dimarts, 25 d’agost de 2020

Tossuts

Fa un parell o tres de setmanes, en Quim i en Josep, els arxiconeguts Litri i Fonts, van acabar d'equipar una via a Cal Barricó que fa uns 20 anys que van començar juntament amb en Fidel. Com podeu suposar, no els caracteritza la velocitat però si la tossuderia, ja que cada vegada que hi anaven, havien de tornar a netejar el que havien fet l'any anterior.

La via en qüestió es diu "Tossuts", i la varen obrir des de sota en Quim i en Fidel, però per problemes de família la varen acabar en Quim i en Fonts, quedant una línia molt maca de tres tiradetes totalment equipada i amb un grau molt amable, màxim 5+, i amb ombra fins a les 14:00h, ideal per una matinal a l'estiu.

Per arribar-hi em d'aparcar el cotxe a l'antic pont de la N-260, al punt quilomètric 126, al costat del sector d'escalada esportiva de Les coves de Ribes. Creuarem una cadena i després una antiga cantera abandonada. Seguirem la pista en forta pujada, i deixant enrera una segona cadena, arribarem als prats de Cal Barricó. Anirem en direcció les parets seguint unes marques vermelles que em d'abandonar al primer trencant. Nosaltres sempre amunt! Creuarem un torrent sec i en pocs minuts arribarem a les parets. Hi ha algun nom a peu de via que servirà per orientar-nos. La via "Tossuts" està a l'esquerra de les vies "Ossel" i "Diedre". Uns tres quarts d'hora des del cotxe.

Per arribar a peu de via em de pujar una corda fixe que ens deixarà en una còmode repisa on ja veurem les assegurances. El primer llarg comença per un diedret on em de prestar atenció a la roca per després creuar una placa per caçar un desplom molt més fàcil del que sembla, a sobre del qual trobarem la R1, 25 metres de 5é amb un passet de 5+.

En Quim començant la via.

En Quim a la meitat del L1.
 

En el segon llarg trobarem un passet de flanqueig per entrar al diedre de gairebé 60 metres de llarg que ens acompanyarà fins al final de la via. Un cop a dins del diedre utilitzarem diverses tècniques segons ens convingui, diedre, bavaresa, placa, layback...

Jo com que estic molt mataillo utilitzava molt l'esquena i el cul, en plan layback o bavaresa, en canvi, el Litri anava molt en placa i diedre. Tot i així no pasa del 5+. El pas està una altra vegada abans de la reunió, sobretot si sou baixets com jo... Uns 25 metres. Trobarem una reunió intermitja que no cal fer.







Un book del Litri al L2.

El tercer llarg continuem pel diedre. Jo crec que aquest llarg no té cap pas tant difícil com el del segon, però és més mantingut.  Arribant a la R3 em de vigilar, ja que hi ha algun roc dubtós. Un cop arribem a la reunió, lo millor que podem fer és montar el top-rope i que ens baixin a la R2 i assegurar al company des d'aquí, ja que l'altre és molt incòmode, i com que em de baixar rapelant per la via ja tindrem una mica de feina feta.


L3: Abans i després. 

El descens el realitzarem per la mateixa via. Si heu fet un top-rope al L3 només us queden dos ràpels fins a terra. I si no l'heu fet haureu de fer-ne tres. Per fer la via aneu sobrats amb 15 cintes i una corda de 60 metres. Si aneu amb una corda de 60 sobretot feu memòria de si li vau tallar alguna punta, ja que arriba molt justa! Quan la vaig repetir amb en Quim duiem això i el semàfor d'aliens, però no el vaig fer servir. 

Apa, a disfrutar-la! I recordeu que esteu en una propietat privada i que em de ser respectuosos amb el bestiar i els vailets, que sinó en Joan ens cardarà la pell ja que el tiu és una mica ranci.

Aaaaah.... Voleu el croki-paint? Buenu, va, aquí el teniu!


Croki-paint que ja fa dies que circula.

Cap comentari: