dissabte, 14 de gener de 2017

Conglo 25: Montserrat- Via Pilar Martínez

Fa anys que busco crokis de la vessant sud del Gorro per fer alguna vieta.
He fet la GEDE, la Joan Marc i l'Anna Guinovart, però sempre havia marxat amb el regust d'haver fet molt poca cosa encara que siguin maques, i volia fer alguna altra amb una mica més de chicha.
M'havia fixat amb la Pink Floyd, però no havia res per internet fins que un dia, espiant el blog d'en Joan Asín vaig veure aquesta via, la Pilar Martinez, entre la GEDE i la Pink Floyd. 
Els comentaris de que havien moooooltes xapes m'animaven anar-hi algun dia, però contant que no havia trobat cap més piada que la d'en Joan, em feia ser algo reticent... que el tiu és molt bo i sempre li sobren xapes, i a més, en els seus crokis, els 5's són 5's de veritat....
Així que la tenia guardada per fer-la algun dia... i el 29 del mes passat era el dia...ja que duia l'Aleix de comodí!
La via al final va resultar ser força assequible, i pel colega, que té un grau residual de 6b, encara més, fins hi tot es va aborrir una mica, és lo que té quan una bèstia treu a passejar un matat com jo.... que hi farem!
Així que carregats d'il.lusió i de cangueli (només jo) ens vam plantar a peu de via.
L'inici és en el mateix punt on comença la GEDE, al punt més baix de la paret. Però la nostra via puja gairebé recte i la Blava, va fent una diagonal cap a la dreta.
Ara per ara, el millor crokis que trobareu d'aquesta ruta és....tachín! ÉS EL MEU!
No es per fardar, però el crokis d'en Joan és...així així... i el d'en Luichy té moltes errades. Sense ànim d'ofendre! Que ningú s'emprenyi!

Crokis d'en Joan Asín

Crokis fet per mí.
Va començar l'Aleix, i va enllaçar L1 amb L2. La corda de 70 no va arribar, però vam fer un petit i fàcil ensamble, ja que aquests primers metres són molt arrampats i senzills.

Jo vaig fer L3+L4, una tirada ben llarga i guapa, ja que es posa una mica més dret i hi ha algun pas que t'ho has de mirar. La corda arribant a la nostra R2 em feia força roze, però posant bagues més llargues no ha d'haver-hi cap problema.

En KRT arribant a la nostra R2.
L'Aleix va començar el 3r llarg, que des de la R es veu bastant ferotge: dret, amb una mica d'aleje entre la 1a i la 2a xapa i no es veuen codols grossos....ai,ai,ai....
Puja xiulant i en un tres i no res arriba a R3, i com que aquest llarg és molt curt i més fàcil del que sembla, s'en va fins a la següent R.
Llargs molt guapus, i si els volem empalmar, millor no xapar la R intermitja pel tema del roçament.

Començant el nostre L3

Aquí l'Aleix ja s'ha saltat la R i busca la següent.

Diu que ja la veu!

Reunió!!!!!!!
L'últim llarg el faig jo, aquí deixem enrera el Sol, per entrar a l'ombra, ui! Quin fresqueta que fa! Diós! 
Continua la travessa, molt xapada, fins a enllaçar amb la Pere Navalon, on un petit bombet em fa arrastrar més del compte. 
Després continuem cap amunt, seguint les xapes vermelles. Un petit alejillu li posa salsa a la tirada. Uns metres més, i som a dalt. Yuhu!
Era el primer cop que l'Aleix pujava al Gorro Frigi, i jo era el 20é, doble motiu de celebració.
Fem unes fotos al cim i comencem el descens ràpid, ja que fa moooolt vent. Sort que no ens em possat a l'altra vessant, si no, estariem mes tiesus que un ciri Pasqual!

La béstia!!!!!!

Foto-cim

Qui és aquest tiu tant guapu?😅😅😅

Mi casa.....telefono....
Jo no havia pujat al Gorro des de que m'havia enterat que la ferratilla de baixada estava desmuntada, i aixó em feia patir una mica, ja que no estava segur si podriem baixar de forma segura amb una corda de 70 mts.
Vam fer el descens per la normal, vaja l'Estasen, d'aquesta manera: 
-Rapel de 20 mts. des d'una reunió de cadena de 2 químics
-Desgrimpadeta fàcil d'uns 10 mts.
-Rapel de 30 mts. des d'un químic amb anella.
Qui va muntar aquest rapel és per "felicitar-lo"..... un rapel d'un sol punt?!?! 
O sigui, la primera reunió és de dos punts i amb cadena, i la segona d'un sol punt?
No hagués set millor repartir-ho una mica?
Crec que lo correcte hagués estat dos químics amb anella a totes dues R's. No calia una cadena, és molt car, i a la següent acabarà passant alguna desgràcia, ja que segur que hi rapela molta gent...
Trobo que la decisió de desmuntar el cable és molt bona, però deixar un rapel d'un sol punt, és per xisclar!
-Caminar/desgrimpar fins la travessa.
-Rapel de 5 mts. per arribar a terra.
A la travessa vam trobar dos químics, del tot innecessaris....
Vam fer el rapel del 1r, però havent-hi aquelles alzines no calia.
Més valdria haver-lo possat a l'anterior R.
I el següent químic, està aplastat, suposo que obra d'un taliban xapuseru que va decidir que aquest seguru no calia... i ara fa goig veure un ferro aplastat contra la roca! Mmmmmm! Que macu! 🙈🙈🙈🙈

Total, via molt disfrutona pel peloton i descens més que curiós, no sé si ha set el Patronat o una ànima caritativa però es podia haver deixat millor i amb menys feina.


P.D.: DÉU N'HI DÓ COM HE RONDINAT AVUI, EH? EM DEC ESTAR FENT GRAN....

4 comentaris:

Karre ha dit...

Molt be Xexet, un croquis de campeonat. S'ha de puntualitzar que el dia abans haviem estat fent birrilles i que l'aprox la vam fer pel funi...Un bon punt a tenir en compte

Sergi Martínez ha dit...

Osti, si, ja no hi pensava!
Si s'entera la Mireia que vaig pujar amb funi i a ella la faig pujar a peu em talla els ous!!!

Jordi_Brasil ha dit...

La via Integral Pilar Martinez, es la suma de casi 30 anys explorant la vessant sur, la seva historia es unica, aquet mur de pedra el va rappelar al 1986 la cordada samboiana el buril amb mosqueto es de Joan Miguel Guzmani crec que Juan Carlos Silva, despres el Miguel Muñoz, 1989, autor de diverses vias com la Pink Floid i un dels constructors i ermita de Sant Marti, tenian el projecte de la via Pau, despres vaig continuar el projecte amb diferentes cordades, al 1991, 2004, 2006, 2009, 2014, 2015 Dani, Markus, Anna Guinovart, Pilar Martinez, Toni Mateo, Gonzalo Sachs, Jordi Monterde, Manolo Muñoz, Rafa Menjibar, Jose Pies de Pato, Aina Di, Abraham, i em deixo com sempre algu, perdo, son algunos de los que han colaborat amb aquets anys años en su construcción, Via Pau, Genesis, Travesia de los Mateo, i finalment la suma a donat la Integral Pilar Martinez, (qui per sort a tornat a guanyar la carrera al 4 cancer, tota una campeona i torna cap a Valle Hebron, fa ser operada aquet cop a Madrid), despres de diverses repeticions i neteja de material antic, amb Pilar Martinez, Manolo Muñoz, Jordi Monterde y Rafael Menjibar, la va escalar Joan Asim qui va fer la reseña mes coneguda, i altres cordades, i em va escriure, la seva opinio, de repasar la via i anulan la reunio anterior a la travessa, y putser treure un parell de segurs de la travessa, degut a una lessió, encara no he pugut arreglarla. tenim al gorro varies vias molt macas com la Ana Marisa Correia, alguna altre secretiva, nomes si va amb un de nosaltres, i una de les mes macas desequipada pels talibans, la formigueta escaladora. despres de la a la esquena tornare. Blog http://gorrofrigi.blogspot.com.es/

Sergi Martínez ha dit...

Deu n'hi do quanta penya!
Vaja campiona la Pilar!
S'han de tenir ben posats per guanyar 4 vegades....