Més Coll Roig

 Pues vinga, com que he agafat carrerilla amb Coll Roig us explico una que deu fer gairebé 3 anys que la tenia pendent. Suposo que aquell dia no vaig disfrutar molt i per tant va quedar com mig oblidada al fons del cervell. No va passar res dolent, però tampoc res d'extraordinari digne de rememorar, però és que això de conèixer gent per la xarxa i quedar per anar a escalar no m'acaba de convèncer. El paiu no és mal tiu, però no vàrem connectar molt. Vam fer tres vietes i cap a casa, sense cervesa ni berenar ni res. Tot va ser molt correcte, però cap dels dos ens em tornat a trucar.

Buenu, doncs anem per feina. Sí no recordo malament diria que vàrem pujar a Coll Roig amb el meu cotxe, i un cop allà, vam començar per la ja ultra-coneguda i clàssica via "Malalts de roca", on tots els llargs són bons o molts bons. Excel·lent feina d'en Baraldés i en Santi, llàstima que hi ha persones que amb l'edat tornen a la adolescència amb les corresponents xiquillades, però bé, que hi farem, més es va perdre a Cuba.

En Carles de Bcn encadenant el 3r llarg de "M. de R."

Encara era d'hora i volíem fer alguna vieta més. Pel meu gust hagués fet una o dues vies de llargs més, i cap al queli, però ell volia fer esportiva o fer primers llargs ja que havia d'encadenar algun 6a si o si. Li vaig proposar fer els dos primers llargs de la via "Patxaran Litrako", que enllaçats ja són un bon 6a. Va acceptar la idea però no li va sortir. Ja hi va posar ganes ja, i està molt en forma, però li falten uns quants metres encara. Suposo que a hores d'ara ja deu fer 6c o 7a, ja què tenia una forta obsessió pel grau. 

Dues imatges d'en Carles al "Diedre d'en Johnny"

El nanu, entre mig decepcionat i mig ratllat volia probar-ne un altre. Jo li vaig dir que ja començava a ser tard i que em feia gràcia probar la via "Diedre d'en Johnny", ja que només l'havia fet una vegada i se'm va cardar a ploure a mig fer. A regañadientes accepta, ja que només és 5+, i a més, des de sota es veia una mica matojera. Total, ell la va tornar a patir, i ja ratllat del tot perquè no li va sortir degut a l'herba i als matolls, segons ell, vàrem decidir donar el dia per bo. Així que vam recollir la caxarreria i cap avall.

Moraleja: Més val boig conegut què savi per conèixer.