Ara que ja he enllestit les sortides endarrerides de Montserrat, puc centrar-me en d'altres collunades, com per exemple aquest capritxu meu... jijiji
No us ho he explicat mai però vaig viure dos anys a Torelló, compartint pis amb dos elements més: en Lluís i en Pepitu.
Encara no sé com vaig sobreviure a aquells 700 dies de jarana darrera jarana. Suposo que amb 30 anys ho aguantes tot. Ara seria incapaç de resistir aquell ritme trepidant ni una setmana!
Entre liada i liada anava a treballar, i sempre puntual, no com d'altres, i pasava cada dia per davant d'aquest roc o pedrot o agullola o diga-li com vulguis. Sempre pensava que algun dia havia d'anar a mirar-m'ho, però van anar passant els anys i no va ser fins aquest passat 29 de Setembre que ens hi vàrem acostar.
La víctima en qüestió va ser el meu germà, que degut a l'accident que va patir fa 2 anys, i que més endavant ja us ho explicaré, diu que no vol escalar mai més. Pues es cardarà un fart d'equipar i d'assegurar "qué pa qué"!
Així que aquella tarda, carregats amb el taladru i una estelada dels xinus, 4'5€, ens hi vàrem posar. En realitat vàrem estar més estona de cotxe o caminant que obrint la via que duia entre cella i cella.
Amb els crokis de l'accés a l'aparcament i el de l'aproximació, no cal que us expliqui gaire res més, ja que la vieta en qüestió és fàcil de trobar: és la única que hi ha.
Sí soc realista, és un pet de via amb un pet de roca, però buenu, vam pasar la tarda i vam fer bullir una mica més l'olla, ja que hi ha algú per aquells verals que no li va sentar gaire bé, i el 20 d'Octubre l'estelada ja no hi era.
P.D.: Vaig estar buscant el topònim d'aquesta pedra, però no vaig saber trobar-lo. Entre els companys li diem El Xampinyó, però crec que és més encertat Agullola de la Mare de Déu de Gràcia, que és el nom de l'ermita que hi ha a l'altra vessant de la muntanya. No crec que s'hagi de batejar amb noms com l'Agulla del Kharma, o de Buda, o del Déu que em va parir com fa més d'un... y hay lo dejo...
 |
| Per si esteu disposats a perdre una tarda. |
 |
| No crec que la repeteixi ningú però per si algú hi va. |
 |
| Croki-paint!!! |
 |
No duia estreps, així que vaig improvitzar
amb l'altre cap de la corda |
 |
| Aquí ja és fàcil. |
 |
| Foto-cim x 2! |
4 comentaris:
ei nanu passant per la C17 me la mirava sempre que tornava de l'institut amb el bus i sempre m'havia cridat l'atenció. Me l'apunto per un recull d'escalades de proximitat (des de Torelló també...)que estic fent
Salut company
Ep! La via és força pedete! No dona per més el roc i la roca... Un recull de vies? Si és imprès jo vull una còpia!!!! Hi ha una vieta nova a Bellmunt, tu saps alguna cosa?
Hola Sergi, si em passes el correu te l'envio. L'he publicat al blog del Centre de Torelló. Aquesta via que comentes de Bellmunt la conec, es d'en Pep Vera i vaig tenir la ressenya despres de fer aquest recull i per tant ha quedat a fora. També te l'enviaré..
Ep Ivan.! El meu correu és: sergimartinez29@gmail.com
A veure si enganyo algun colega per començar a tatxar!
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada