Amb això del virus al final ja no saps pas on pots anar, fins quan, amb qui i com. Total, que facis el que facis sembles un furtiu, així que el millor lloc per què no t'enganxin els multons és amargar-se sota terra, ben bé com els nans de Durin a Khazad-dûm, més conegut com a Moria.
|
La Comunitat divagant per Moria. |
Així que imitant a la Comunitat, vàrem pujar a Montgrony, amb la ideia de baixar al Forat de Sant Ou. En realitat esperava més, però no deixa ser un forat a terra sense cap formació rocosa destacable. Res, molta llegenda del Comte Arnau i poca cosa més.
Si ens decidim a anar-hi em d'aparcar el vehicle al refugi de les Planelles, situat una mica abans d'arribar a l'hostatgeria de Montgrony. Un cop allà ja veurem els cartells indicadors. No té pèrdua, ja que el camí està molt ben marcat. Després de 20 minuts de tranquil·la caminadeta arribarem a la capçalera del forat, envoltat per una barana de fusta.
|
Croki-Maps de l'accés al Forat de Sant Ou. |
|
Mapa de l'ICC de l'aproximació al Forat de Sant Ou. |
El Forat de Sant Ou fou explorat per primer cop el 6 d’agost de 1901 per Norbert Font i Sagué i col·laboradors, en una acció que despertà molta expectació, doncs aquell dia s’hi aplegaren al voltant de l’avenc més de 300 persones, un fet que actualment seria molt difícil de repetir, tal com està ara el bosc ocupant l’indret. Font i Sagué va calcular erròniament una fondària de - 95 m (que sí que coincideix amb el recorregut total); la fondària correcta és de - 67 m.
|
Croki-paint mangat d'internet. |
Resumint ràpid, només ens calen dues cordes de 30 metres, 5 o 6 xapes de M10 amb famella per muntar les reunions, una clau de 17 per collar, algun protector de corda també us pot anar bé, material individual com el casc, frontal, jumar, pedal... i mooooltes ganes de jumarejar... Al final no és tant però més val haver fet alguna pràctica abans sí portem algun novell.
|
En Paco muntant la capçalera. |
|
En Cele rapelant el 1r pou. |
|
La única cosa destacable que hi ha al fons de tot. |
|
En Cele remuntant el 2n pou. |
|
Els "Blue Brothers" o els germans Pineda. |
|
En Cele remuntant el 1r pou. |
|
El tram entre pou i pou. |
3 comentaris:
bonica i interessant excursió el descens al forat de sant hou que reservo sempre pels dies d'onada de calor a l'estiu on no et pots enfilar enlloc.... i igual de bonica i interessant escalada és la khazad dum de les canaleres del Baell que crec que á vas equipar tu... moooooooooooolt maca escalada i equipada amb molta idea. Felicitats crac
Bones
Vas fer la Khazad Dum? Ara ja no tinc valor per fer-la. La varem obrir des de sota amb un company a base de molts ploms i algun espit...eren altres temps
oberta des de sota???? molta tela nanu, és ultra tecnica i us devia costar lu seu. A més obrint des de sota sempre consta més que les assegurances quedin al lloc correcte i aquí l'equipament és excel.lent, us haig de felicitar. Tot i que no la vaig encadenar (un repòs) és el tipus d'escalada que més m'agrada, ara en dirien molt Old School (dit en anglés sembla que encara siguem joves i molem, juas)
Salut macu
Publica un comentari a l'entrada