trencant on agafem la pista, 9km. justos. Hi ha un cartell de prohibit circular i un altre on posa Cal Barretó 4'9 km.
Un cop a la pista, a uns 700 mts. hi ha un revolt molt tancat on hi ha un trencant que segueix la riera. L'hem d'ignorar i continuar amunt per la pista principal. Us ho dic per qué una mica més la liem nosaltres.Em de seguir la pista principal, i quan estem a punt d'arribar a la masia de Cal Barretó, a uns 100mts., millor aparcar el cotxe, ja que la pista que va fins el cim del Morro està bastant feta caldo.I un cop al cim del Morro, és millor baixar a peu. El camí està ben fressat i no té perdua. Oblideu-vos de fixar cordes o fer ràpels!
Aquí van unes fotillos i el croki-paint.
 |
| En Pepins obrint el 1r llarg. |
 |
| En Pepitu arribant al jardinet del L2. |
 |
| Diedret ben guapo del L2. |
 |
| Placa final que per si sola ja mereix una visita. |
 |
| El senyor feudal i el seu comptat! |
 |
| Croki-paint!! |
 |
| Croki-paint xirlat del blog d'en Nanivan. |
3 comentaris:
Hola Sergi, dos post seguits de vies meves; això nomes vol dir que ja no et queden vies bones per repetir... jejejjeje soc especialista en l'aprofitament dels rostolls que em queden a la vora de casa. Això si, el paisatge compensa la visita ja ho deus haver comprovat.
Si et va agradar el Morro del Quer et recomano la Damocles Impertorbable. Té una fissura del quinze i al trobar-se a la cara nord es ideal pels dies calorosos d'estiu.
Si hi vas ja ho piaras a veure que tal.
Salut company
Bones Ivan! Ui...ja m'he mirat el crokis de Damocles....està una mica lluny ara mateix...això dels menus de 11€ han fet estralls a la meva cintureta. Tinc ganes de fer la Cola jet, diuen que es guapa, pero no la vam saber trobar. Tot i així jo era mes de Dracula del Frigo! Jijiji
Diossssss el dràcula amb el cul de vainilla que no lligava amb res 😂😂😂😂😂. Si hi vols anar un dia m’ho dius, les dues estan de costat i son ideals per l’estiu perquè son north face. Inclús algun dia a la tarda sortint de currar. Ja diràs.
Publica un comentari a l'entrada