divendres, 14 d’agost de 2020

Aguda Gran

Ja fa un grapat de dies d'aquesta sortida, però com ja sabeu no tinc pas collons d'atrapar els posts pendents, que hi farem. A més, ara que començava a defensar-me amb aixó del Blogger, van, i canvien el format. Suposo que és per millor, però fins que no m'hi acostumi segur que veureu cagades garrafals. 
Pues, apa, som-hi. Ja fa unes quantes setmanes que vàrem anar a fer la "Via del Quico", a La Nou de Berguedà.  Una via força maca, en un lloc molt guapo i un matí ben aprofitat. Podríem haver fet més però el Sol ja apretava i l'estómac també.

L'Aguda gran.
L'Aguda gran

Des del poble seguir la petita carretera en direcció a La Clusa. Al principi està enquitranat, però després no, tot i que la pista és molt bona. Creuarem una petita línia elèctrica dues vegades. Després d'una corba de dretes molt tancada trobarem una antiga pista de desboscar bloquejada per dos o tres blocs de pedra. Aparquem aquí. Continuem a peu seguint aquesta pista, primer en baixada i després en pujada. Deixarem un trencant a l'esquerra, i poc després arribarem a un petit pla on hi ha una fita a mà esquerra que en forta pujada ens durà a peu de via, on veurem tres parabolts molt junts que ens marca l'inici.

Croki-paint.


Un cop a peu de via ens encordem. Començo perquè em surt de chumeibols i tiro cap a dalt. Bufo una mica però arribo a la reunió sorprès. Al Berguedà no regalen res i no l'he trobat tant difícil com havia llegit per internet. 

Jo al L1.

El segon llarg ja es veu puta des de baix, i si, ho és molt, sobretot pels baixets com jo. En Pepitu l'encadena i en un moment està a la R2. Suposo que li deuria cardar pànic caure sobre aquells parabolts... n'hi ha algun que és digne del Museu dels Horrors.



Dues fotos d'en Pepins al L2.

El tercer té una primera part molt maca i fineta, després perd molta dificultat fins la R3. I la quarta i cinquena tirada no tenen molta història. Són molt faciletes, però no lletges. Fem cim i un cigarrillu mentre discutim per on baixarem.

Foto-cim.

Acabem decidint que baixarem per l'aresta N-E. Des del cim baixem facilment però amb cura fins a una reunió. És la R2 de l'Esperó N-E. Fem un ràpel d'uns 25 metres fins una altre R, i d'aquí a terra en 25 metres més. Després només ens queda vorejar l'agulla per anar a buscar el camí de pujada. 

Rapelant
Rapelant per l'esperó N-E.

M
Jjjkkg
uir l’antiga pista de desbrossar. Als 10 minuts, després d’una pujada hi ha una bifurcació. Teniu ja l’Aguda Gran davant. Anem a la dreta, amb una sobtada pujada
12 min. Trobem una fita a l’esquerra i deixem la pista. Anem pel mig del bosc seguint un corriol que s’encara a l’Aguda.
16 min. Arribem a la paret, en el tram més baix de la roca on albirem tres parabolts des de l’inici de la via.

 

Cap comentari: