Via Teknòcrates RebentaValls - Agulles del Pla dels Hospitalets - Ulldeter

 Via: Teknòcrates RebentaValls

Zona: Agulles del Pla dels Hospitalets - Gra de Fajol Petit - Ulldeter
Dificultat: V/V+ (C/S2-)
Dificultat obligada: V/V+
Llargària: 95 metres
Exposició: Mig
Equipament: Reunions equipades, 1 parabolt de progressió (3r llarg)
Material: 

· Joc de Totems fins al lila i Camalots del 0,75 al 3

· Tascons petits i mitjans útils

· Factible amb corda simple de 60 mts.

· R1 i R2 rapelables. Si seguim fins a R3, la línia de ràpels són 2 arbres amb cordino + maillon i dos parabolts amb anella (reunió via número 4).

Orientació: Nord-Est, a l’estiu millor de tardes i a la primavera i tardor millor de matins

Desprès de dies fixant-me en aquestes agulletes i intentar desxifrar els itineraris existents, alguns d'ells hivernals, aconseguim treure una línia prou vertical, bonica i de dificultat moderada. Una via que te força números per esdevenir una clàssica del sector per la seva bellesa de moviments, la facilitat de protecció amb flotants i la qualitat de les vistes rodejats en un entorn espectacular. Ulldeter sempre màgic! A més, hem de sumar una aproximació ràpida i facileta. Que més és pot demanar¿?

Trobar la línia no va ser fàcil doncs inicialment pensàvem que no existia cap via més a part de les equipades. Conjuntament amb Sergi Martinez vàrem tirar amunt per la xemeneia característica i acabant en l'esperó final. Per sorpresa nostra, desprès de consultar la 1era edició de la Guia del Ripollès del Luichy, ja existien dos itineraris clàssics: la Fissura de la Desil·lusió oberta per l'Albert Ibáñez al 1980 i l'Aresta dels Amors Perduts oberta conjuntament amb Toni González també el 1980. La cosa va quedar frenada...

Dies més tard amb en Pau Guillen ens fixem que l'Aresta dels Amors Perduts comença inicialment per la placa (encara hi ha un pitó!) i segueix al segon llarg per aresta, fet que ens motiva per obrir un traçat més a l'esquerra.

Finalment la repeteixo tota des de baix i en solitari, respectant al màxim el tram d'aresta que coincideix amb la via dels Amors Perduts. És inexplicable i intolerable com algú va equipar la via número 4 trepitjant l'inici del recorregut obert el 1980 per A. Ibáñez...

Aproximació: Aparquem al P1 de l'estació i seguim caminant per la pista el Xalet. Arribats al primer canó de neu artificial, un corriolet s'endisa pel bosc. En aquest punt trobarem les marques taronges que segueixen direcció les vies Polítiques Destructives, Riuseling i el Guia de l'Amor. El seguim uns metres però ens desviem a l'esquerra seguint la tartera (fites visibles), primer en baixada i desprès ja en pla en el que és el Pla dels Hospitalets (o Pla dels Carlins). Travessem aquesta espectacular tartera de blocs grans fins a un petit corriol que travessa el bosc. El corriol del bosc segueix les traces de la fauna del Parc Natural, que sense agafar altura, travessa el mar de nerets fins a situar-nos a la tartera final que baixa de l'agulla, la nostra destinació. Si sou dels que voleu un mapa, aquí el teniu: 

Aproximació Agulles Pla dels Hospitalets

Una via que personalment te una forta reivindicació crítica. És una via NO dedicada a FGC ni a Sílvia Paneque, obstinats en treure un rendiment a la muntanya els 365 dies de l'any. Tot i que als escaladors sovint se'ns tatxa de "rebenta nius" també tenim la nostra part d'amants de la natura i tot el que la forma. Amb el temps i gràcies al treball conjunt amb els gestors del Parc Natural, les regulacions totals o parcials i el respecte a elles porten a un paradigma a on l'escalada conviu i respecta la vegetació i fauna amenaçades en perill d'extinció. 

Una amenaça que no està lligada als escaladors si no més aviat a la massificació i teknocratització dels espais naturals. Creieu que superar els 50.000 visitants/any, fer hotels, bike-parks i telecabines ajudarà gaire a les espècies que viuen per aquests indrets? Alguna cosa s'ha de fer clar! doncs tenir aquest gran free-camping ple d'autocaravanes i furgonetes al llarg de la carretera i parquings de l'estació és quelcom força llastimós...

No hi ha cap altre solució Sílvia? Semblaria que el gran pastis d'aquest banquet natural és tan sols construir un telecabina i hotels que RebentinValls...

Aleix Carretero Ezquerra