Malanyeu amb el Follet

 Després de tants anys escalant, o millor dit, arrossegant-nos per petites parets, la gent es pensa que som molt bons i venen a demanar-te que els hi ensenyis l'art de pujar rocs. Jo ja els aviso que som uns mataos, però no s'ho creuen, i finalment el desengany és monumental. 

 Últimament ha aparegut una petita colla de "descerebraos" molt ben avinguts que tenen molta il·lusió però pocs coneixements, i em van demanar que si els podia portar a trepar. 

 -Jo!!!!!????

 No saben pas el que diuen. Estic massa gran, gros i gras per portar al monte els membres d'aquesta colla: hi ha un septimogradista, un classicorro, un profe de gimnàstica i un All Star de l'hoquei! 

El di que l'Arxé gran es va retirar de l'hoquei.

 Naturalment era molt reticent al principi, però són bona gent i molt divertits, així que m'hi he acoplat i a veure que passa.

 Els primers contactes han set amb el Follet. Amb aquest sobrenom imagineu-vos quin personatge ha de ser. Ja us explicaré més endavant com han anat les sortides, perquè m'ha cardat en cada percal que és per plegar. 

 Ara aprofito per escriure una sortida que vàrem a Malanyeu ja que estàvem parlant de la zona. Aquell dia erem en Follet, i els Arxé. Són una parella ben curiosa, el tiet i el nebot. Déu n'hi dó! No sé quin dels dos té més perill. 

 Com que no els coneixia proposo d'anar a Malanyeu i fer un parell de vies facilotes de costat. Així ens podem fer fotos, podem compartir cordes per rapelar o per sí passés alguna cosa ens podríem ajudar. Així doncs, després de cardar un bon esmorzar arribem a la cinglera cap a les onze i ens repartim: en Follet i el nebot faran la via "Adéu Espanya" i el tiet i jo farem la "Badalona". 

El tiet al L1 de la "Badalona".

El nebot amb un bon resacot al L2 de "Adéu Espanya".

I en Follet recuperant el mateix llarg.

 Començo jo, i la veritat és que per ser 6a és força agradable. Algun aleje i algun paset que t'ho has de mirar, però res de l'altre mon. Quan el tiet arriba a la R1, després d'haver fet algun acerot d'amagatotis, no s'ho pensa gaire i tira amunt. Mentre asseguro vaig esquivant pedretes que tira sense voler i sense avisar. Li falten metres i no és gaire fi escalant. Pujo de segon amb molt de compte perquè no sé quina reunió m'ha montat. Finalment respiro, al menys no ha posat el grigri del revés! Faig el tercer i darrer llarg sense pena ni glòria i esperem al seu nebot. 

En Jordi al L1.

En Follet al L2.

El jovent a R2 de la via "Adéu Espanya".

 Quan arriben a dalt parlem una estona, i fem plans, ja que el tiet té d'estar a Ripoll a quarts de quatre i decidim marxar ell i jo. Els altres dos es quedaran a fer una altra via. Com que som 4 per rapelar, en Jordi i jo baixem a peu , i comprovem que és més ràpid què rapelar amb una sola corda, ja que quan tornem a estar a peu de via encara els hi queda un ràpel.

 Recollim els trastos i marxem que ell ja va molt collat d'horari. Això si, tenim temps de parar a la benzinera de La Pobla de Lillet a pillar uns Cheetos i unes llaunes.

 Us penjo el Croki-paint de les dues vies, ja que són ideals per combinar. "Adéu Espanya" és un pèl més fàcil, però hi ha més aire entre xapa i xapa. Jo us recomano portar uns cinc friends petits/mitjans, tot i que quan la vaig fer fa uns cinc anys no faig posar res, vosaltres mateixos. 

Croki-paint de les dues vies.