Fent més voltes que un hamster!

 Venga, vamonos p'allá, continuo confinat i diria que jo estic "bé" sinó fos per aquesta ressaca que em farà explotar el cap com un dels Lemmings!

Buenu, em consola que a mesura que pasen les hores em vaig trobant millor, així que continuo cardant-vos la xapa, i perquè no continuar parlant d'escaladetes pel Solsonès?

D'aquesta sortida fa dies,  diria que va ser per la primavera ja que a les fotos surto en màniga curta i tot està ben verd... Quina pena de memòria!

Pues un dia tafanejant el blog d'en Parce vaig trobar aquesta via, o millor dit, integral, ja que és la suma de tres vietes d'en J. Vidal. Vaig pensar que havia d'enredar a algú per anar-hi. Les raons? El lloc pinta guapo, curiós i solitari. La via també pinta assequible, llargueta i guapa. Així que a base de taladrar a en Fonts el vaig convèncer per anar a treure el nas.

Crokis xirlat del blog d'en Parce, 
espero que no s'emprenyi.

Aquest racó del Solsonès està lluny de tot i de tothom, ple de formacions rocoses de conglomerat que recorda el vessant sud de Montserrat, i que en Joan Vidal s'ha dedicat a explorar i obrir vies prou interessants. Un jardí d'agulles i canals on tot està per fer. Per tant, feu-vos a la idea de que us emportareu alguna embardissada i que la roca no és excel·lent, però val molt la pena.

De moment sembla que anem bé.

Aquí ja no tant.

Joer, si ja hi som.

Collons, no arribarem mai?

No us explico les voltes que vam cardar amb el cotxe fins que vàrem trobar "l'aparcament". No sé si el vàrem endevinar, però després d'unes voltes extres per aquella vall, vam deixar el cotxe en una cuneta de la pista que us marco al Croki-map. L'aproximació a peu també ho vam fer tant malament com vàrem poder... bardisses, marges drets, i quan vam passar per tercera vegada pel mateix lloc ja vàrem veure que no anavem bé. 

Finalment, vàrem trobar la via. Tot motivat tiro amunt, i quan més pujo, més difícil és. Vaja quintos aquests del Solsonès! Arriba en Font a R1 i em demana de baixar! No anem pa'bé. Li dic que ja aniré fent i que quan no pugui cardem el camp. 

Peu de via.

Jo a mig L1.

Començant el L2.

Encarant el L4. 

Acabant el 2n llarg.

Després de batallar el segon llarg arribo a R2 i el que es veu sembla molt més assequible. Ens animem tots dos i finalment arribem a dalt de la tercera agulla. Un cop al cim anem a buscar la canal de baixada. Al principi es va bé, fins que queda tallada, fem un ràpel petit i ja fàcilment arribem al bosc. 

La tornada ens va sortir millor que l'anada, però no gaire més, i amb els trons als talons vàrem arribar al cotxe, cansats de tantes voltes però satisfets!

Croki-map.

Croki-paint.