dimecres, 22 d’abril del 2020

La sirena confinada

Doncs ara, a més d'estar confitats a casa,  sense poder anar a escalar ni a caminar una mica, no podem sortir ni per anar a produir diners per què els dirigents polítics s'ho gastin amb putes i farlopa per culpa d'aquesta insistent pluja que ho està empapant tot. La única cosa bona de tot això és que sortiran moixernons i camasecs com paraigües, però a veure qui és el valent que els va a buscar. 


Com que no tinc sortides noves que explicar-vos, continuo amb les moltes que tinc pendents, com per exemple aquesta de fa 2 anys ja... 

Pues si, fa un bon grapat de mesos ens van enviar a treballar a en Grau i a mi a Empuriabrava, a la Venècia catalana diuen... Més aviat és un monument a l'arrogància del ésser humà amb tocs de mal gust i d'especulació urbanística, tot plegat molt horrendo, ple de guiris, mosquits i cagades de gavines i coloms per tot arreu.

Total, que un dia després de currar, vàrem tirar cap a L'Escala a fer la ultra-popular via "Intrèpida sirena", que en qüestió de pocs anys ha esdevingut una clàssica de l'escalada pel pelotonaje.

Fent temps per anar a trepar...

L'accés el podem fer amb barca, com la majoria de la gent, o rapelant. Aquesta opció és molt més barata, però no ho recomano per gent aprensiva o novatillus, ja que hem de gestionar molt bé el tema de les cordes. Tinc de reconèixer que quan treus el cul a dalt de tot carda força ànsia el pati que tenim a sota, però després d'uns metres ja veus que tampoc hi ha per tant.

Recordo que el primer rapel el vàrem fer amb corda simple de 60 metres, ja que el nus d'unió de les cordes era fàcil que s'empotrés. I després vàrem anar combinant en doble o en simple, i sobretot no oblidar-nos de cosir una mica la via per què no va recte i desploma bastant. L'últim rapel l'hem de xapar quasi tot si no volem que es mullin les cordes. Jo crec que es pot baixar amb una corda de 70 metres, mínim, i estalviar-nos nusos amb tendències empotratòries. Per arribar al cim de la Punta del milà trobarem indicacions des del poble mateix, i si no ho veieu clar, poseu el Google Maps.

L1.

L1.
De la via recordo que el primer llarg era molt guapo però amb un pas tonto abans d'arribar a la reunió. El segon em va costar molt, crec què és el més difícil. En el tercer la roca no és molt bona i hi ha poques assegurances. El quart és disfruton i l'últim desploma molt però té moooolt bon cantu.

L2.

L2.
Resumint, és una via molt maca, tot i que jo esperava més amb tanta fama qué té. Hi ha gent que la considera plaisir, però jo crec que no, tot i que està equipada hi ha algun sartenazo de collons, i algun pont de pedra d'atrezzo que millor no caure-hi a sobre, això si, quan acabes t'en vas ben satisfet i content, a més veurem formacions rocoses molt curioses i tindrem bones vistes.

Crec que aquesta foto és de l'últim llarg.
Croki-paint.



dissabte, 18 d’abril del 2020

Afroditaconfinament

Continua aquest confinament per evitar l'apocalipsis...



...tot i que podem sortir a treure el gos...


...o per anar a treballar...


...tot i que ens recomanen que fem teletreball...


...i si em de sortir per collons, em de pendre precaucions....


...per que diuen que aquest virus és més seriós del que pensàvem....


Buenu, total, que us he penjat aquestes xorrades perquè no tinc ni una trista foto de la última sortida que vàrem fer a Peña Predicadera, aquesta vegada amb la Mireia per repetir la via "Afrodita", ja que quan la vàrem fer per primer cop no ho va fer gaire bé i volia una repesca. A mi ja m'estava més que bé, ja que em va agradar moltíssim i no m'importava gens repetir-la.

No us explico gaire res més, ja que en poc temps ha esdevingut una clàssica i trobareu molta informació per la xarxa d'aquesta ruta, ara, el millor croki-paint continua sent el nostre, jijiji, modèstia a part!

Tan sols recordar-vos que trobareu les aproximacions i el descens perfectament explicats aquí i que no us cardin el primer llarg, tot i que els altres també són molt guapos, sobretot el 4rt i el 5é, tot excel·lentment equipat i amb roca saníssima.

Croki-paint.


divendres, 17 d’abril del 2020

L'esperó del confinament

Buenu, continuo matant zombis i marcianitus, i com que ja treu fum la consola us explico una grimpadeta endarrerida, i com us deia abans, li toca el torn a Peña Predicadera i al Sr. Litrako.

Petarà tot... la consola, el planeta i la meva paciència.
Pues déu fer un any vaig quedar amb el Litri, i després d'un esmorzar força cutricu a la betzinera que hi ha abans d'arribar a Huesca, varem tirar cap amunt, a fer la via "El último espolon". 

Molt bona via, com totes les que he fet en aquest roc, amb molt bon equipament i roca excel·lent, excepte un tram del 4rt llarg.

El primer llarg és facilot, ideal per calentar, ja que el segon té un tram de 6a a bloc. No recordo sí em va sortir, diria que no, però tampoc recordo patir, per tant no déu ser gens obligat. La tercera tirada té un inici molt desplomat que ho solucionem a cop d'estrep i sortida en lliure amable.

Vistes del 2n llarg.

Jo a la R2.
 La via s'acaba un cop arribem a R3. Nosaltres estàvem convençuts que aquesta reunió estava al cim, i per tant havíem pensat rapelar i fer una altre vieta.

PUES NO!

Aquesta reunió és comuna amb la R3 de la via "La Forana", i si vols arribar al cim has de seguir per aquesta ruta. Ens ho mirem però no teníem ni puta idea de tot això ja que no podíem buscar informació degut a que no teníem gens de cobertura...

Com que ens sabia greu tirar avall, i el que volíem era fer cim, vam decidir continuar i ja veurem que passa... Aquest llarg també està equipat, i comença amb uns quants passos d'estreps en un desplom, o sostre, per sortir en lluire difícil i obligadillu per anar a caçar un llastrot que fa molta por... Vaig aconseguir posar un alien petit, no recordo si el verd o el groc, i guarrejant vaig arribar a la llastra. Un cop a sobre veig que està sikada, però jo crec que hi ha molta llastra i poca sika... A partir d'aquí la cosa es tranquil·litza fins la reunió final.

Jo a punt de començar el sostre de l'últim llarg.
A punt de sortir del sostrako.
Com que tots dos vàrem pasar força apurillus a la via, vam decidir baixar tranquil·lament a peu i anar a cardar un bon menú, ja que l'esmorzar va ser una mica peillo. Si voleu saber els accessos i totes aquestes coses, cliqueu aquí.

Croki-paint.

El Confinament Rosa

Com que continuem tancats a casa, i ja em queden pocs marcianus i zombies que matar, m'he decidit a escriure alguna sortida endarrerida, tot i que no estic molt inspirat.

Joc molt guapo per passar tardes de pluja o confinaments.
Entre totes les escaladetes que tinc pendents d'escriure començaré per tres sortidetes que vàrem fer a Peña Predicadera, una amb la meva companya i les altres dues amb el Litri, ja que el pobre home el tenim a Hernani, i tots els trepes d'allà escalfen on ell peta, així que de tant en tant quedem a mig camí, i fem una escaladeta de plaisir.

Una d'aquestes dues escaladetes que vàrem fer amb el Litrako a Peña Predicadera va ser la via "El regreso de la Pantera Rosa", una vieta amb dos primers llargs molt verticals, amb el grau ajustat i les assegurances col·locades de tal manera que has de fer els passos sense trampes però sense perill. I els dos llargs següents tenen unes arrencades ultra-desplomades que fem amb els estreps, i quan els deixem, el grau i l'equipament és generós.

Resumint, bona via amb bon equipament, roca excel·lent i graus per què el peloton apretem el cul sense la sensació de que ens matarem a cada pas. Recomenable 100%.
Per saber l'accés, l'aproximació i el descens mireu aquí.


Dues fotos del Litrako al 1r llarg.


Dues fotos més del Litri ara al 3r llarg.


I encara més fotos d'en Kim, aquí a l'últim llarg.

Croki-paint amb colors que no m'acaben de convèncer.

dilluns, 23 de març del 2020

And the winner is...

Després de cadar-vos tot aquest rotllo de Coll Roig, és el moment de dir quina és la millor via pel meu gust...

Entre tots els itineraris, amb o sense variants, la via que més m'ha agradat ha set la....

"Malalts de roca"!!!!!

Ja se sap que moltes vegades els gustos sobre una via van en funció de les sensacions que vàrem tenir aquell, o aquells, dies.

La veritat és que cada vegada que l'he fet, l'he disfrutat molt i molt. Potser era la via, el dia, el Sol, la companyia, que no tenia ressaca o què sé jo, però ara per ara és la que us recomanaria entre totes les que he fet... En realitat he fet totes les vies llargues varies vegades, per tant considero que tinc un mínim de criteri... I si no, féu la que vulgueu, que totes són molt atractives!

Via molt ben trobada, ben equipada i molt ben netejada, un sobresalient pels obridors i per l'equipador. Tan sols fan falta un grapadet de cintes i ganes de passar-ho bé. 

Tant sols queda felicitar a en Santi Sanz, a en Joan B. i a tots als seus companys que han  col·laborat en aquest sector que hauriem d'intentar cuidar, com tots els altres, està clar, però que ja comença a deteriorar-se... L'última vegada que hi vaig anar ja vàrem trobar el vailet obert, papers, colilles, cotxes mal aparcats...

Us penjo unes quantes fotos de la via. Com que l'hem fet unes quantes vegades en tinc un grapat, i com no, el croki-paint també!!

L1.

L2.

L3.

L5.

L5.

L3.
Croki-paint.


dissabte, 21 de març del 2020

Aclariment a Coll Roig

Continuo reclús a casa tot esperant l'hora per anar a treballar... estic fins els putos ous d'estar tancat!!! I només portem 7 dies....



Buenu, tan sols una aclariment: com tots sabeu, potser sóc la persona que més vegades ha anat a Coll Roig després d'en Santi, i he vist varies vegades que hi ha gent que vol fer la via "Ullets d'esmeralda" i acaben fotuts al "Diedre Tall d'oca", d'una dificultat bastant més alta.  Això és degut a que tenen l'inici en comú. 

Quan comencem la via, després d'uns metres, em d'estar pendents dels químics que s'en van a l'esquerra. Si anem rectes acabarem a la via veïna. Recordeu! Sempre amb tendència a l'esquerra!

Espero que amb aquest croki-paint quedi clar! Pot ser que la vegetació oculti alguna assegurança, però l'últim cop que la vàrem amb fer en Fonts es veia bé la diagonal d'esquerres. 

Si encara us lieu és per matar-vos!

No tinc cap foto escalant aquesta via, per tant us heu de conformar amb el croki-paint i el monigote d'entrada.

El descens? Jo sempre he baixat a peu. Un corriol amb tendència a l'esquerra, mirant les muntanyes, ben marcat i amb bones vistes ens duu fins el camí de l'aproximació.

dijous, 19 de març del 2020

Pupurri i 4

Buenu, amb aquest escrit ja acabo amb el rotllo de les combinacions i ara toca el torn de les dues vies que trobem al sector Tardor calenta.

A hores d'ara ja hi ha tres vies, però no tinc informació de la nova, quan sàpiga alguna cosa, us ho dic.

Les altres dues són vietes per passar una estona sense complicacions, on podem combinar llargs al nostre gust, ja que el camí de descens creua les vies per les seves R1. La via "Tardor calenta" encara té una mica de gràcia però la via "K" trobo que és una mica pedete. Gairebé entraria a la categoria de grimpada enlloc d'escalada.

Els L1 de les dues vies estan bé, però el 2n i 3r llarg de la via "K" crec que no tenen cap mena d'interés. Un cop fem el primer pas del L2 la resta de la via és anar a quatre grapes, ideal per acabar de rebentar-nos la hèrnia. Amb un parell de cordinos i un  parell d'aliens la podem fer tranquil·lament.

L'altre via encara té una mica de xixa i podem escalar una mica, però també és molt tombat. Amb un grapat de cintes i saltant-nos unes quantes xapes pel tema dels rozes podem enllaçar el segon i el tercer llarg. 

Dues vietes que s'han posat de moda encara no sé ben bé per què, ja que qualsevol via de la zona els hi dona 40 patades, però en fi, van bé per acabar de rematar el dia i practicar l'adherència sense passar gens de por.

L2 de la via "K".

L3 de la via "K".
Jo enllaçant els L2 i L3 de la "Tardor calenta".

En Fonts recuperant el llarg.

En Fonts arribant a la última R.

Overbooking a la "Dersu Uzala".
Croki-paint.

dimecres, 18 de març del 2020

Pupurri 3

Com que continuem aquest semi-confinament a casa, ja que aquest virus pel que veig no t'infecta si vas a treballar, us penjo una altre combinació a Coll Roig.

Aquesta la vàrem fer fa poc, i es pot dir que va ser una mica de xiripa, ja que a l'arribar a l'aparcament ja hi havia un bon grapat de cordades per tota la paret. Així que ens vam posar a la via "Patxaran Litrako" que semblava que estava lliure.

Vàrem fer els dos primers llargs enllaçats i un cop a R2 veiem una cordada acabant el tercer llarg. Com que no m'agrada portar ningú a sobre per allò de les pedres amb tendències homicides, canviem de via i continuem pel tercer llarg de  la "Nil Marín". Un llarg molt llarg amb un pas molt llarg que marca la dificultat del llarg. Toma ya, a que no havíeu vist tantes vegades la paraula llarg en tant poques línies?

Un cop a la feixa, aquesta via s'acaba i continuem per la "Patxaran Litrako" fins al cim. Al final va resultar una bona combinació on cal destacar que la primera assegurança del L3 la vaig trobar un pèl alta però res de l'altre món.

Jo enllaçant els L1 i L2.

En Fonts arribant a R2.

Jo començant el 3r llarg de la "Nil Marin".

En Fonts al L3.

Jo al l'última tirada.

Croki-paint.