El tiquet d'en Chewbacca

Ticket: Accés per ser lliure unes hores, amb permís concebut per un tercer, en aquest cas la parenta. Gaudir del lleure permès en un espai limitat de temps per satisfer les necessitats d'esbarjo bàsiques que un necessita i que mai són suficients.

Dons això mateix nanus, que un tiquet s'ha de aprofitar que no passa tots els dies i costa molt de reunir-nos uns quants del komando per celebrar alguna cosa, en aquest cas un aniversari de 36 primaveres d'un servidor altrament dit Xiwaka/Tatai/Musanpai/Tali etc,etc etc, juntament amb el Hippy, el Karnisseru, el Xexu i el Pepo.... Vaja que podem fer un nou Santoral amb tant de nom, val més que no sapigueu el que fem als batejos.

Amb una rasca de collons, vam sortir tots dels nostres respectius nius amb el ticket en mà i ens vam dirigir cap a la Parròquia d'Hortó, a casa del Karre, un cop allà, tots cinc, ens vam disposar a sopar unes pizzes i ens vam trincar unes X birres per cap,vam solucionar el món i quan ja ho teníem tot arreglat ens vam adormir.

Al llevar-nos l'endemà ja podríem dir que havíem exhaurit el crèdit del ticket, si més no el cos no estava precisament per anar a escalar. Tot i així amb dos collons, dic dos perquè entre tots deurien ser els únics que reuníem,i després un bon esmorzar a base d'Ibuprofenos i Almax, ens vam dirigir cap a Coll de Nargó, a la Paret del Grau.

A l'hora del senyors, a les 12 del migdia, començavem a fer el que havíem vingut a fer, és a dir: Escalar.

Com que érem cinc, vam fer dos cordades, uns a la via Africa 5º, 75mts. (Xexo i Xiwa) i la via Manelet 6a 100mts (Karre,Hippy,Pepo). Les vies en si no tenien gran grau de dificultat però l'estat en que ens trobàvem era un handicap per nosaltres. Les vies són de tres llargs amb una roca boníssima.

La via Africa comença amb un llarg per un diedre força divertit peró amb algun que altre leje cosa que fa que et plantegis el grau, el segon llarg la cosa canvia; el 5º sembla 7a tot i que les preses són força bones però els paracetamols encara no han fet efect,i el tercer llarg està ple de bones preses pràcticament fins a d'alt de tot, potser els últims metres son una mica més exigents però res que no puguis superar si vas de segon i escales dos cops l'any. Sort que anava amb l avi que és un valor segur.

La via Manelet la van fer els tres mosqueters, alternant-se els llargs, el primer el va fer el Hippy amb un inici eufòric que feia que no callés, va fer el primer llarg on hi ha un pas que ja et diu que alló no és V, a partir de llavors ja no el vam sentir dir res més. Els següents dos llargs van anar a càrrec del Sr. Pepo i El Karnisseru, només se sentia dir ohhhh!!! que Guapa,quina roca, que ve que em sento (aixó últim llegiu-ho amb ironia...)....... la via tenia algun pas al segon llarg on el senyor Pepet s'ho va estar mirant una estona, res que no pogués superar amb una bona antena excàlibur que corria per allà i que evidentment va utilitzar(que per això hi és collons).

El descens de les dues vies es fa rapelant i ràpid que ho vàrem fer, ja que eren les 15:00h i la gana ja apretava, així que ens en vam anar al Tahussà tots famèlics a veure que ens donaven per dinar, i la benaventurada de la cambrera va i ens diu que només entrepans freds!!! Au va!!!! Però que collons diu aquesta dona????? Que em casco una via després de sis mesos, faig 36 primaveres i ens cardarem una merda entrepà de fuet??? Ni de conya; així que vam sortir per potes cap a el restaurant del costat de la gasolinera de coll de Nargó a on ens vam fotre un menjar antològic de qualité i quantité que ens varem quedar servits.

PD: A dia d'avui estem esperant per el següent ticket

Rondalla popular narrada per Ivan Bertrina.

Croki-paint amb el pas més dur de cada llarg comentat

Jo a la meitat del 2n llarg

Jo iniciant el L2

Jo a la meitat del 2n llarg

Un altre cop jo a la meitat del 2n llarg

Collons...Po zi....Un altre cop jo al mateix llarg

Pues no soc jo!!!! Es l'Ivan vibrant a la R1!!!!

Encara dura lo de la nit abans?

Algú tenia la ment violada

Cosa fina amigo!!!!

Truuuuukaaaaaaaa!!!!!!!