A la 2a va la vençuda!!!

Finalment, durant la passada primavera, vaig enredar a algú per anar a fer la via Blava a la Miranda del Pas pas del Princep. Aquesta vegada la víctima va ser la Mireia.

Només sortir del cotxe ja em vaig equivocar de camí i vam acabar embardissats enmig d'una canal, treient la corda i tot!!

Total, va ser un fracàs estrepitós!

Em vaig conformar amb arribar al cotxe sa i estalvi!

Fa uns dies, hi varem tornar.

Sí voleu que us digui la veritat, no sé com la vaig cagar tant! Mira que està ben explicat!

Finalment vam arribar a peu de via després d'1:30h de pateo, i ja hi havia una cordada... però no ens vam fer nossa, anaven força més ràpids que nosaltres.

Poca cosa a dir d'aquesta via, hi ha milers de pàgines d'informació per internet i ressenyes a molts llibres.

Només quatre notes per despistats com jo:

- L'inici està a sobre d'un pedestal i costa de trobar, si mirem amunt veurem una R0 amb una xapa pintada de blau

- Per arribar a R2 em de fer una marcada diagonal de dretes, si anem rectes ens cardem a la "Makita plateá".

- El tercer llarg és el més guapo amb diferiència, que no us el cardin!!!!!

- La resta de llargs són molts fàcils, l'únic misteri és no entrebancar-se, sinó acabarem enredats amb la corda com un tall rodó!

El que us deia...

- La baixada no la vam encertar i va acabar enmig de la selva... com sempre... però més tard o més d'hora anem a petar al camí, que està una mica més avall, no us estresseu!

Crokis del descens "chirlat" a en Gatsaule, apreneu-vos'el!!!

En resum, és una bona via, no és 5 *****, però l'entorn, l'aproximació, les vistes del cim, i la companyia li donen un plus!

La Mireia acabant el 1r llarg

La Mireia en un dels llargs superiors

La Mireia fent fotos al cim.

Crokis d'en J. Jover

Crokis d'en Jover tunejat de mala manera

Serrat del Poll amb en Cetelem!!

Sembla que el personal s'està animant de mica en mica a explicar públicament les seves experiències... algú ho penja al blog directament, d'altres m'envien un correu i ho penjo jo, i en Pepins... ai en Pepins i el patxaran... m'envia una sèrie de whatsApp passada la mitjanit!!!
Anava a arreglar-ho esborrant les hores i maquillant-ho una mica, però ja queda bé així també... un nou estil literari pseudo-borrachuzo... seguint la tònica de tota la colla, en realitat, res de nou...🙈🙈🙈🙈🙈

[8/3 0:48] Pepins: Serrat del Poll amb en Cetelem!! A punt de començar la temporada d'esquí i sabent que tardaré a poder gaudir d'escalades sense pressions d'horari laboral i la poca motivació que em provoquen els rocos i la resina i l'aire estancat (que bé que m'aniria però...) i sense tiquets ni talonaris ni se molt bé pq acabem com no amb l'avi a una paret aparentment trencadeta i amb poc encant! Després de rebuscar croquis a internete veiem que ens falten metres de corda per baixar de la via escollida... i finalment ens decidim per la via !!

[8/3 0:57] Pepins: LO NIK GALL-LASTIC V+ 190m semi-equipada

[8/3 1:04] Pepins: Corda simple de 60m (si haguessim portat doble corda segurament hauriem acabat a una altra via, no serà per cordes però cagada pastoret...)  i un semafor a l'arnès que no vàrem utilitzar, crec que voliem aire entre xapes o mandra d'autoprotegir!!

[8/3 1:18] Pepins: Començo amb la primera tirada 30m de IV+ dos assegurances i roca bona( millor del que aparentava, bé bé!!). La segona li toca a l'avi, un V maku que encadena tot i no tenir clar la sortida a role (esquerra). Tercera tirada de IV per mi d'excursió de pur tràmit (amb roze es pot anar directe a r3 bis). La paret guanya verticalitat i dificultat i l'avi s'enfronta a un V de 30m amb alegria entre xapes, com li agrada!! El següent llarg, el 5é, em tocava a mi, però veient el llarg li cedeixo al sr. Arrossegador de Petates Congloxets el V+ de 30m (l'avi apreta el cul amb un pont de roca i aire entre xapes però com sempre resolt el llarg).

En Xexu fent el 2n llarg

En Xexu començant el 4t llarg

En Pepins al tram final del L4

Arribant a R4

[8/3 1:23] Pepins: L'Última tirada 30 amb flanqueig a la dreta i IV+, 2 assegurances fins a cim que disfruto molt.

En Xexu amb i sense zoom a l'últim llarg de la via

[8/3 1:26] Pepins: Ara falta un troç petit de cresta (trave dreta, parabolt, ambientillu, recte, trencadís) i anar a buscar el collet on hi ha la linia de rapels, 20m +30m, que et deixa a la tartera que amb pocs minuts et retorna a l'inici!!!

Collet on hi ha el 1r rapel

1r rapel

[8/3 1:28] Pepins: Retorn amb cotxe ja encarant l'esquí i amb la ment encara a la roca!!

[8/3 1:31] Pepins: PD: La temporada d'esquí s'acaba i comença la grimpada! Aquest any l'avi no té tiquets de conglo però me la suda pq el puta ja m'ha viciat al conglo i l'anirem a buscar!!  Aupa i gassss!!

Crokis dels Galls

Nota informativa als pocs lectors que han arribat fins aquí: 

Avi, Cetelems, Congloxets, Xexu, Arrossegador de Petates= Sergi Martínez...o sease, yo!

La Monja

De petits, quan anàvem a E.G.B., i el "profe" ens deia:
- Per demà vull que porteu una redacció de 100 paraules com a mínim explicant que heu fet el cap de setmana.
Era com sí haguéssim d'escriure una enciclopèdia... Quin feinat s'et girava sagal!
I ara guaita, aquí escrivint un rotllos macabeus del cagar-se!
I a més, enredant a la penya per qué també ho facin!
Heus aquí l'escrit d'en Josep Fonts, relatant-nos les experiències viscudes fa uns dies quan vam anar a La Monja, a Montserrat!
Va por ustedes! Olé!!!


Via Josep Rigol Romeu a la monja.

160m.  V°, Ae,  A1.

Som dissabte al vespre i encara no tinc clar que fare demà…
Forces opcions, però poca motivació… 21’22h un whatsapp, una foto… i ja hi podem anar.

Sortim a les 8h, tenim una hora de cotxe, una hora d’esmorzar i una hora d’aproximació, sí no ens perdem…terreny d’aventura!!

L'ojectiu ja està a la vista!!!

Hora de l’angelus i som a punt de començar l’escalada, tot perfecte gràcies a l’explicació d’en Baraldés per arribar-hi, tret d’un trencant, que em hagut de recular 5’, la resta,  em clavat les indicacions de la ressenya. La Cotaca no es perd mai, perqué mai sap on va.

Primer llarg, per en Chechu, és fàcil, però no caiguis, diu ell, 3 espits molt allunyats però sap trovar un forat on posar un friend.

En Chechu buscant xapes al L1

Segon llarg pel menda, no fa por, veig cap on s’ha d’anar , el conglo es bo i la “toma de contacto” ha set positiva. Un pèl dubitatiu per montar la reunió i trio els dos arbres més grossos.

Dues imatges d'en Fonts al 2n llarg

Tercer llarg…cap on?... Cap a l’altre pany de paret, passant pel cim d’un boig fent equilibris i després una mica d’artifo i una sortideta en lliure, aixó si que li agrada a en Xexu…reunió molt aprop, a 15 mts, ideal per fer unes fotikis.

Inici ben curiós i divertit del tercer llarg

Dues inatges d'en Fonts recuperant el 3r llarg

Em torna a tocar de primer, paret més vertical, conglo mes finet… seguros a la vista… semblen molt allunyats… “suerte y al toro”, uns metres de mirar-t’ho i després comença a tumbar i acabo caminant i mirant de trobar la reunió… uf al final la veig una mica a l’esquerra…salven!

En Xexu passant fred a R3! Quin biruji que carda tiu!!!!

Cinque llarg.

- Xexu,  ja li tenim el peu al coll!!  

Mai millor dit, perque som al coll de La Monja, i toca pujar-li al cap, i si aixó és la barbeta…la té ben grossa!

El llarg comença amb quatre passos d’artifo, però falta la primera xapa!

Quina ment privilegiada haurà tingut l’ocurrencia d’enportarse-la i perque ¿?

O posem un friend mitjà a la fissura, que no duiem… o qué?

Al segon no hi arribem ni amb l'antena.

Joer!

A grans mals, grans (o pitjors) reméis… La reunió on estic és de dos espits i un buril, i a més, a peu pla, ample i confortable, sí no fos per “l’airet” que ve del mar, collons! Sort de portar el plumes i la caputja, que si no, tindria les ideies i les ganes ben glaçadetes. 

En Xexu torna a la reunió, a rebuscar per dins la motxil.la, a veure sí de pura quasualitat hi ha algun cargol de M8. Jo, que soc molt observador, he vist que un dels espits es mou i es pot descollar amb la ma i li dic al Xexu… Doncs ja no cal mirar més a la motxilla per si duiem algún element estrany que poguéssim fer servir. Descolla el cargol amb la ma, tira cap amunt, i el colla al comançament del sostre, si penja i amunt, pim pam pim pam… Segons resenya, també falta un clau, però si era com el que encara hi ha, no cal, perqué ni el toquem, no sigui cas que es dobli més. 

Minuts més tard, som a dalt amb la meitat de feina feta.

En Xexu collant amb la ma la 1a xapa del L5

Buscant la següent assegurança

El 1r pitó que pinta el crokis no hi és, i el 2n és aquest...😂😂😂😂

Amb una bona estirada no cal utilitzar el pitó blegat...

Rapel i tornada… Una reunió amb molts elements,  la qual cosa no vol dir més seguretat però sembla que aguantara… Sí llegiu aixó, es que va aguantar…

1r rapel, 20 mts.

2n rapel, 30 mts.

I que decir de la tornada, un puja baixa per un bosc amb vistes es, pec, te, cu, lars…i un Xexu que mai en té prou, i que no para de preguntar:

- Qui n’altre vols fer?

- Que vols fer?

- Vols fer aquesta?

- Vols fer aquella?

- Que no! Pesao! Vull una BIIIRRAAAA!!!

El crokis dels Masó

Obrint i repetint pel Barricó

És ven bé que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra...

Vaig jurar i perjurar que no obriria ni equiparia cap més puta via a Cal Barricó, que estava fins els ous de fer el puto pateo de Déu carregat com un burro! 

Pues, patapam!

L'Iturri va, i aquest Octubre passat m'enreda!

I ja em tens una altra vegada amb tota la maleïda trastada pujant per l'odiosa pista que no s'acaba mai més!

Amb lo que mola Sant Llorenç en aquestes dates! Cinc minuts o menys d'aproximació, unes cintetes i p'arriba!

Pues no!

M'havien de vendre un submarinu més gran que una casa de pagès!

És o no és gran?!?!?

Total, ja em veus remuntant la vall del Barricó amb en Fonts, tot rondinant i ell com sempre, amb un somriure a la cara... que collons esmorza aquest tio?

La via en qüestió és "Adeu a l'Scenic"...us podeu imaginar el per qué del nom...

La van obrir des de sota en Fonts i el Litri, i aquest personatge tenia una Renault Scenic... suposo que "no hase falta desir nada mas"...

Com era d'esperar de la colla de la Cotaca, van acabar la via però no van deixar-hi cordes fixes per tornar i equipar-la, així que decidim de pujar per la ja clàssica "Aigua i tabacu" fins a la R3, fer una trave guarrilla i plantar-nos a la R3 de "Adeu a l'Scenic".

Pujo el L4 com puc, ja que estava semi, el netegem una mica, el probem, el marquem i el foradem...

Després rapelem el L3 i la mateixa història...

Després rapelem el L2 i la mateixa història...

Després rapelem el L1 i la mateixa història...

Finalment arribem a terra i donem per acabada la via!!

Ara si que si!!

No pujo mai més a obrir ni a equipar aquí a dalt!!

Em retiro!!!

A partir d'ara a foradar sectorets aprop del cotxe i que desplomin poc o gens, que ja no tinc l'esquena com fa 20 anys...

Us penjo unes fotos currant a la via i el croki-paint, si si, l'arxi-conegut croki-paint, com us agrada, eh?😉😉😉

Jo currant al L2, encara duia les grenyes! 😢😢

I jo al L3

En Fonts treien sorra com diria un que jo sé...jiji

Croki-paiiiiiiiiiint!!!!!!!!!!!

Setmanes més tard, per St. Esteve, com que havíem de fer baixar els turrons i l'escudella, vam anar a repetir-la l'Iturri i jo.

Aquesta vegada, amb 15 cintetes i aigua.... 

I tabacu, per descomptat!

El L1 el va fer en Fonts, un 5+/6a... que s'el va passar pel forro.

Tot i que vam netejar molt, continua tenint un inici una mica guarrete, però després millora molt.

Es nota per on vam passar amb la serra, no?

El segon llarg em toca a mi. Una petita trave i encarem un diedre amb un bombet al mig. Una petita placa final i R2. Un altre 5+/6a d'oferta!

Vistes de la R1 des del final de la trave

El tercer llarg ja són pomes d'un altre pomer o figues d'un altre paner!

L'altre pomer...

...i les figues d'un altre paner!

Encetem el llarg, molt vertical, i a mitja tirada fem una diagonal cap a la dreta amb un sol pas puta, però molt puta.... i després recte amunt molt tiesu encara, i fem reunió en una repisa cullunuda.
A en Fonts li va surtir, va fer un bufec i va encadenar...6b+/6c diu... jo dic 5+/Ae 1pas.

En Fonts començant el L3

En Fonts encarant el pas puta del 3r llarg

I en Fonts havent passat el pas puta....

A la 3a reunió, podem fer un canvi de R, però nosaltres no el vam fer, vam posar una cinta llarg i cap amunt.
Comença finet i de seguida es posa moooooooolt finet, jo vaig fer 2 aceros i ell un...foteu-li 6c mínim o 5+/Ae 2pasos.

Busca, busca!

Que no hi ha res tiu! 

Reunió a dalt de tot, lògic, no? I descens per la mateixa via rapelant, i cap a casa que encara falta el dinar de St. Esteve!!

Aprofito ara que estic parlant del Barricó, per colocar-vos amb calçador, un dia que vaig anar a repetir la "Aigua i tabacu" amb en Litri.

Poca cosa a dir d'aquesta via... plaisir elevat a la màxima potència!

Definició matemàtica de màxima potència...

Es van anar succeint els llargs sense cap problema, com sempre el final del L1 i el principi del L2 fan una mica de garraspera però al final bé.
Un cop a R3, vam aprofitar per fer unes vietes al sector Àtic i cap avall que arriba l'ombra!!

El Litrako al 1r llarg

El Litrako començant el 2n llarg

El Litrako fent friki al sector Àtic

El croki-paint en qüestió

L'Àtic, l'últim lloc on deixa de tocar-hi el Sol a Cal Barricó