La tortuga

L'última setmana de Setembre vam anar a fer una feina a Atocha, a Madrid. Com que feia molta calor, vam treballar per les nits, per tant, les tardes les teniem lliures....jejeje.
Així, la tarda del dijous, la darrera que teniem lliure, ens vam acostar a La Pedriza, a veure si podíem escalar una mica, tot hi que no teniem ni ideia d'on voliem anar.
Caminant sense rumb fixe vam veure una cordada a La Tortuga....un cop d'ull a internet amb el mòbil i cap allà!!!!
La via que vam fer he descobert que és la "ASA", molt fàcil, 4+ màxim en el primer llarg, adherència pura, glups.....però com que està ben equipada amb químics no fa gaire yuyu.
El segon llarg hi trobem algunes assegurances però el tram més difícil, 4º, està desprotegit i amb una repisa a sota, però es pot posar un friend petit, tot i què jo no vaig posar res, són uns moviments i llavors es torna molt fàcil. La R la vam fer llaçants uns blocs.
La tercera és gairebé caminar i per tant no vam trobar ni buscar res.
Una via maca, en un lloc curiós i amb un company de cordada d'alló més friki.
També haig de donar gràcies a la jefa que ens hi va dur amb el cotxe sense cobrar-nos la chofa....i ens va esperar pacientment per tornar-nos.....a la feina!

Curiós refugi que vam trobar durant l'aproximació

En Grau arribant a R2

Qui serà el més ràpid a disparar, foraster?

Croquis de la via que vam fer.

Vacances d'estiu al Balinyó

Tot hi que aquest estiu ha set força calurós, i que aquestes parets són cara sud, ens hi vam enfilar, i en contra del que molts penseu, s'hi pot escalar bé en ple mes d'agost. Aixó si, em de portar més aigua del normal, matinar i anar a la ideia, així quan el sol està més alt ja estarem molt amunt i l'aire ens refrescarà.
Doncs el que us deia, vam fer 3 vies: "Per Tutatis", "Rodamons del bosc" i "La Regular".
Anem per feina, us les explico molt abreujades per no fer-me pesat, vale.

"Per Tutatis"
Via molt guapa, equipada, però amb algun aleje estratosfèric, nosaltres duiem 3 friends i 3 pitons, i al 6a del L6 sino clavo encara seria allà, segur que no hi ha per tant però no soc molt valent....
Els millors llargs per mi són:
-El 2n, 5+ amb una petita travessa molt maca.
-El 5é, un placote de 5+ mega-xulo.
-El 9é, slab seguit d'un diedre de 6a, molt, molt, molt guapo.
Via recomenable.

"Rodamons del bosc"
Via molt maca, un pèl curta, però aixó ens va permetre no matinar tant. Està semi-equipada, però es poden posar trastos a discreció..
Els llargs que més m'han agradat han set:
-El 2n, un diedre a l'inici i una placa fissurada ens faran xalar, 5+.
-El 4t, flanqueig de 5º que ens farà rumiar, molt maco.
-El 5è, diedre i placa d'adherència de 5+, llarg clau, haurem de tragar una mica de saliva però es fa bé.
Via ideal si arribem tard o em de marxar d'hora, és guapa i es fa ràpid.

 Jo iniciant el segon llarg.

En Patu al llarg clau de la via, el 5é, un 5+ molt guapo.

"La Regular"
Via disfrutona, plaisir a tope! Super-equipada, i a més hi trobarem el 4º més guapo de Catalunya, o si més no, està entre els 5 primers!
Els llargs que més m'han agradat han set:
-El 7é i el 8é, els dos ascendeixen la característica planxa d'aquesta paret, MOLT guapos, el primer diuen que és 5+, crec que és menys, i el seguent, és 6a, un mur vertical i mantingut.
-El 12é, un 4º d'adherència, sembla que es pugui pujar corrents però més val no intentar-ho, guapíssim!!!
Via ideal per portar un novell, molt recomenable.

                                             La característica planxa del Tossal des de R5

                                                             El L7, guapo perqué si!!!!!!

                                                   En Patu començant L8, 6a molt xulu.

                                                Acabant el llarg, mantingut però agradable.

Stromberg i 98 octanos

"Stromberg" i "98 octanos" : clàssiques i guapes
Que dir que sigui nou de la "Stromberg" al Gorro Frigi?
Res.... A part de que penso que és la via més guapa d'aquest cim de Montserrat.
En el primer llarg, hi ha una petita excursió de xapa a xapa, a mitja tirada, però és mirar-s'ho bé i no hi ha res més "lleig" fins a l'últim llarg, on trobem un petit desplom amb roca dubtosa, però el pas de les cordades l'han netejat i es fa molt bé....pasa que els meus braços ja no són el que eren i a la mínima que l'assumpte desploma em faig kk.....
Resumint, és PUTU ART!!!!!
Vaig xalar més que un tonto amb una gorra de quadres!!!!
Animats vam anar a fer la "98 octanos", clàssica és poc.
Però no em va agradar tant...... Segurament degut a tants i tants anys mirant-m'ho i quan m'hi vaig posar  esperava més.
No vull dir que sigui lletja, però m'imaginava una altra cosa, tot hi així és molt guapa, sobretot l'ùltim llarg: ACOLLONANT!!!!!!
Si no heu fet la "Stromberg", no sé que espereu......

En Patu arribant a R2, una bona metrada si enllaçem els dos primers llargs

Croquis manllevat d'en J. Prunera i tunejat.

Una tarda a la Codolosa

Dimecres 9 d'Octubre
17:05 Mercadona d'Abrera, pleguem les eines i cardem el camp del curro.
17:25 Aparcament a Collbató, cap al tajo.
18:00 Al final ens decidim per la via "Del pi".
19:30 Arribem dalt de tot de La Codolosa després d'haver fet la via "Del pi" i enllaçar amb la via "De la rampa".
19:40 No veiem un pijo i anem mig perduts caminant per repises.
19:42 Trobem el camí.....Dos tontos muuuuuuuuuuyyyyyyyy tontos.
20:00 Arribem al cotxe.
C-55
C-25
C-17
21:30 Ripoll
22:30 Dutxa, sopar i a cau.....
05:30 Sona el putu despertador........tornem cap a Abrera.....jodeeeeeeeeeer
Resumint:
Sector guapo per pasar una tarda o un matí amb unes vistes molt guapes. El sector no promet a mesura que t'hi acostes, però un cop hi ets, està guapo. Vies llarguetes per treure el mono i roca bonissima, i assegurances allunyades en algun punt però els croquis ja diuen que s'han de portar alguns ferros, nosaltres no duiem res i aquesta via la vam fer bé, i aixó que jo soc un caquitas.
S'hi haurà de tornar sense presses.

Jo arribant a la nostra R2 de la via del "Pi", molt bona via.

Jo començant el nostre 3r llarg, 5+.

Croquis robat del blog d'en J. Baraldés, i modificat amb el que vam fer.

Dues primeres a la Dent d'en Rossell

Que tal mainada? Quants dies, no? Es que he trobat feina, mogollon d'hores i curro, i si aixó li sumem la parenta, fer de chacha al pis i l'antipatía que em provoquen els ordinadors, per tant tenia poques ganes i temps d'escriure.
Va, som-hi, avui una de la comarca, més concretament a la Dent d'en Rossell.
Aquesta paret no és res de l'altre mon, però ens permet passar un bon dia d'escalada, i a més, ha començat a ser força popular des de la publicació de la guia d'escalada del Ripollès i l'obertura de la via "El somni d'en Rossell", que tot hi que és força nova, es repeteix molt, i també des de que no passa el cremallera per sota, i l'antiga via és ara un comode camí o peu de via per algun itinerari.
Doncs resumint, hem obert dues vies més, des de sota, i posteriorment les hem equipat per poder repetirles amb 15 cintes.
La primera és "La història inacabable", que com el nom indica s'ens va allargar força.... Però al final es va acabar i va quedar una via de 230m, amb un grau de 6b+ però 5º/5+ obligat. Està orientada al NE, per tant li toca poc el sol, i reté l'humitat uns quants dies si plou. Ideal pels calurosos dies d'estiu.
Per arribar-hi em de passar el tunel del Fenach, i pujar per uns graons que veurem a la nostra dreta, el mateix accés que la "SAM-UEV", en lloc de pujar per la feixa, anirem cap a la dreta, com si anessim a la "Ribetans", per sobre la xarxa de protecció, i anirem a cerca l'anclatge de la xarxa fent una grimpadeta, direcció a un evident diedre amb xapes, evident.

En Patu recuperant el llarg.

L'Aleix obrint a la part de dalt de la "Història inacabable"

L'Aleix durant l'obertura de la "Història inacabable"

La segona és la "Kuru", en record d'un company que ens ha deixat.... Aquesta via està entre la "Rapa-nui" i la "Laia", super evident, parabolts visibles.
Aqui vam tenir uns quants dubtes, ja que al no saber per on anava la "Rapa-nui", hi ha algun tram que van molt juntes, es creuen o són comunes. A partir de L3 es separen molt, però es tornen a trobar a l'inici del L6 i no es tornen a trobar més. Per tant hem posat alguna xapa en els trams que són comuns, però creiem que són pocs metres en tanta paret, i que no s'altera molt l'ètica de la "Rapa-nui", ja que trams comuns només hi ha al final del L2, l'inici del L3 i del L6. abans de petar res, ens ho dieu i desmuntem aquests trams. Al final però queda una via de 330m, amb un grau obligat de 5ºº/5+ i 6c en lliure, i un pas al L4 que no ens ha sortit, però es fa bé amb un A0. També preparada per fer amb 15 cintes, i camara de fotos, ja que la travessa del L6 és espectacular.
Bé, esperem els vostres comentaris, i recordeu que són vies noves, i que cal parar atenció a les pedres, i que trobarem algun tram amb força molsa, i que el grau és una cosa molt relativa.....

Jo al L5 durant la primera repetició de la "Kuru".

Jo a la travessa del L6, prohibit no disfrutar!!!!

Dues fotos meves obrint el L10. Un bon 6a+.

En Patu recuperant el L10 durant la 1a ascenció

En Patu obrint el 8è llarg amb peus de plom, la roca no és del tot bona.

En Patu preparant-se per recuperar el 6è llarg

Equipant el L5, un diedre profanat amb parabolts de 10mm.....

Aquí teniu les ressenyes de les dues primeres de vies de la colla a la Dent de'n Rossell.

Esperem que us agradin 

1 creu roja

2 nanuuuuuu

3 rapa-nui

4 kuru

5 laia

6 feixa i sam-uev

7 entrada directa a la sam-uev

Déjà vu a Gorros

Tornem a Montserrat a l'endemà de la garrotada de la "Free Light".... Però aquesta vegada  quedem una mica més tard, i pugem amb el funicular...

Arribem a peu de la Gorra Marinera, i entre tanta via ens decidim per la....heeeeee....no sabem el nom, però us puc dir que vam fer la 6ª via començant a contar des de l'esquerra, una via força maca i ben equipada amb espits de 8mm en bon estat. A l'alçada de les runes de l'hermita, continuem per la via "Del davant" fins al cim. 

Una escalada maca i agradable, on només em d'apretar una mica quan surtim del terra i sobre la R2, la qual nosaltres no varem fer.

Com que era d'hora , anem a fer una altra via, la "Kontuz Mesedez" de la Magdalena Inferior. Una via molt maca, ben equipadeta, una roca de somni però una arrencada d'infart! Els 7 o 8 primers metres creuen una baumeta característica amb roca relliscosa, un cop passem aquest petit tram la resta és Hollywood!!!! 

Encara estem una cansats del concert i del Gorro i decidim marxar. Em fet poqueta cosa però ja està bé.

Croquis d'en J. Prunera, modificat amb el que vam fer nosaltres.

                                     En Markitus al penúltim llarg de la Gorra, "Pel Davant" 4+.

                                             En Markitus al L2 de la "Kontuz Mesedez", 4+.

Una setmana més tard em truca la cunyada que vol anar a escalar... Collons... Wenu, tragarem saliva i anirem a fer alguna coseta. Com que està a Barcelona i jo a Ripoll, quedem a mig camí..... a Montserrat!!!

Anirem a fer una via llarga, així  s'estrenarà a muntar reunions, Déu m'agafi confessat!!!!

Em decideixo per fer la Gorra Marinera,  una altra vegada, però entrant per una altra via, la 4ª començant des de l'esquerra. un primer llarg agradable ens mena a una segona tirada bastant antipàtica.

Vaig trobar que per ser un 4º, estava molt collat, a més, millor no caure, perqué ets pots cardar una òstia contra la repisa que hi ha surtint de la reunió que t'han de treure amb palpelina!!!!

El tercer llarg el graduen de 3º, jo díria que és més, però és molt maco. I un cop arribem a l'hermita en runes, em diu que no a rapelat mai.

-Que qué?!?!?!?!?!

Decideixo marxar per l'escapament de l'hermita, i durant la baixada muntem un ràpel per ensenyar-li com va. 

Fa un parell  de baixades i anem a fer una altra via, a la Magdalena Inferior.

Entrem per la via "Amnístia" i quan arribo a la R1, veig que és una mica incómode per ella, així que tiro amunt i em desvio a l'esquerra, on trobo una reunió en una repisa molt còmode. Puja ella i després una altra vegada jo, per la via "Neuromante"...suposo. Una combinació maca, sobretot el primer llarg, amb una roca d'escandol!

Fem cim i cap a casa, que ja he fet prou psico....

Les vies que vam fer a la Gorra Marinera, amb el final comú a la "Per davant"

                            Tres fotos de la "cuñá" a la Magdalena Inferior, al primer llarg, 4+ molt guapo.

Rammstein+cervessa+Montserrat= Cangueli Assegurat

Diumenge 14 d'Abril....
Les 9 del vespre....
Palau Sant Jordi....
Fora encara és clar...
I apareix en escena Till Lindemann!!!!!
Dues hores més tard, el meu germà i jo, no som persones....

El dia següent és un puto drama!!!!
Quina ideia tant brillant anar a escalar a Montserrat l'endemà d'un concert!!!!!
Total, les escales van ser una agonía, però res comparat amb la via...
Vam arribar a peu de via de la Free Light del Gorro Frigi desmontats....
Començo a escalar, faig el primer llarg tremolant com una fulla, i quan arribo a la 4ta o 5na  xapa del segon llarg, ja tinc el "coco" a pendre pel sac... i veiem que la via del costat té les assegurances més aprop.....

Jo al L1, molt maco.

Acabant el llarg....uf!

Faig una travessa i em canvio de via...
Tot un recital d'A0's....

Jo al L3, ja tinc ganes d'acabar...Diossssss!!!! Quina ressaca!!!!

Quan arribem a la creu del cim ni m'ho crec, m'he cascat tota la via de primer amb un "resacón del copón" i no m'he mort....

Cim!!!! Cap al bareto cagant osties que ja en tinc prou avui!!

El meu germà i en Marc estan igual o pitjor que jo... Per tant decidim cardar el camp cap al bar!!!!
Per avui n'hi ha prou, només una via però feia temps que no ho passava tant malament....
S'ha de ser molt montserratí per fer la Free Light...  I nosaltres no ho som!!!!!
Però ha valgut la pena: el concert va ser brutal i la via Bella Easo l'he trobat molt maca, i com no, un dia per Montserrat sempre s'ho val!!!!!

Croquis de pre-escolar amb el que vam fer....