divendres, 2 d’octubre de 2020

Frarets 1

Tranquils, no us heu equivocat! 

No heu entrat a cap blog d'ornitologia ni del National! 

Fraret.

El que passa és que hem fet unes quantes agulles a Frares encantats, a Montserrat, però per la vessant Sud. Hi havia fet algunes cosetes, ja fa temps, però degut a la llunyania cap company em volia acompanyar. El lloc el trobo molt i molt guapo, i tot i que hi ha moltes vietes, vies i viotes amb majúscules, no té el mateix carisme de Frares Nord, sense intenció de menysprear!

Buenu, a lo que anàvem... El fraret atlàntic és un pardal marí de la família dels àlcids que viu a l'Atlàntic septentrional AI!!!!! QUE DIC JO!!!!! 

Doncs després d'aquesta intro un pèl surrealista, resulta que l'altre dia en Pepins tenia tiquet i com no, vàrem tirar cap a Ca la Montse. El tiu és molt fanàtic de Montserrat,  però li corre massa sang convergent per les venes, i no li estava bé cap via de les que li deia. 

- Que hi ha molt poques xapes.

- Que és molt difícil.

- Que és molt fàcil.

- Que si la abuela fuma.

Al final vam aparcar el Panda 4x4 Tdi 3800cc Off road intercooler a Can Maçana sense un objectiu concret... Així que li vaig ordenar que em seguís, i sorprenent va creure i no va rondinar.

Després de gairebé dues caminant a pas de turista, i fent una parada a fer un cigarru, arribem a la via "W. Amadeus Mozart", a la cara W de l'agulla Salvat-Papasseit.

Per arribar-hi, nosaltres varem sortir de Can Maçana cap el refugi d’Agulles, i després seguim fins el coll de Porc. Abans d’arribar-hi, un cop passat el coll amb l’Agulla Gran del pas del Princep, agafem una canal què puja per la vessant sud-oest de l’agulla d’en Salvat Papasseit. Pugem fins a una clariana, una placa ajaguda (parabolt) i un arbre al peu d’un gran díedre marquen el peu de via. El retorn el vàrem fer pel Coll de Porc, quedant una rutilla circular molt xula.

Un cop a peu de via descansem una estoneta, i com que jo estic molt motivat i ell no gaire, començo jo. Aprofito l'arbre que hi ha a sota del diedre i amb cura vaig pujant, no és difícil però fa temps que no toco ni roca ni conglo i a més, hi ha algun tram que sona que trona. Hi ha un alejillu que jo el vaig solucionar amb el tòtem blau, però és totalment prescindible. 

Jo al 1r llarg.

El segon llarg és molt fàcil però en Pepins no va trobar la primera assegurança i se li va fer molt costa amunt anar a caçar la 2a. Però tot i així en un tres i no res ja estàvem junts altre cop a la següent reunió.


Dues fotos on surto jo fent el 2n llarg.


Dues instantànies d'en Pepins fent el 2n llarg.

El tercer llarg és... curiós com a mínim. Després de pujar uns metres començo el flanqueig descendent d'esquerres. Si si. Descendent. Anem flanquejant en lleugera baixada i amb pasos molt finets, masses per tants kilos de cul i tant poca goma als gats. Tirada molt guapa i fotogènica.





Seqüència d'en Pepins al L3.

L'últim llarg el fa en Pepitu i segons el crokis l'inici és 5°/Ae. Però el tiu a la que va veure les xapes tant a prop es va motivar i ho va fer en lliure! Com és de suposar, a mi no em va sortir ni de conya! No ho vaig ni ensumar, però tot hi així vaig trobar que la tirada és molt bona.

En Pepins encadenant el 4t llarg. 

Jo arribant al cim.

Un cop al cim, contemplem el paissatge una bona estona i recollim. Discutim si pujar al Bacallà o no, però la mandra i la gana ens venç i tirem avall.

Podriem haver fet més, cert, però també podíem haver fet menys o pitjor. Així que sense cap mena de remordiment comencem la tornada per sota de Frares Nord, que en Pepins no ho havia vist mai. Només per veure el careto que feia veient aquelles parets ja valia la pena la sortida.


Brutal!!!!!!!!!


Croki-paint fet a mà perquè no tenia cap foto decent.


Cap comentari: