La paciència s'ha acabat!

Per celebrar el primer aniversari de la gran timada que va ser l'1 d'octubre del 2017, els CDR's van convocar una manifestació a Barcelona per presionar a aquests polítics de postal que tenim, i que a part d'escalfar la trona, facin el que van prometre!

Pues ja ens tens a la Mercè, en Pepins i a mi cap a la capital una altra vegada.

I com que la mani és per la tarda, decidim parar a Montserrat a fer una vieta i després tirar cap a la city.

En Pepins, com a bon tirilles que és, porta en ment la via "Balbino" a La Paparra. Ja que jo m'he afegit a última hora, no vull interferir en els seus plans, però rondino una mica quan em diu el que vol fer...

- Tiuuuuu... Però que cardes! La Paparra? 

No consegueixo fer-lo canviar d'opinió, així que anem cap allà, amb el conseqüent robo al funi de Sant Joan.

Afortunadament quan arribem a peu de via hi ha una cordada.

Li insinuo de canviar però ell tossut que vol fer aquesta.

- Joerrr...

Uns segons més tard, cauen un parell de boliches, i això si que l'acaba de convèncer per canviar d'agulla.

Ell mira el mobil i em demana quin itinerari podem fer.
Em faig el longui una estona i finalment, veient l'hora que és, i que no s'acaba de decidir, li recomano la "Escalada virtual", que jo ja he fet i no em fa pa'res repetir-la, ja que no soc com d'altres que pels seus sants collons no volen repetir vies.
I no miro a ningú!!!

Si! Tu, tu! No ets facis el locu!

Per arribar-hi és fàcil:
De l'estació superior del funi seguim el arxiconegut camí dels Gorros i Sant Jeroni fins gairebé al mirador d'obra. Una mica abans neix un caminet que ens porta en baixada fins a El Sentinella. Prenem el trencall de l'esquerra i passarem per sota La Paparra, i una mica més endavant arribarem a La Cara de mico, remuntarem una canal, on superarem un gran bloc, i una mica més amunt,  ja trobarem els parabolts amb xapes grogues.
Vieta ideal per passar un matí sense mal de caps. Molt equipada i llargs curtets fàcilment enllaçables.
La primera tirada té un pas tonto a l'inici però està molt ben protegit. La resta de la via és anar fent, amb molt bona roca i moltes xapes per no perdre's ni fer-se mal fins a l'últim pas, on no pots caure si vols fer-lo net. Jo quan la vaig fer ja fa uns anys, vaig cardar un A0 i em vaig quedar tant ample, en canvi, en Pepins, amb aquesta ansia d'encadenar li va anar d'un pèl que no se la fot, a més, dels xuscos que va cardar avall, i que ens van passar fregant a la seva dona i a mi... hi ha llocs i moments per cada cosa.
Buenu, al final tot va quedar amb un petit ensurt i vàrem poder fer la foto-cim, rapelar, baixar a peu, conduir fins a Bcn, aparcar, dinar, anar a la mani, cridar, xerrar, saltar i fins hi tot assetjar el Parlament!

La Matsers al primer llarg.

La Matsers al segon llarg.

I en Pepins al tercer llarg.

Foto-cim.

Un paisano a la manifestació.

Esperant el moment per entrar.

I el desitjat croki-paint!!

Més pupurri!

Després d'uns dies d'haver anat al Gorro Frigi amb l'Iturri, hi torno, però aquesta vegada amb en Pepins.

Jo duia entre cella i cella acabar la via de "La Gavina", però un cop a peu de paret veiem que hi ha un altre cordada, així que canviem d'objectiu per qué no vull que em torno a passar el mateix.

Aixi que després de mirar per interlens ens decidim per la "Navalon".
En Pepins quan veu tanta xapa es motiva i tira amunt. Va pujant molt bé i de cop i volta s'adona que no són parabolts, sino espits amb un cargol molt estrany, així que decideix que millor no penjar-se i encadenar. Després d'una bona metrada crida reunió.
Pujo jo i de sobte veig la que a liat el paiu!
A mitja tirada s'ha despistat, s'ha marcat un aleje i s'ha canviat a la via del costat, a la "Lajarin", i com que li quedava poca corda, ha muntat R en un parabolt i un buril.
Quan arribo a la reunió decidim continuar per aquesta via. Així que tiro cap a dalt, em salto la R2 i continuo fins la R3, la nostra segona reunió.
En Pepins fa el tercer llarg,  molt senzill.
Un cop junts, ens canviem de via i surtim per la "Lo tio Gos", que és una mica més difícil que l'última tirada de la "Lajarin".
Finalment arribem al cim després d'haver fet un bon pupurri de vies.
Baixem rapelant i tirem cap a Ripoll que el company té obligacions paternals.
No vàrem fer cap foto, així que us heu de conformar amb el croki-paint.

Croki-paint del pupurri.

El reton del T-1000

Suposo que tothom sap que és un T-800 i un T-1000?

No me jodais!

Però que és aixó?

No sabeu que són?

La mare que em va parir!

Un T-800 és un androide construït per Skynet, format per un esquelet amb una aleació de titani i tungsté amb forma humana i recobert amb teixit viu.

El T-800 sense el recubriment de teixit viu.

El T-800 amb el recubriment preparat per infiltrar-se.

Veieu la diferència o no?

I el T-1000 és també un androide construït per Skynet, però més avançat. Es tracta d'un robot compost per una polialeació mimètica que li permet autoregenerar-se  i imitar qualsevol objecte o persona que toca.

I tot aquest rotllo perquè preguntareu.

Ara hi arribarem, trankils mainada!

Recordeu el T-1000 de Terminator 2?

Si!

Recordeu com es mor?

Si!

Recordeu com es recargola dins l'olla plena de metall fos?

Si!

Recordeu que a mesura que es consumeix apareixen les cares de les seves víctimes?

Si!

Recordeu l'última cara abans de desaparèixer?

Nooooooo!

M'ho imaginava...

Us refresco la memòria:

Vaaaaleee...

Pues no estava mort, no!

Ha tornat!

No em direu que no s'assemblen?

Buenu va, fora conyes i a treballar!

Pues el pobre Fonts es va cardar daltabaix d'un marge quan anava a equipar ja fa uns  mesos.

Després d'una operació a vida o mort (on es comentava si li posaven una placa a la cara o directament amputaven del coll en amunt) li va tocar una dura recuperació a base de sopetes i cremetes.

Després d'uns mesos va tornar a la carga, primer fent vietes molt fàcils i després no tant fàcils.

Així que un dia vàrem quedar per fer el seu "re-estreno" en via llarga.

Com que per aquells dies feia molta calor, vam decidir anar a la cara W del Gorro Frigi, a fer la via de "La Gavina".
Per trobar-la em d'arribar a la vessant W del Gorro Frigi, passar de llarg la "Lajarin" (parabolts i burils), després la "Navalon" (espits amb els caps dels cargols molt rarus) i quan el camí comença a pujar trobarem els parabolts de la via.
Em lligo les cordes i tiro amunt.
He llegit per la xarxa que el primer llarg és 4+ i que li sobren xapes... toma ya! Pues no hi ha sobrats pel mon! Jo no em vaig saltar ni una, i tot i que és 4+/5-, no ets pots despistar ni un moment. Tirada molt maca.
La segona no té res, anar de quatre grapes fins la següent R.
I quan toca fer un petit canvi de reunió, veig que hi ha una cordada de tres. Un d'ells ha intentat el tercer llarg però s'ha baixat i s'estan fumant un canelu per relaxar-se mentre decideixen qui pujarà a acabar la tirada.
Com que veig que això va per llarg decideixo canviar de via i sortir per la "Lajarin", ja que també trobem gent a la via "Òptima" i un guiatge a la "Tio Gos".
Aquest últim llarg el va fer en Fonts sense despentinar-se...jijiji. Un cop al cim vàrem descendir per la normal i cap a casa, ja que ell havia de marxar d'hora i el dia s'en va anar al traste amb tantes esperes.
Només vam aquestes cutre-fotos, així que us penjo el croki-paint i tira milles.

Croki-paint de la combinació de vies que vàrem fer.

Arribant a peu de via.

Fent cua a l'embús.

Dues fotos d'en Fonts a l'últim llarg.

Foto-cim.

Cordada femenina a la Magdalena.

Més conglo (i 3)

Sona el WhatsApp pel vespre.

Miro el mòbil.

Missaltge d'en Grau.

Resulta que al final no és res de feina.

Demà no troba ningú per anar a escalar ja que pinta pluja tota la nit i tothom s'ha rajat.

En principi li dic que si, però en Pepins també s'apunta.

Al matí rebo un altre WhatsApp.

Carai.

Qui Deu ser?

En Pepins, que es raja com un bon convergent.

Buenu.

Al final serem dos.

Així que finalment aparquem el cotxe al Pla de la Creu, entre Rasos i Cercs, i comencem a caminar entre bassals i mullenes.

Collons com a plogut durant tota la nit.

Un cop a peu de via dubtem si tirar amunt. 

En Grau que és un motivat, potser massa a vegades, tira cap a dalt cardant un recital d'aceros. Aquest llarg no està moll, és gairebé tot ell una cascada .

Els dos següents estan secs perquè el gran desplom que tenim a sobre els han protegit de la pluja de la nit. El tercer és realment guapo, i el podem escalar fins la primera meitat en lliure, i l'altra meitat fent Ae, tal com diu el crokis.

Els tres següents llargs estan xorrejant per tot arreu però gràcies al generós equipament arribem a dalt, aixó si, acerant a tot arreu.

Un cop al cim baixem en tres rapels (20+30+50)fins la repisa de la R2, on seguint la vira cap a l'esquerra arribem al camí.

Recollim els trastos i marxem cap al cotxe tranquil·lament tot buscant rovellons, quina sacada nanu!

Una vieta molt guapa, assequible i molt equipada que es convertirà en una clàssica ben aviat i que hauré de repetir algun dia que estigui eixuta per disfrutar més. 

I ara unes fotos i els croki-paints, el d'en Joan Vidal, l'aperturista, on l'aproximació està molt ben explicada, i com no, el meu, que deixa molt que desitjar, jijiji....

Tres imatges del 1r llarg:aigua a dojo i xubasquero.

En Grau al 4t llarg.

Croki-paint.

Croki-paint d'en Joan Vidal.

Més conglo! (2)

Pues com que continua plovent, que raru, us cardaré una altre rotllo d'una escaladeta que vàrem fer ja fa un grapat de dies a Sant Llorenç del Munt.
Lo bo d'anar a  les manis de l'11 de Setembre, és que et permeten fer coses pel matí, dinar i arribar a temps a la concentració.
Així que amb en Pepins vam agafar els trastus i vam tirar cap avall.
Jo he fet dues vies a Sant Llorenç del Munt, i no m'acabo de fiar gens d'aquella pudinga de rocs i fang mal soldats. Segurament és el coco, ja que si la gent hi va, no serà tant dràstic.
Mentre esmorzem a Manresa, triem la via "Aresta dels cavalls" , a la Roca del Salt dels cavalls, al Cingle dels cavalls! Collons! Que complicat ho carden aquí a baix!! Tants cavalls hi ha o hi havia? Deu semblar el Far West això!!!

Creuant Matadepera....

La via en qüestió no sembla complicada, està equipada, no em estat mai per aquests verals i com em de dinar i baixar a Bcn, la trobem perfecte.
Ens va costar un "Munt" arribar a peu de via, però ho vam aconseguir!
Nosaltres vàrem aparcar a Can Robert. Per trobar-ho més val que poseu el Google Maps, per qué hi ha un sarau de carrers i cartells que lo flipes neng!
Un cop aquí vam seguir a peu per una pista en direcció Can Pobla, on hi ha un aparcament, que no sé com collons s'hi arriba. Aquí vàrem girar a l'esquerra fins a tenir a sobre la roca. Aquí neix un corriol molt dret amb unes poques marques de color verd que passa per peu de via. Segur que hi ha un camí més curt i milions de dreceres que no vam fer, però vàrem arribar!
Un cop a peu de paret, en Pepitu es posa ferruco i vol començar ell.
- Vale, vale.... tira tu si vols!
Escala poc a poc i amb molt de compte, finalment arriba  R1 saltant-se la última xapa, quin sobrat de tiu quan vol.
Aquest llarg es fa bé fins gairebé al final, on trobem un bombet que a mi m'hagués fet molta ansia fer-lo de primer, ja que si es peta algo i volem, caurem directament a una repisota.
Li proposo a en Pepins si vol fer tota la via de primer i s'hi nega....glups.... quin yuyu de pedra.... uf... és com un "Munt" de rocs posats de mala manera i enganxats amb cola d'un basar xinu!
Trago saliva a fons i tiro cap a dalt.
Sortideta guapa i a mig llarg s'acaben les xapes i els cantos...
Quan estic a punt de baixar-me, faig un parell de moviments més i trobo un parabolt!
Muacs, muacs!
Uns quants petonets a la xapa i continuo fins la R2.
El tercer llarg el fa en Pepitu i en un moment arriba a la reunió.
Pujo jo i un cop estem junts ens mirem la última tirada.
Collons.
Com impresiona!
Tiro cap amunt, i passet a passet arribo a la reunió del cim de l'agulla.
Aquest llarg és molt guapo, molt recomenable! No deixeu que us el cardi el company!
Tot i que està equipat, jo vaig posar un parell d'aliens, vosaltres mateixos.
Un cop al cim, anem a buscar el rapel, que està a la vessant oposada d'on em pujat.
Recollim tota la martingala i tirem avall.
A les quatre de la tarda estem aparcats a Bcn (i de gratis!) i a les 17:14 ja estem a punt per la performance d'aquest any amb la panxa ben plena de pizza i birra!

Vistes de l'agulla i de la via.

En Pepins buscant algo sòlid!

En Pepins continua buscant algo sòlid.

En Pepins al L3.

Croki-paint.

Més conglo! (1)

Pues venga, posats a explicar batalletes de còdols, ametlletes, galetes, patates i pedretes vàries, us cardo la xapa d'una vieta que vàrem fer pels Ports de Beseit amb l'Adei.
El sagal es veu que està fet un padrazo i gràcies a això es va guanyar un mega-ticket de cap de setmana.
Rumiant on podíem anar s'em va ocórrer tornar als Estrets d'Arnes, ja que fa uns anys vàrem ser-hi però no vam fer res de profit, a part de fumar, beure i jeure, degut als 278.000 litres d'aigua que van caure del cel!
Així que vàrem tirar cap al sud, a per la revenja.
Per accedir a la paret i venint d'Horta de Sant Joan, creuarem la carretera general i ens dirigirem  al desviament que porta a l'àrea de la Franqueta en direcció al riu dels Estrets. Passarem per la font de la Pineda. Al Km. 7.1 trobarem un trencall a la dreta que es on deixarem el vehicle per seguir el camí que ens porta als Estrets. En un quart d'hora arribarem als peus de la gran paret de la Gronsa Sud. Per accedir a peu de via pujarem per una mena de canal per seguir per una sèrie d'esperons molt tombats una seixantena de metres fins un replà on trobarem la R0 muntada de dos parabolts inox, sota una llastra molt característica i visible des del camí. 
A migdia ja estàvem a peu de via de la "Cheburashka", a la paret W de la Gronsa Sud.
La via en qüestió encara estava a l'ombra, així que ens vàrem espabilar per poder fer tants metres possibles a la fresquesta!
El Jipi s' anima i el primer llarg el fa ell.
El següent tiro jo, seguint la tònica del primer: buscar les xapes tot anant a quatre grapes.
La tercera tirada està neta de xapes i bruta de sorra, així que torno anar jo davant, no fos cas que passés algo i la Natalia em cardés una jaquetada d'osties! Que la tia pica fort! Paraula!!!!!
A partir d'aquí la paret es redreça i ens trobem sota una placa gairebé vertical de 4+ amb les assegurances més separades que les relacions entre Corea del Nord i els EE.UU.

Pujo poquet a poquet, poso un micro per allà i arribo a R4 disfrutant/tremolant.
Vist ara a toro pasao no és tant, però havia llegit per la xarxa moltes històries de terror d'aquest llarg.... ni cas. Amb una mica de temple es pasa bé.
La penúltima tirada la fa l'Adei. I la veritat és que li surt molt bé. Hi ha poques xapes però hi ha un parell o tres de sabinots a prova de bombes!!!!
L'últim llarg el torno a fer jo.
Uns passets de trave i entro a una canalota que ens porta directament a cim.
Quan arriba el Jipi fem un cigarret tot admirant el paisatge i en acabat fem un rapel d'uns 30 metres per la banda oposada d'on em pujat des d'una sabina.
Pleguem les cordes i enlloc de baixar pel camí normal, li cardem recte avall.
A mig camí veig que podriem arribar fàcilment a la paret S de la Gronsa Central, però em quedat amb un company a Horta de Sant Joan, així que decidim continuar baixant i anar a caçar el cotxe. Aquesta baixada és molt més ràpida que la normal però alhora és més incòmode!
Només vàrem fer aquestes fotos...son una mica pedo, però buenu, ja fan el fet.

Vaja barriletes!!!

L'Adei al 5é llarg, Cal Sabinot!

Croki-paint força xungo, però és lo que hi ha...

Més Aragó (i 3)

A l'endemà d'haver fet la "Bruno Gaspar" ens decidim anar a Riglos.

Es pot dir que en Pepins i jo no em cardat res de res a Riglos però ens envalentonem i anem cap allà.

Aquesta vegada ens acompanya el Litrako, que està una mica desmanegat per culpa de la btt però li carda coratge i s'apunta!

A mi em feia gràcia la "Antonio Sanz", al Mallo Frechin, però finalment ens decidim per la via "Del bolo" al Mallo Cored... quins covards estem fets!!!!!

Arribem a peu de via tard, com sempre, ja que feia dies que no veiem el Litri i l'esmorzar s'ha allargat, i un cop a peu de paret, va anar just que abortem la missió!

- He perdut el paquet de tabac!!!!!!

Sort que en Pepins encara li en queda mig i podem passar el dia!

Com que ja tinc tabacu per enquitranar els meus soferts pulmons, m'animo i li tiro jo.

Vaja manera de calentar!

Arribo a R1 bufant més que los toros de Miura!

Perquè collons t'hi cardaves davant, beneit!!

Tirada molt guapa que va inflant els braços de mala manera, amb un pas força mal parit per arribar a la reunió.

Com que estava tot cofoi per haver encadenat, torno anar jo davant.
Aquest segon llarg és més senzill i només té un passet tonto arribant a R.
Arriben aquell parell i en Pepitu ja remuga, i li deixo fer els dos següents.
El tercer no té molta història però el quart Déu n'hi dó!  Comença força podrit i acaba pitjor! Sort que entremig hi ha un tram de roca sòlida que ens permet avançar més ràpids.
L'última tirada li toca al Litri però està encara molt encarcarat degut a la trompada amb la bici, així que li cardo el tiquet a en Pepins i em llanço cap al cim... buf! Com apreta aquesta tiradota! No hi ha un pas clau en concret, tant sols anar pujant per un desplom suau que no s'acaba mai i que la gravetat s'ha proposat que no encadeni aliada amb el meu putu michelin d'elefant tripero!
Finalment arribo al cim...i sense penjar-me! No sé ni com ho he fet, però buenu, se joda la gravetat!
Llarg brutal i molt guapo!
Un cop a dalt els tres, montem el rapel pel vessant N/E des d'una savina, primer uns 50 mts. i després 20 mts. més des del coll.
Arribem a peu de via i s'ens ha fet molt tard. No sé pas que collons em cardat però em trigat una eternitat!
Total, recullim els trastos sense cap pena, ja que estem més que satisfets i toquem el dos!
Cap on?
Cap al bar! On si no?

El Litri i jo aproximant.

Tothom apostava en contra meu però...va guanyar la banca!

Els tres al 1r llarg, ta xula la foto! 

Jo al 2n llarg.

El Litrako artibant a R3...

...i aquí arribant al cim.

Una bona colla a la Aguja Roja.

Estudiant el descens....

Jo rapelant del Mallo Cored.

Croki-paint de Cal Maño!

Més Aragó (2)

Pues vinga, continuem explicant historietes per les terres del país veí.

No fa gaire vam fer festa a la feina un divendres. No recordo el perquè, però tant li carda. 

Total, com que en Pepitu està a l'atur i tampoc fa res a casa, més aviat fa nosa, vam marxar cap a Peña Rueba. 

La ideia era fer una vieta divendres a Rueba, i com que el finde sembla Les Rambles durant el dia de St. Jordi, dissabte fer algo per Riglos.

Així que vàrem sortir ben d'hora de Ripoll, i cap a les 12 i picu ja estavem a peu de via de la "Bruno Gaspar". Tant sols hi havia una cordada  a la "Sendero Límite" i nosaltres! Quina diferència amb els dissabtes i els diumenges!

L'inici de la via és ben fàcil de trobar, una petita i ample xemeneia amb el nom pintat.

Crec que no té pèrdua...

Començo jo i enllaço els dos primers llargs. La xemeneia dona més feina de lo que esperava però surt bé i fins a la R2, la nostra R1, no té més història que anar seguint les xapes per una placa tombada facilota. 

Totes les reunions de la via estan pintades de vermell.

Una trave a dretes d'uns 20 metres caminant i torno anar jo a davant. Volia empalmar els dos següents llargs però en Pepins arrufa el nas i monto R a uns 30 mts., tirada fàcil i macota.

Els dos següents llargs s'assemblen molt al que acabem de fer: una placa ben equipada, més o menys vertical i amb algun bombet. 

El sisè llarg és guapo, és molt vertical i anem superant bombos però l'últim és el més difícil, una bona munyida i cap a R6.

Ja estem sota el 6b, m'el miro i ja veig que serà una bona acerada...

Arribo un bon tros amunt en lliure però es carda moooolt tiesu i la roca aquí ja no és excel·lent com fins ara i acabo arribant a la reunió fotent aceros a mansalva!

L'última tirada és ben bé per arribar a dalt. Uns passets amb roca franca per arribar al tram final molt podrit! Molta atenciósi hi ha cordades per sota!!!!

Ens treiem els gats i comencem el descens. Baixem fins un collet, aquí neix una cabsl a la nostra, la seguim ajudats de cordes fixes i cadenes fins a enllaçar amb la ferrata i el camí de aproximació.

Viota maca, però no tant com la "Santi" o la "Edu". Totes tres són força semblants, però tinc més bons records de les altres dues... no sé, coses de les sensacions....

Apa, aquí teniu unes fotos i el croki-paint.

Començant la trave, el nostre segon llarg.

Jo al nostre L4.

Jo al nostre L6.

Arribant al cim del Mallo La Mora.

Començant el descens.

Croki-paint força xulo!