Doncs encara no sé que carai es va fumar l'Ivan, o quina extranya conjunció de planetes hi havia, o quin tèrmic li va saltar, però es va apuntar per venir a escalar l'endemà amb la parenta i amb mi a l'Estret d'Arnes a fer una vieta llarga.
Tenia pensat fer una altra via, però ja que es va unir a nosaltres vaig canviar d'objectiu i vam anar tots tres a la Via Catalana, obra d'en Llorenç.....sembla que el conegui, oi? Pues no! Però té un blog molt xulo! Des de aquí l' animo a que continui la tasca ja que deu fer un parell d'anys que el té oblidat. Espero que no a sigui causa d'un mal major!
Wenu, a lo que anavem.
Ens vam plantar a peu de via, i com que els dos primers llargs ja els coneixia (són comuns a "El retorno de la Inquisición"), els vaig empalmar. Naturalment les cordes de 50metres no donaven per tant i vam sortir a l'ensamble.... Arribats a aquest punt, l'Ivan ja es va començar a estressar.
- Que aixó és molt perillós!
- Quin poc cap!
- Ens vol matar!
- Estas sonat o qué!?!?
Ni cas....són 60 mts. de III°, ben equipats i un mini enssamble de 10 mts......
A partir d'aquí comença la via que voliem fer.
Són tres tirades més de III°, que ho vam fer en dues....aquesta vegada no vaig dir res i així l'Ivan no es va donar ni compte que pujavem tots alhora....a dia d'avui, crec que encara no ho sap, i suposo que quan llegeixi aixó em dirà el nom del porc....
Quan arribem a la R5 i l'Ivan veu el muro que tenim a sobre ja diu de baixar, que amb el que em fet ja està satisfet i que els gats li fan mal.
Res!
No li faig ni cas!
Li dic a la dona que m'asseguri, així ell es pot treure les sabatilles i fumar-se un canelo tranquil.lament i tiro cap a dalt!
Vaja tirada més ultra-guapa!
Una bona placa, agradable, sana i ben equipada ens deixa a una trave super fotogènica!
Em va sortir tota en lliure. Segons el crokis hi ha un pas d'A0 arribant a R, però com a màxim és 6a, si ens va sortir a tots tres no crec que sigui més, o sigui que si feu la via, no us arrogueu!
 |
| L'Ivan a la trave del L6 |
 |
| Quina esquena per portar sacs de ciment, au Maria! |
 |
| L6 |
 |
| L6 |
 |
| L6 |
 |
| L6 |
 |
| L6 |
 |
| Ja us he dit que és molt fotogènic |
El següent llarg és un quartillu dels que fan afició, una rampa bastant vertical i molt maca.
 |
| L'Ivan iniciant L7 |
 |
| L7 |
 |
| Arribant a la R, està fet un posturitas el tiu! |
 |
| L7 |
 |
| La Mireia al 7é llarg |
 |
| Més L7 |
El penúltim llarg ja teniem l'Ivan desquiciat del tot!
Des de la reunió es veu un desplomet, que segons ell era un sostraku gegant....o més. 😒
Vaig xalar MOLT fent aquests tres llargs, a més també em va sortir en lliure, jo li posaria 6a+, potser és menys, però si caus fent el bombet hi ha una repisa a sota que t'espera amb els braços oberts.
Els hi vaig deixar un parell de bagues a les dues xapes del bombo per qué ho fessin en artifo si volien, i.... vaja si les van fer servir!
L'últim llarg és molt fàcil, però és simpàtic. Una travessa de II grau que permet que a l'Ivan li baixin les pulsacions i que se li esborrin les apretades que acaba de fer.
 |
| L'últim llarg, tampoc té desperdici! |
Us penjo el crokis d'en Llorenç, no en trobareu cap de millor.
 |
| Molt bon crokis! |
Des del cim fem un ràpel que ens deixa al camí de baixada, i que la trobareu explicada a http://escaladaripolles.blogspot.com.es/2015/06/salsitxes-i-vent.html, que també té el seu qué!
